La tercera novel·la de Lluís Llach, sense Lluís Llach

El noi del Maravillas tanca la trilogia novel·lística d'un Llach que, des de la seva absència volguda, reafirma la seva presència literària i política

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Des de la setmana passada, la secció de novetats de les llibreries compta amb una de les propostes editorials més destacades d’Empúries: El noi del Maravillas, la tercera novel·la de Lluís Llach, que Destino també publica traduïda al castellà. La difusió del llibre és atípica, perquè, a causa de les actuals circumstàncies polítiques, el cantautor de Verges ha decidit no participar-hi.

Empúries, però, no va renunciar a presentar-lo davant dels mitjans de comunicació el dia abans que sortís a la venda, i va comptar amb la participació del periodista Antoni Bassas, l’editor Jordi Cornudella i l’actor Lluís Soler, que va llegir fragments del llibre. Després de Memòria d’uns ulls pintats (2011) i Les dones de la principal (2014), El noi del Maravillas tanca una trilogia esparsa sobre Barcelona durant els anys 20 i 30, d’una banda, i el tardofranquisme dels 60 i 70, de l’altra, i confirma definitivament Llach com a novel·lista. Fins i tot més enllà de les nostres fronteres (reals o desitjades).

Els dos grans temes del llibre, en aquesta ocasió, són els escenaris i el cant, que formen part d’un univers que Llach coneix de bona tinta. La Barcelona que hi surt, tal com explica Cornudella, és “la de vida alegre del Paral·lel i el teatre de varietés“; no és estrany que el consideri “el més autobiogràfic” dels seus llibres, en el qual torna a posar de manifest un valor literari que no s’entendria sense l’acte d’afirmació de la força de la paraula.

El noi del Maravillas és una història personal i emotiva sobre la vida de Roger Ventós, un cantant d’un teatre del Paral·lel nascut a Sète, que és alhora “autor” de la novel·la una vegada esdevingut baríton de renom internacional. El protagonista, en tercera persona, dissecciona per dins el món de l’òpera i el cabaret de la Barcelona canalla, i explica els seus orígens i les seves vivències en l’entorn fascinant del Maravillas, on va créixer la seva família i on ell passa els anys de l’adolescència i la primera joventut.

Records de joventut entre Fellini i Nino Rota

Continuant amb la tònica de les dues obres anteriors, El noi del Maravillas no perd la connexió temàtica que vehicula la producció narrativa del diputat de Junts pel Sí amb la història de la Catalunya contemporània, que explica des d’una perspectiva dominada pels seus anys de joventut barcelonins. L’anarquisme i la censura tenen un pes determinant en l’època universitària de Llach mentre freqüentava uns teatres, els de varietés, que s’enfonsaven entre la perversió eufemística i la contenció de llibertats.

Al final de la presentació, abans que Lluís Soler fes una lectura de passatges escollits, Cornudella va parlar d’un concepte molt interesant: les “influències ambientals” del llibre. I va esmentar Fellini i també Nino Rota. Una bona síntesi que capta l’essència del Maravillas, ficció inspirada per una realitat fefaent: l’excenticitat deshinibida del cabaret i la tonalitat clàssica de l’òpera. Atractiva i emotiva, El noi del Maravillas tanca la trilogia novel·lística d’un Llach que, des de la seva absència volguda, reafirma una presència literària i política del tot reivindicativa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació