mūtāre o la filantropia horitzontal

4.07.2019

La Fundació Carulla celebra aquests dies les jornades mūtāre centrades en l’educació, a les qual s’hi han inscrit més de dues-centes persones. mūtāre vol fer niu en aquell espai intersticial que hi ha entre la cultura i l’educació, dos àmbits que es necessiten més que mai i que només es poden potenciar de manera recíproca. Gran part de l’encert del nou rumb de la fundació ha estat trobar un nom pel moviment que vol propiciar: mūtāre (en llatí mudança) proposa una transformació en la cultura que la Fundació ha començat per aplicar-se a si mateixa, tant a la seva missió com als seus programes.

 

 

A la base de mūtāre educació hi ha dues premisses: La cultura és un dret i hem de vetllar perquè tothom hi pugui participar. I, segona, la cultura i les arts han de ser al centre dels projectes educatius. En els seus inicis, la fundació es va esmerçar a pal·liar carències estructurals de la cultura catalana. Passats els anys, i amb l’arribada a la fundació dels néts de Lluís Carulla, la tercera generació s’ha trobat que el país ja disposa d’equipaments i polítiques culturals, i que cal reorientar la missió de la fundació. Entre la filantropia cultural i els premis a l’escola, s’han sentit amb la necessitat d’escoltar en aquest espai compartit entre la cultura i l’educació, i propiciar la trobada entre creadors i pedagogs, artistes i docents.

Aquest exercici d’escolta ha derivat en una necessitat de detectar carències, definir reptes i articular estratègies que donin resposta a les necessitats del país. La primera jornada del #mutare educació, celebrada aquest dimarts a la Nau Bostik, va reunir mestres, gestors i creadors amb l’objectiu de definir els reptes i les estratègies que ha de tenir en compte el sector educatiu a l’hora de fer entrar les arts i la cultura a l’aula.

Assistents a les jornades #mutare educació de la Fundació Carulla

La primera jornada del mūtāre educació es va inaugurar amb la conferència d’Angélica Sátiro (llegiu l’entrevista que li va fer Carlota Rubio a Núvol aquí), que va exposar de manera molt didàctica els reptes que tenim per davant. Sátiro va desplegar el seu discurs a partir de conceptes de pensadors com Zygmunt Bauman (societat líquida), Byung-Chul Han (la societat del cansament), Gilles Lipotevsky (Hipermodernitat buida), Martha Nussbaum (Salut ètica) i Judit Butler. (Saber i estar i trobar i construir sentit amb els altres).

Per a Sátiro, hi ha unes forces negatives que ens tanquen dins de nosaltres mateixos i que només podem combatre amb la creativitat. Hem de reduir l’excés de velocitat de les nostres vides, que ens provoca una alienació vital; hem de superar la incertesa cognitiva i ètica, que ens aboca a l’alienació digital de les fake news; el consumisme, que ho converteix tot en escombraria i ens allunya de la connexió amb la natura. Sátiro va proposar una sèrie d’antídots, com la curiositat, l’experimentació, la consciència corporal, la connexió amb la natura i amb els altres, portes que ens han d’obrir a una experiència tranformadora. La seva conferència va acabar literalment amb una pluja de papallones. “La papallona es l’únic animal que experimenta un canvi genètic en totes les seves fases de mutació”, va advertir Sátiro. Cal emular, doncs, les papallones.

La jornada va ser també un showcase de projectes inspiradors, que han sembrat i ja recullen els seus fruits. Marcela Otarola, de ConArte, una iniciativa fundada a Mèxic que ja té un abast internacional, va parlar del projecte Planters, dissenyat per normalitzar l’educació musical a les aules, que consisteix a introduir un artista durant dos cursos acadèmics en un centre educatiu perquè convisqui amb mestres i alumnes. Actualment més de 500 alumnes es beneficien d’aquest programa a les comarques de Girona.

El raper Pau Llonch, ànima del projecte Versembrant, finalista del premi Lluís Carulla, intenta despertar l’esperit crític del jovent a traves del rap o el hip hop. Llonch troba que l’ensenyament que reben els joves a les escoles és massa cognitiu i aposta per incorporar el currículum de l’imaginari a classe. I això passa per deselititzar les formes literàries i incentivar el pensament crític a través del rap.

Pepe Reche i Clara Cuadern van presentar-nos el programa Quatre cordes (4cordes.com) que des de fa deu anys proposa a les escoles de fer una orquestra dins una aula de primària, en una franja que va de tercer a sisè. La música és un canal o una excusa per interpel·lar les emocions dels alumnes. “La nostra feina no es limita a la música sinó que el procés artístic es posa en relació amb el treball que fan en altres assignatures, com literatura o arts plàstiques”, diuen.

Pau Llonch. Marcela Otarola, Pepe Reche i Albert Inglès

Finalment Maria Esther Fuertes (cap serveis educatius del MNAC) i Albert Inglès (director de l’escola Miquel Bleach) van presentar el projecte Tàndem, que compta amb el suport de la Fundació Catalunya La Pedrera. Vet aquí una escola d’alta complexitat, amb un 90% de població nouvinguda, al barri d’Hostafrancs, que l’any 2013 va decidir convertir l’art i el patrimoni en l’eix del seu programa educatiu. “Els alumnes treballen per projectes, han de ser enginyers de la curiositat i participar en els espais de decisió”, diu Inglès. “Investiguem i experimentem. L’art és un llenguatge que ens ajuda a contestar preguntes”. Hi ha pares d’aquesta escola que no havien posat mai els peus en un museu i que hi han arribat per primera vegada a través de la mirada dels seus fills.

La primera jornada del mūtāre es va tancar amb un workshop col·lectiu que va reptar els assistents, dividits en petits grups, a definir els reptes que hem d’afrontar per introduir la cultura a l’escola i les propostes d’acció per superar aquests reptes. El punt de partida de tota aquesta reflexió és reconèixer que els mestres necessiten nodrir-se de saba nova i agraeixen la interacció directa amb aquells creadors que amb la seva presència a l’escola ajuden els alumnes a entrar en contacte amb la música, l’art, la literatura… Vaig compartir taula amb docents i artistes, entre els quals hi havia la Clara Cuadern de Quatre cordes i l’Eloïsa Valero, mestra de plàstica a l’escola Torre Forta de Tarragona, que enguany ha guanyat el premi Baldiri Reixac amb el projecte L’artista va a l’escola.

Entre els reptes que vam posar sobre la taula destacaria la necessitat d’involucrar la comunitat educativa, tant els mestres com pares i alumnes; dignificar l’art dins el projecte educatiu de l’escola; l’encert a l’hora d’identificar i triar l’entitat o projecte artístic que es convida al centre. I la perdurabilitat del projecte. Per encarar aquest reptes és important garantir la complicitat amb l’equip directiu i l’estabilitat del claustre. Acoseguir els recursos econòmics, fomentar dinàmiques de participació perquè l’activitat escollida sigui veritablement compartida per tothom i finalment l’avaluació i recollida d’evidències per poder mesurar l’impacte del projecte. Amb totes les aportacions es construirà la taula periòdica de mūtāre educació. Els resultats del taller s’analitzaran detingudament i es donaran a conèixer a mitjan setembre.

El mūtāre confirma el gir de la Fundació Carulla cap a una filantropia més horitzontal. Hi ha molts punts de coincidència entre els projectes premiats amb Lluís Carulla o els Baldiri i els programes de l’Institut de Cultura de Barcelona, com Creadors en residència o Cultura Viva, que aposta per la cultura comunitària. El fil de continuïtat entre aquestes polítiques culturals públiques i els projectes impulsats des d’una entitat privada com la Fundació Carulla fa intuir que som davant d’una oportunitat històrica per canviar les coses. En paraules del president de la Fudació, Nicolau Brossa Carulla, la seqüència seria aquesta: “La cultura ens serveix per transformar l’educació i l’educació ha de transformar les persones, que són les que, en definitiva, transformen el món”.