La Stasi ja treballava amb metadades

La policia secreta de l'Alemanya de l'est, més coneguda per la Stasi, era una força d'ordre infame. A força d'espiar els seus ciutadans de manera intrusiva, va acumular dossiers d'un quart de la població durant el règim comunista. Julia Angwin s'ha capbussat durant mesos en els arxius de la Stasi.

Julia Angwin

Julia Angwin

Periodista. Autora de Dragnet Nation: A Quest for Privacy, Security and Freedom in a World of Relentless Surveillance.

La policia secreta de l’Alemanya de l’est, més coneguda per la Stasi, era una força d’ordre infame.  A força d’espiar els seus ciutadans de manera intrusiva, van acumular dossiers d’un quart de la població durant el règim comunista. Julia Angwin ha publicat a ProPublica les seves impressions després de capbussar-se durant mesos en els arxius de la Stasi.

Però les seves tècniques d’espionatge -per bé que increïblement invasives- eren també tecnològicament primitives si les comparem amb les que fem servir avui dia. Mentre em documentava pel meu llibre Dragnet Nation, vaig descobrir un gràfic fet a mà on s’hi representava una xarxa de relacions socials, i altres arxius de Stasi Archiv de Berlin, on els ciutadans alemanys poden consultar els dossiers on s’arxivava la informació que es recollia sobre ells, i els mitjans poden tenir accés a alguns arxius, per bé que en aquest cas no se’ls mostra els noms dels ciutadans espiats.

El gràfic que reproduïm aquí mostra fins a 46 lligams personals, connectant el personatge espiat amb diverses persones (des d’una tieta fins a Bernd Jentzsch, un poeta de l’Alemanya de l’Est que es va escapar a Berlin ést l’any 1976), llocs (‘esglèsia’), i trobades (via postal, per telèfon, trobada a Hongria).

Gary Bruce, professor d’Història a la Universitat de Waterloo i autor de “The Firm: The Inside Story of the Stasi,” em va ajudar a desxifrar els gràfics i altres expedients. Em va sorprendre comprovar que poc sofisticada que era la vigilància de la Stasi. “Les tecnologies més utilitzades per vigilar el personal eren el correu postal, el telèfon o els informadors”, diu Gary Bruce.

En un dels expedients vam descobrir una operació de vigilància batejada amb el nom im-forgang, dirigida a reclutar una persona no especificada perquè es fes informant de la Stasi. (Els noms dels objectius eren especificats; els noms dels membres de la Stasi o dels informants, en canvi, no). En aquest cas particular, la Stasi es dedicava a seguir un alumne de batxillerat avorridot que vivia amb la seva mare i la germana en un pis una mica apartat.  La Stasi va acabar obtenint un informe sobre aquest xicot de part del director de l’institut on estudiava i també d’un club del qual sera soci. Però no sembla que traguessin gaire informació sobre aquell noi. He vist perfils de Facebook amb molta més info.

En un tercer expedient vam descobrir un operatiu conegut amb el nom OPK, inicials que designaven l’Operative Personenkontrolle, que pretenia controlar la vida d’un poeta de la resistència. En aquest cas, la Stasi va mobilitzar tres informants perquè el vigilessin, però no van arribar a obrir amb vapor la seva correspondència ni van intervenir la seva línia telefònica. El règim comunista va caure abans que la Stasi pogués indagar res.

També vaig tenir accés a un arxiu que contenia un informe d’observació, en el qual agents de la Stasi consignaven tots els moviments d’un individu de 40 anys durant dos dies seguits, el 28 i 29 de setembre de 1979. El van seguir fins a la bugaderia. Després el van estar contemplant mentre omplia el cotxe de rotllos de paper de paret. En acabat el van seguir mentre conduïa un cotxe amb un nen, ‘respectant en tot moment els límits de velocitat’. El van seguir també fins a la gasolinera i després fins a un edifici d’apartaments on es va fer entrega dels rotllos de paper. Posteriorment, la Stasi va continuar seguint el cotxe, aquesta vegada conduït per una dona, que va acompanyar el nen altre cop cap a Berlín.

Sembla que l’agent de la Stasi havia començat a seguir l’individu en qüestió a les 4:15 p.m., un divendres al vespre. A les 9:38 p.m., l’home suspecte va entrar a casa seva i va tancar els llums. L’agent es va estar esperant tota la nit al carrer fins que va ser rellevat per un altre vigilant l’endemà dissabte, a les set del matí. Sembla que aquest segon agent va seguir el suspecte fins a les deu de la nit. Vist des de la nostra perspectiva, tot plegat sembla molta feina per a tan poca informació.

I amb tot, els expedients de la Stasi ens recorden fins a quins extrems pot portar la repressió un règim amb ben poca infromació.

Traduït de la versió anglesa de Yvonne Zivkovic and David Burnett

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació