La Síria d’abans de la guerra civil

5.11.2018

Fa 40 anys, les autoritats sirianes van prohibir l’emissió del documental Everyday Life in A Syrian Village, i el seu director Omar Amiralay va haver d’exiliar-se a París. El film mostrava les com construcció de la Presa de Tabqa va afectar als pobles del voltant de l’Eufrates, i era una forta crítica a les reformes agràries del Govern sirià. Ara aquest film es projecta a la Mostra de Cinema Àrab, que se celebra a la Filmoteca de Catalunya del 8 al 28 de novembre.

Fotograma d’Every Day Life In A Syrian Village

El documental forma part d’una triologia sobre la Presa de Tabqa, la reserva d’aigua més gran de Síria, que va ser constru¨da entre 1968 i 1973 amb ajuda de la Unió Soviètica. El primer film es titulava Essay on the Eufrates Dam i pretenia ser un tribut al projecte de la presa, però el segon i el tercer film ja tenen un enfoc més crític, amb el qual Amiralay vol mostrar com el Govern va desaprofitar la presa i va abandonar els pobles del voltant.

El documental dona visibilitat a aquestes poblacions del voltant de l’Eufrates, que han quedat aïllades. Les autoritats han negligit les comunicacions de les viles rurals, no hi ha carreteres que comuniquin les zones rurals amb grans ciutats, ni clíniques, ni hospitals. D’escoles n’hi ha ben poques, i el camí per arribar-hi és llarg i dur per la majoria de nens. El mestre d’una escola de Deir ez Zer, un d’aquests pobles invisibles, explica que entre els joves falta “cultura de la salut” i coneixements d’higiene. La gent s’alimenta de pa, que consisteix en el 90% de la seva dieta, i creu en sortilegis i supersticions per a mantenir la salut.

Els diferents personatges que apareixen a Everyday Life In a Syrian Village, són gairabé estereotips que queden dividits en dos grups: les persones afiliades a l’autoritat, que inclouen policies, funcionaris polítics i intel·lectuals que repeteixen eslògans i sentències d’una manera monòtona amb un clar to militar; i la resta de persones, de vida humil, que amb les seves mirades plenes de derrota resumeixen tot el que voldrien dir.

A Síria, les elits condemnen la classe pagesa a la pobresa, dificultant que tingui recursos per revoltar-se. Un pagès explica a la càmera que “en la situació econòmica no hi ha equitat”: el repartiment de la terra està en mans de l’Estat, que cedeix les parcel·les sense tenir en compte la gent del poble que les treballa. Després de la revolució socialista i de la construcció de la presa, els camperols no s’han beneficiat de les millores que els havien promès: “N’hi diuen la revolució dels pagesos, però nosaltres no hem vist cap revolució”, afirmen.

No hi ha una clara diferència entre els polítics de la pel·lícula, que sostenen que la revolució ha canviat realment la vida dels camperols, i els oficials que justifiquen la repressió perquè “els ciutadans no només són ignorants, sinó també una mica malintencionats”.

A Everyday Life in A Syrian Village la càmera s’encarrega d’elaborar el discurs, mostrant-nos imatges que ens incorporen al ritme de vida dels poblats rurals de l’Èufrates. Amiralay se centra en el silenci com a mitja d’expressió, i molts cops prescindeix de la música per emfatitzar la buidor i l’abandó de les zones que ens mostra. Així, permet a l’espectador jutjar les declaracions dels personatges, sobretot els alts càrrecs que afirmen el contrari del que les imatges mostren clarament.

El documental aconsegueix mostrar la complexitat de les vides dels poblats sirians afectats per la construcció de la presa de Taqba i les reformes agràries. Retrata també la seva relació amb les autoritats, vista com a llunyana i desconnectada, i fa una crítica implícita a l’impacte de les reformes del govern sirià. Així doncs, Everyday Life in A Syrian Village és una peça clau per entendre una Síria allunyada del relat que en fan els mitjans de comunicació actualment: la Síria d’abans de la guerra civil, però no per això menys carregada de conflicte.

Trobareu més informació al web de la Mostra de Cinema Àrab.