La Setmana de la rentrée: 12 novetats i un clàssic de ficció per aquesta tardor

6.09.2017

Després d’un agost literàriament pansit, els nostres editors han tornat a la càrrega amb el cistell ple de llibres per satisfer l’obstinada i generosa avidesa lectora. Res de transicions progressives. El setembre arriba amb l’anhelada brusquedat del contrast i amb propostes literàries per tots els gustos, i ho fa amb un esdeveniment que s’ha convertit en el clàssic nostrat de la rentrée: La Setmana del Llibre en Català. Aprofitem l’avinentesa per explicar-vos quines són les principals novetats que trobareu a les llibreries aquesta tardor.

La Setmana arrenca aquest divendres 8 de setembre i encara la seva 35a edició plenament consolidada com a gran aparador cultural, amb la il·lusió i el compromís de seguir creixent i amb l’objectiu de promocionar un any més la lectura i la venda de llibres en català (aquest dimecres s’han fet públiques les dades de l’Estudi sobre el sector de l’edició i el llibre en català 2016, que us podeu descarregar aquí). Els plats forts d’aquests edició són dues figures literàries que no necessiten presentació: Jaume Cabré, que rebrà el Premi Trajectòria, i Paul Auster, que presentarà la seva última novel·la. Comencem la llista de novetats amb l’escriptor de Brooklyn.

4 3 2 1 (Edicions 62). Paul Auster

No rebrà el Premi Trajectòria, però l’itinerari literari de Paul Auster també mereix una menció d’aquest tipus. Amb més d’una trentena de llibres a les espatlles, l’autor de la Trilogia de Nova York i Leviatan n’afegeix un altre a la llista amb la publicació de 4 3 2 1, un retrat emotiu i absorbent sobre els límits de l’atzar i el destí, ambientat entre els anys 50 i 70 del segle XX. La novel·la (més de 800 pàgines!) se centra en un tema que continua sent d’actualitat, la immigració, amb el racisme a la recambra, que ens recorda el que va passar fa poc a Charlottesville i altres episodis de violència i discriminació racial. Auster, Premi Príncep d’Astúries l’any 2006, torna amb una altra obra que es guanya l’aplaudiment de la crítica i que suposa un punt culminant en la seva dilatada carrera literària. Aquest dissabte a les 12 h el trobareu a l’avinguda de la Catedral.

La casa de la frontera (Edicions 62). Rafael Vallbona

L’últim Premi BBVA Sant Joan tampoc faltarà a la cita de La Setmana (divendres 15 a les 19.30 h). La casa de la frontera és el títol de la novel·la guanyadora, que el seu autor Rafael Vallbona, premiat amb altres guardons durant la seva carrera, defineix com “un fresc del segle XX” però vist des de la perifèria. Un llibre que s’estructura sòlidament gràcies a dos pilars elementals: la família i el territori. La història té lloc a la Cerdanya i els seus protagonistes són els membres d’una nissaga que porta anys regentant un hostal al barri de la duana de Puigcerdà, des de l’última carlinada fins als nostres temps. La casa de la frontera és una novel·la que explica la transformació d’un entorn muntanyenc i fronterer, i per extensió d’un país, a través de les circumstàncies d’aquests personatges. L’obra es troba a mig camí entre la novel·la i el relat documental, jugant amb una doble perspectiva de realitat i ficció, i es presentarà el dia 15 a les 19.30h.

Pruden Panadès

Passamaneria (Godall), de Pruden Panadès

Des d’antic, com una d’aquelles lleis no escrites, hi ha hagut la idea persistent de perllongar els braços, les mans i els dits de les dones en el fus de filar o de considerar-los dotats d’una traça innata per a tota mena de treballs d’agulla. També és antiga la tensió entre obediència i rebuig. Passamaneria és un recull de textos breus basats en els ressons d’aquella obligació remota. Cadascun d’ells s’atura en algun replec d’un univers que desapareix i, juxtaposats, poden semblar un enfilall d’objectes, eines, coneixements pràctics, llocs i paraules en liquidació. Però sense nostàlgia perquè, encara avui, ningú no pot desentendre’s d’un botó descosit, d’una cremallera travada o d’un mitjó foradat.

Això no és Amèrica (Empúries). Jordi Puntí

Aquesta tardor, quinze anys després dels Animals tristos, també podem gaudir el retorn literari d’un dels millors prosistes catalans que tenim actualment, Jordi Puntí, amb un volum de contes que sublima la seva evolució temàtica i estilística en el conreu d’aquest gènere. Nou històries quotidianes de l’edat adulta destil·lades amb la frescor mesurada de l’escriptor que sap explotar una aguda capacitat d’observació combinada amb una sòlida ironia que embolcalla la narració. En aquest cas, amb un altre fil conductor elemental, la música, que ja ens deixa una pista al títol Això no és Amèrica: una referència a un tema de David Bowie i Pat Methney per una pel·lícula d’espies. Puntí va guanyar el premi de la Crítica Serra d’Or amb Animals tristos (2002), els premis Llibreter, Amat-Piniella, Lletra d’Or i Nacional de la crítica amb Maletes perdudes (2010). Això no és Amèrica es presentarà el dia 10 a les 20 h en el marc dels actes de La Setmana.

Les quatre vides de l’oncle Antoine (Angle Editorial). Xavier Aliaga

Angle Editorial publica una altra novel·la guardonada durant aquest any, Les quatre vides de l’oncle Antonie, de Xavier Aliaga, que ha estat mereixedora del Premi Pin i Soler. Aliaga (l’autor i narrador) no ha conegut el seu oncle Antonio, però se submergeix en el paper de cronista i s’endinsa profusament en el passat familiar per treure a la llum una veritat latent, fins allà on pugui, descobrir misèries i grandeses i, en definitiva, construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional. El llibre explora els primers anys de la postguerra i les activitats antifranquistes de l’oncle Antonio a la clandestinitat, que esdevé en un personatge d’aura misteriosa i èpica. Segons Mònica Batet, membre del jurat del premi, es tracta d’una obra “plena de matisos sobre la recuperació de l’oblit escrita amb un geni narratiu que s’alimenta, essencialment, de la curiositat”. Aliaga serà a La Setmana dissabte 30 a les 17.30.

Que l’oblidis, li diem (Biblioteca del Núvol). Clara Soley

Núvol ha publicat, dins la seva biblioteca digital, un nou recull de contes de Clara Soley (Sabadell, 1967), una autora a descobrir per la majoria de lectors catalans. Com diu Antoni Dalmases en un article publicat a Núvol, “aquest recull és una proposta inquietant, absorbent i molt mesurada, poblada de personatges que se’ns acosten uns instants, mostren fragments d’unes vides i d’unes consciències carregades de passats enterbolits, mons closos, intimitats ferides, dubitatives i circumstancials, tenyides de misteris que el lector mai no coneixerà del tot”. Que l’oblidis, li diem s’ha publicat exclusivament en format ebook a la Biblioteca del Núvol i us el podeu descarregar aquí (si sou subscriptors) o aquí. si encara no en sou.

Clara Soley

L’assassí que estimava els llibres (Proa). Martí Domínguez

Martí Domínguez és un altre dels autors de les lletres catalanes que han vist premiada la seva feina amb escreix, sobretot gràcies a novel·les com Les confidències del comte de Buffon, El secret de Goethe, El retorn de Voltaire o La sega. Barrejant la intriga i la comèdia de costums, Domínguez construeix a L’assassí que estimava els llibres un relat irònic i polièdric sobre la burgesia valenciana, que comença amb la mort d’un crític literari i ens invita a reflexionar sobre les hipocresies de la nostra societat, el món literari i, a gran escala, la condició humana en general, insatisfeta i contradictòria, sempre entretinguda i apassionant. Intriga policial amanida amb humor i acidesa que rasca amb dedicació i domini narratiu les misèries morals dels seus personatges. L’escriptor valencià presentarà el llibre a La Setmana dijous 14 a les 11 h.

Mercuri a la boca (:Rata_). Wioletta Greg

L’editorial :Rata_ ens presenta, per primer cop en català, l’evocadora prosa de l’escriptora polonesa Wioletta Greg, amb una novel·la que ha estat finalista del premi internacional Man Booker d’aquest any. Mercuri a la boca és un retorn a la infància viscuda en un àmbit rural que va viure aliè als esdeveniments que van marcar el darrer terç del segle passat: el col·lapse del règim comunista de l’Europa de l’Est i la promesa d’un futur que mai arribaria. Tendra i reflexiva, captivadora malgrat la cruesa, i per damunt de tot, lluny de caure en qualsevol estereotip o idealització. És un relat que se sustenta en una col·lecció de records, en la mirada d’una nena, en una visió poc habitual i de distància curta que guanya consistència per la versemblança i la proximitat que el defineixen. Mercuri a la boca és una història de postguerra que barreja la innocència i la inclemència amb una narració àgil, honesta i atrevida.

La banda dels nanos (Anagrama). Roberto Saviano

“Em sento molt petit, gairebé insignificant, comparat amb la dignitat i el coratge de Roberto Saviano”. No ho diu un qualsevol, sinó José Saramago, però l’evidència és inqüestionable: des del 2006, Saviano viu escortat pels Carabinieri a causa de les amenaces dels clans mafiosos que va posar al descobert amb la publicació de Gomorra, el best-seller internacional que ell mateix va adaptar per al cine i la televisió. Amb La banda dels nanos, protagonitzada per un grup de joves que es llancen a conquerir la ciutat amb l’empenta, el coratge i la temeritat de la joventut encesa, ens situa de nou a l’univers de la camorra, la sang, la corrupció i la tragèdia. Una novel·la trepidant, sòrdida i dolorosa basada en fets reals que posa novament de manifest la qualitat literària de Saviano i la terrible seducció dels diners, el sexe i el poder en un entorn en què un like al Facebook de la nòvia d’un altre pot convertir-se en una sentència de mort.

Sortida a Occident (Edicions del Periscopi). Mohsin Hamid

L’escriptor pakistanès Mohsin Hamid, traduït a més de 30 llengües a tot el món, és l’autor d’una de les novel·les més representatives, i “espantosament profètica” (Jane Ciabattari, BBC) dels nostres temps: Sortida a Occident, una història d’amor en una època globalitzada on el veritable repte és la lluita a la recerca d’un futur comú. A través d’aquesta relació, Hamid fa de cronista d’una realitat que milions de desplaçats personifiquen des de fa temps i se situa en un angle narratiu que li permet conjugar gèneres literaris, temàtiques i espais per posar-nos en safata la versemblança d’un futur molt obscur… però també esperançador. Defuig la utopia sense renunciar a la voluntat, a la fe i a les petites joies de la vida, amb un impecable lirisme narratiu que ens trasllada de manera cristal·lina els sentiments de les persones forçades a fugir de la seva terra. Sortida a Occident és el tercer llibre de Hamid publicat per Periscopi després de Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent i L’integrista reticent.

Afores (Edicions de 1984). Ramon Mas

L’editor de Males Herbes, Ramon Mas, ha escrit la seva tercera novel·la després de Crònica d’un delicte menor i Mentre el món explota. La publica Edicions de 1984 i es titula Afores; un nom enganyós (i deliberat) perquè el llibre parla, sobretot, del dins, de l’interior, mitjançant una dialèctica entre les persones i l’espai (concretament, els pobles). El missatge subjacent que Mas ens trasllada és que, realment, allò que hi ha a dins no s’explica, “i el que no s’explica és el més important del llibre”, que és, alhora, la gènesi de la intriga; el misteri de la realitat. L’autor defineix Afores com una novel·la Fix-Up, perquè està formada per relats autònoms que donen forma a un conjunt. També hi té un pes destacat el component mitològic amb ressos lovecraftians, influenciat per autors com Rodoreda, Casellas i Prudenci Bertrana. Dijous 14 a les 19.30 h podreu assistir a la presentació del llibre a l’avinguda de la Catedral.

Ramon Mas | © Laia Cardona

Els orangutans (Males Herbes). Joaquim Carbó

Políticament incorrecta i decididament gamberra. Aquesta és la carta de presentació d’Els orangutans de Joaquim Carbó, publicada originalment el 1967 i que Males Herbes recupera aprofitant el seu cinquentenari. La crítica va considerar que el llibre de Carbó era la novel·la sobre l’home de barri que mancava a la literatura catalana: un retrat d’acidesa deliciosa que parla dels fills del “desarrollisme” franquista exprimint la sàtira lúcida i canalla del Carbó més arrauxat, que es presentarà dissabte 16 a les 20 h. De l’autor gironí tampoc cal fer-ne cap glossa perquè la seva producció literària i els guardons que ha obtingut l’avalen des de fa temps. Amb Els orangutans, l’autor de La casa sota la sorra i altres populars novel·les infantils i juvenils ens obsequia amb les peripècies d’un perdedor que no és altra cosa que el testimoni d’una època tan dura “en què tancar els ulls a la realitat era gairebé obligatori per sobreviure”.

Joaquim Carbó al metro de Barcelona | Foto de BiBi Oye

Novel·les (I) (Quaderns Crema). Francesc Trabal

Vet aquí el clàssic recuperat. Comencem amb l’opinió de Quim Monzó: “Un dels luxes més cosmopolites que hem tingut en aquest últim segle”. Aquest any, i ja que acabem la llista parlant de reedicions, l’obra de Francesc Trabal ens arriba en forma de recull de novel·les. De moment, amb quatre de les seves primeres: L’home que es va perdre, Quo vadis, Sànchez?, Era una dona com les altres i Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon, obres en les quals identifiquem l’inconfusible estil de Trabal i la seva diàfana sornegueria, l’humor absurd i punyent i la plasmació de com són les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle XX, tot plegat caracteritzat per una atmosfera d’una modernitat intemporal. L’any vinent es publicarà un segon volum, que inclourà les novel·les Vals i Temperatura. Una bona oportunitat per revisitar l’escriptura d’un dels nostres grans autors.