La saxofonista i cantant Eva Fernández emprèn el vol en solitari

12.11.2018

Encara no ha viscut un quart de segle però Eva Fernández porta un munt d’anys en el món de la música, amb el saxo sota el braç, l’ànima de jazz i una veu que enamora. Va començar a la Sant Andreu  Jazz Band de Joan Chamorro, una etapa que identifica amb “un amor incondicional a la música”. Va ser llavors i de la mà del mestre que va publicar un primer àlbum: Joan Chamorro presenta Eva Fernández (2013). Un parell d’anys després va fer un pas més, apadrinada d’un altre gran nom del jazz d’aquest país com David Pastor: That Darkness (2015), que incloïa un ventall d’estàndards en format de quintet però que ja deixava intuir una manera de fer i una veu pròpia.

Eva Fernández. Foto: Barcelona Districte Cultural

Ara havia arribat el moment de comprovar si era capaç de volar sola. Necessitava posar-se a prova i ho ha fet en un primer treball amb composicions pròpies, Yo pregunto (2018). Per a aquesta estrena Eva Fernández ha preferit no escriure les lletres i posar música a set poemes de tres autors argentins -Alfonsina Storni, Alejandra Pizarnik i Julio Cortázar- i un, de català, exiliat a Ginebra, Alfonso Costafreda.

Fernández es considera una gran aficionada a la lectura però no havia aprofundit mai en la poesia i s’ha pres la recerca d’aquests poemes com una oportunitat per descobrir un munt d’autors i per aprendre’n per quan sigui l’hora d’escriure les seves pròpies lletres, cosa que té clar que farà en un futur no gaire llunyà. De moment, diu, “els poemes que hem musicat són aquells que em van ressonar tan fort quan els vaig llegir que vaig necessitar cantar-los”.

No és que hagi buscat una temàtica comuna però Eva Fernández reconeix que en el disc “hi ha una part fosca”. I és que els quatre poetes tenen molta inquietud al voltant de la mort, un tema sobre el qual ella també reflexiona.

En aquest disc s’ha acompanya de dos músics mallorquins: el guitarrista Josep Munar i el bateria Enric Fuster. Amb Munar fa anys que es coneixen i tenien aquella sensació que tard o d’hora farien alguna cosa plegats. Ara han compost conjuntament els temes de Yo pregunto, “al 50%”, remarca ella. Amb Fuster, en canvi, es van conèixer una mica per casualitat. Van cridar-lo perquè necessitaven un bateria per a un concert i, com aquell qui diu, se’l van quedar. Fuster els aportava una sonoritat que feia temps que buscaven però que no acabaven de trobar.

Fernández insisteix que Yo pregunto és “una declaració d’intencions com a persona creativa que vol ser” i que li ha servit per sentir que té coses noves a aportar al món de la música i de l’art. Durant els mesos de novembre i desembre el presentarà en directe dins de la programació Barcelona Districte Cultural en diversos centres culturals de la capital catalana: Centre Sant Pere (20 de novembre), Centre Cívic Matas i Ramis (30 de novembre) i Centre Cívic Urgell (14 de desembre).

Us podeu descarregar l’agenda de Barcelona Districte Cultural aquí.