La revolució de Piolín

29.09.2017

Davant la la repressió, la censura, la por o la violència: riure. Les teories d’acció no-violenta defineixen l’humor com una arma potentíssima en temps convulsos; els activistes estan convençuts que el poder de l’humor rau en el fet que pot subratllar/despullar posicions absurdes i injustes i desinflar discursos autoritaris. Riure descomprimeix i allibera, però l’humor també batalla, i fort.

Gene Sharp (Ohio, 1928) és el guru mundial en revolucions no violentes. Diuen que les seves idees i el seu manual 198 methods of non violent action han enderrocat règims com el de Slobodan Milosevic a Sèrbia, Viktor Yanukovych a Ucranïa o el de Hosni Mubarak a Egipte. El potencial de la seva filosofia sobre la no-violència és per a molts altament perillós i amenaçador: els dictadors i règims totalitaris han censurat, prohibit i cremat els seus llibres. Què expliquen, tan greu? Doncs, per exemple, que davant la censura, podem cantar, o ballar, o fer teatre; davant arrestos injustos proposa fer un concert, o ensenyar banderes, preparar discursos o fer sorolls simbòlics (potser amb cassoles). Davant la provocació i vulneració de drets diu que podem dibuixar caricatures o idear i escenificar mofes i escarnis. Sharp, doncs, classifica l’humor com a mètode no-violent de protesta i persuasió destacat, una poderosa arma contra les injustícies que segons ell i els que el segueixen, és del tot infal·lible.

La història de l’activisme basat en l’humor sol venir de l’oprimit, que s’expressa davant els que fan trontollar els seus drets i actuen amb injustícia. A Sèrbia, quan Otpor! era un moviment estudiantil per la democràcia, van inspirar-se en les idees de Sharp per una acció que va resultar ser un símbol del poder del poble i del posterior derrocament del règim. Davant una polèmica campanya de recaptació de diners per l’agricultura impulsada per Milosevic l’any 2000, Otpor! va iniciar una acció satírica amb un gran barril amb una foto del president serbi i un bat de beisbol. Si posaves una moneda al barril, podies donar-li uns quants cops de pal; si per culpa de les polítiques econòmiques de Milosevic no tenies diners, podies fer-ne el doble. Molta gent que no s’atrevia a manifestar-se contra el tirà per por de represàlies, va animar-se a fer cops de pal al barril i a riure’s de les polítiques del govern. Però la gran victòria d’Otpor! va ser quan va venir la policia i van tenir la foto ridícula de l’”arrest” del barril.

Guàrdia Civil Sexy

L’humor subversiu necessita inspiració. I si l’actualitat és instigadora, la creativitat es desferma. Davant la censura i vulneració del dret de llibertat d’expressió i informació: guardiacivil.sexy, piolin.lol, marianorajoy.cat, fundacionfranciscofiasco.org; si arriben els policies a les impremtes: cantar “On estan les paperetes, les paperetes on estan?” i ser educat en els comiats: “Passi-ho bé, passi-ho bé, passi-ho bé i moltes gràcies”; davant la prohibició d’anuncis als diaris: el Referèndum passa a ser “Allò”; si les declaracions són insensates: subratllar les més inversemblants “Los catalanes hacen cosas”. Si està prohibit imprimir paperetes: memes de “Catalonia, Bruce is Printing”; si es prohibeix el referèndum: es converteix en “Dia de la música”, perquè cantar no està prohibit.

Les teories d’acció no-violenta diuen que els que estan al poder voldran mantenir la fermesa del seu discurs i no hi renunciaran ni acceptaran cap diàleg si no és que se senten pressionats. L’humor pot servir per trencar aquests discursos, canviant la perspectiva dels fets i denunciant-los, subratllant el ridícul de decisions considerades “normals”, per exemple pel sol fet d’estar recolzades per la “legalitat” o la “il·legalitat”. Policies nacionals a la recerca d’urnes amagades? Més de 700 alcaldes investigats i cridats a declarar? Impremtes intervingudes per imprimir butlletes? Riure’s dels fets i materialitzar les bromes amb mems és divertit, però també és un treball per a la presa de consciència i una eina de reflexió.

Vicent Andrés Estellés feia la crida: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”. Doncs això. Baixem, i riguem.