La «Resurrecció» de Mahler

19.04.2015

En el marc de la temporada Palau 100 del Palau de la Música, ens ha visitat la Gustav Mahler Jugendorchester que, dirigida per Jonathan Nott, ens va oferir una peça que fa honor al nom que duu: la segona simfonia de Mahler, «Resurrecció». Amb ells també van actuar la soprano Chen Reiss, la contralt Christa Mayer, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música. El resultat va ser una interpretació meravellosa i de gran intensitat d’una obra tan complexa com impactant.

Gustav Mahler Jugendorchester

Gustav Mahler Jugendorchester

Aquesta temporada hem pogut veure tres orquestres joves dins la temporada Palau 100: la Simón Bolívar dirigida per Gustavo Dudamel, la Luigi Cherubini, per Riccardo Muti, i ara la Gustav Mahler. Aquesta orquestra, fundada el 1986 per Claudio Abbado, està integrada per més de cent músics joves provinents de tot Europa. Es tracta d’una formació que toca amb una qualitat absolutament professional i que està a l’altura de les millors orquestres del món.

Jonathan Nott, actualment un dels millors especialistes en Mahler, va dirigir-ne la segona simfonia amb energia i brillantor. En tot moment es va veure una compenetració molt gran entre el director i els músics, element decisiu per assolir l’excel·lència musical. El nivell tant interpretatiu com emotiu no va decaure en cap moment, Nott va crear un clima i una tensió que va anar modulant al llarg dels cinc moviments de la simfonia, en un crescendo fins al darrer, la resurrecció, que va esdevenir catàrtic.

La Gustav Mahler Jugendorchester té una secció de corda molt important i molt potent que brilla i que sona amb un grau colossal d’unitat. En cap moment no es va veure eclipsada per la secció de vent, que es va acoblar amb perfecta harmonia dins el conjunt, el metall no va fer cap errada i la fusta va sonar de manera molt dolça i gens estrident. La percussió també va sonar del tot integrada en el conjunt. És a dir, és mèrit tant de l’orquestra com del director que totes les seccions mantinguessin un equilibri tímbric compensat per assolir un grau d’expressivitat superlatiu.

La part vocal també va ser molt remarcable. D’una banda, la contralt Christa Mayer, tot i tenir un timbre fosc i mat, va cantar amb molt de gust, bon frasseig i amb una veu homogènia en tots els registres. Al seu costat, va contrastar la soprano israeliana Chen Reiss, amb un timbre clar i lluminós i una veu dolça que assolia els aguts sense dificultat, amb molta naturalitat. Els dos cors participants, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, van cantar amb gran solvència, com una única massa coral que embolcallava la soprano. En el darrer moviment, la resurrecció, orquestra, cor i solistes van arribar a l’apoteosi, a la simbiosi perfecta que els agombolava tots en la unitat.

La «Resurrecció» de Mahler és una peça ascendent que arriba al clímax final després d’un pelegrinatge musical per diversos estadis. Jonathan Nott va saber transmetre amb una intensitat i una densitat gairebé feridores el significat d’aquesta peça magnífica.