La realitat virtual: nous mons, noves experiències

16.12.2015

Imagineu que porteu unes ulleres de grans dimensions al cap. Imagineu que us mireu les mans, i us les veieu, i les moveu, i es mouen. Ara imagineu que parleu i que la vostra veu és la de sempre. Tot normal, no? Menys el vostre cos. Perquè ara sou virtuals. I és que amb aquest aparell, tot passa dins d’un altre món: el de la realitat virtual. “Percepció i realitat: la comprensió dels mons virtuals”, és el darrer debat d’ICREA en el marc de l’exposició +Humans del CCCB.

Mel Slater ahir als DebatsICREA | © Miquel Tavares CCCB

Mel Slater ahir als DebatsICREA | © Miquel Tavares CCCB

D’això, de la realitat virtual, tracta l’últim debat que ICREA duu a terme al CCCB en relació amb l’exposició +Humans, sobre el futur de la nostra espècie. Avui, en un auditori que s’ha omplert a últim moment, el director de l’Event Lab (UB) i professor d’investigació ICREA, Mel Slater, parla de la comprensió de mons virtuals i de l’embodyment. Embodyment. Així, en anglès, igual que tota la conferència del professor. El concepte d’embodyment fa referència a la connexió entre el cos i la ment que ens fa percebre el cos com a nostre. A Mónica López, periodista científica i moderadora de l’acte, de seguida se li desperta una primera pregunta: som iguals dins d’un altre cos?

Aquesta és només una de les moltes incògnites que la realitat virtual ens pot revelar. O més ben dit, ens està revelant. I és que Mel Slater comença la seva classe magistral explicant que la realitat virtual sembla molt moderna, però ja fa més de 30 anys que s’estudia. Ara està a l’ordre del dia, fins al punt que fa unes setmanes els vestits per experimentar aquesta virtualitat valien al voltant de 3.000€, i des de fa uns dies en valen 300. De fet, Samsung i Facebook ja estan comercialitzant models d’ulleres virtuals, i d’aquí poc serà normal trobar-ne a les botigues.

Al submergir-nos en la realitat virtual, notem dues sensacions: la d’estar i la de ser. El que el professor Slater anomena place illusion i plausability. Tot i que sabem que no és veritat, percebem que el nostre cos és a un lloc i que podem actuar, que som reals. Això és útil en camps com la psicologia social ja que permet estudiar les reaccions dels humans en contextos concrets sense necessitat que això sigui real.

La conferència de Mel Salter és amena gràcies als múltiples exemples que exposa. Parla d’un experiment per saber com reaccionem les persones davant la violència. A la realitat és complicat fer-ho: no pots provocar una baralla. Però en el món virtual tot és possible. És així com el conferenciant mostra un vídeo en el qual un home es transporta a un bar on hi ha aficionats de l’Arsenal mitjançant la realitat virtual. De sobte, l’home es troba entremig d’una baralla entre aficionats d’aquest equip i altres persones del bar. Què sent, ell? Com actua?

Analitzar psicològicament com reaccionem davant la violència és només una de les múltiples oportunitats que ens dóna la realitat virtual, perquè en ella actuem gairebé igual com ho faríem a la realitat. Sabem que no és real, però ho percebem com a tal i el nostre cervell ens impulsa a actuar, parlar i fins i tot moure el cos de la mateixa forma en què ho fem a la realitat.

Slater explica altres casos en què la realitat virtual pot ser útil, com ara a l’hora de lligar. Sí, de lligar. I és que un altre experiment que s’ha dut a terme en aquest camp posa a prova persones que pateixen fòbia social. Les persones aprenen a interactuar amb gent virtual abans que amb homes o dones reals, i els estudiosos poden analitzar el seu comportament. Els mateixos experiments s’han dut a terme en casos de paranoia o també de comportaments racistes, canviant el color de la pell d’una persona xenòfoba i veient com se sent en aquesta situació.

El que sobretot necessita la realitat virtual perquè ens la creiem és la sincronització. Que quan nosaltres movem un dit, el personatge virtual també mogui el mateix dit. Què podem arribar a sentir en aquest nou món? Encara no se sap. Podem sentir por, ansietat i alegria, però fins a quin punt? Ho anirem descobrint. La realitat virtual parteix d’il·lusions com ara la de la mà de goma que explica Mel Slater al CCCB i que reflecteix com podem arribar a percebre sensacions sense necessitat que estiguin directament relacionades amb el nostre cos.

Hem creat un camí de no retorn amb la realitat virtual?, pregunta Mónica López. Mel Slater respon amb un sí rotund. “De fet, ja no estem en un sol món”, contesta; “Parlem per WhatsApp o fem Skype mentre vivim la realitat”. Si això ens canviarà o no com a persones, Slater diu que ho anirem veient. Actualment ja creem realitats paral·leles constantment i això no ha substituït el nostre dia a dia. Una cosa queda clara: tants anys pensant que els nous mons eren fora del nostre planeta, i resulta que són dins. I per quedar-se.