La realitat més animada

5.03.2013

Aquest cap de setmana passat, s’ha celebrat una nova edició de l’ANIMAC. Lleida s’ha convertit en la capital del cinema d’animació per excel·lència amb tallers, conferències, workshops, sessions escolars… i sobretot de les pel·lícules i els curts més animats.

 

Fresh Guacamole, Premi del Públic de l'Animac 2013

 

El resultat? Més de 23.000 persones van poder gaudir de l’animació durant la dissetena edició del Festival de Cinema d’Animació de Catalunya. Les bones propostes que oferia enguany han fet que es converteixi en tot un referent a nivell nacional i internacional. És un festival singular, arriscat i únic en tot el territori espanyol actualment.

Ben segur que l’augment tant notable de públic ha estat per la tematització d’una part dels curts i els llargmetratges en el certamen d’enguany. Sota el lema “A través de la realitat” s’han programat un seguit de propostes que exploraven el cinema d’animació documental. La no-ficció ha entrat de ple en aquest festival i ha irromput d’una manera espectacular.

L’opinió del públic ha estat quasi unànime en escollir com a millor curtmetratge “Fresh guacamole”. Aquesta proposta, feta amb la tècnica d’animació stop-motion, del director nord-americà Adam Pesapane (PES) és el curt que més ha agradat enguany. Una irònica visió en forma de recepta de cuina amb elements de casino inclosos. Fitxes de pòquer, daus, casetes del Monopoly, i fins i tot, granades de mà són alguns dels elements que PES hi inclou. “Fresh guacamole”, a més, és el curtmetratge més breu que ha estat nominat als premis Oscar.

Un altre punt important que s’ha potenciat molt a la mostra han estat les sinergies entre els experts, animadors i artistes que s’han congregat durant aquests dies a Lleida. Cal destacar el gran paper dels “Esmorzars amb els artistes”. Una iniciativa que permetia conversar d’una manera distesa amb els animadors, productors, directors… i fer-los totes les preguntes possibles. Qualsevol interessat per l’animació era benvingut. Joves estudiants, amateurs i creadors es van nodrir d’una manera molt especial durant aquestes estones matinals.

L’aposta pel cinema més independent també s’ha continuat fent molt palesa a l’Animac. Segell característic des del seu començament, la mostra ha convidat a artistes com Andy Glynne, Michèle Lemieux o Theodore Ushev que utilitzen l’animació com a instrument d’expressió personal, amb diferents tècniques, però. El qüestionament dels límits de la narrativa tradicional són un dels puntals del festival. La transgressió i el risc estan a l’ordre del dia. Els visionaris poden explicar les seves idees i els seus projectes.

En aquest sentit, amb les seccions “Futur talent”, Animac també ha volgut centrar-se en el planter de l’animació més jove i buscar en el present a nous prodigis que irrompran en un futur molt proper, tal com assegura la seva directora, Carolina López. Tot un laboratori d’idees que serveix per compartir experiències i crear nous projectes d’animació. Anar teixint històries. Gestar-les.

 

Espai Animacrea a La Llotja de Lleida | Foto de David del Val

 

“La vida és un somni i tot és un joc”. Amb aquestes paraules començava la Masterclass d’enguany de Theodore Ushev, el convidat especial d’aquesta edició. “Everyone is an artist”, deia també. Una de les propostes més arriscades d’aquest animador bulgaro-canadenc és la sèrie “Free Jafar Panahi”. Un homenatge al cineasta iranià que va perdre l’apel·lació contra una condemna de 6 anys de presó. Durant 20 anys no pot fer cinema, viatjar ni concedir cap entrevista. L’animació es converteix en un gran suport per a l’alliberament de Panahi, amb la col·laboració d’altres directors. Amb aquests curtmetratges, entre molts altres, s’acompleix perfectament una de les pretensions del festival. Que l’animació no té perquè ser només ficció. La realitat pot ser animada.