La quinta essència del Barnasants

15.01.2019

El Barnasants sempre ha clamat contra el feixisme i els disbarats que intenta justificar. Aquest crit és la quinta essència del festival. Va néixer –fa 24 anys– amb el meritori objectiu d’ensorrar discursos autoritaris i cesaristes. El gènere que protegeix, de fet, la cançó d’autor, porta ben arrapat al ventre aquest afany de llibertat. En la pròxima edició –que comença aquest dissabte 19 amb un concert de Joan Isaac i Giorgio Conte a l’Alguer–, el Barnasants ha decidit destacar aquest origen revolucionari. ‘Feixisme mai més’, llegim al cartell d’enguany (obra de Benjamín Villegas). No detallarem les raons que han portat a accentuar aquest motor justament ara: són massa evidents; tots i totes les sabem.

Ivette Nadal i Pascal Comelade. | © Discmedi

“Cal expulsar el franquisme de les institucions”, diu Pere Camps, director del festival. “Patim un franquisme sociològic i militant. La dreta democràtica espanyola sembla no existir”. Una manera de protegir-nos de tota aquesta resistència despòtica és la música. Una alternativa naïf, sí, però factible, almenys, gràcies al Barnasants, que ens serveix un gavadal de concerts (des d’aquest gener fins als últims dies d’abril).

Camps treballa per “fer normal el que hauria de ser normal”. Això és “gaudir de tots els accents”. Som quinze milions de parlants compartint una llengua. Per fer possible aquesta pretensió el Barnasants trama una malla que s’estén de Barcelona fins a l’Alguer o València. Any rere any es malda per “consolidar un projecte cultural en xarxa”. Barcelona, és clar, és el punt des d’on es desplega aquesta xarxa. El Barnasants té a la ciutat uns escenaris fixats, predilectes: el Harlem Jazz Club, l’Auditori, el Centre Cultural Albareda, la sala Luz de Gas, el Sants Teatre, l’Auditori del Fòrum, etc. El festival es comença a estendre per la rodalia: l’Hospitalet de Llobregat (Teatre Joventut; Auditori Barradas), Castelldefels (Teatre Plaza), Sant Celoni (Teatre Ateneu). I arriba ja a una bona part del territori. Lògica dispersió i presència: Girona, Tortosa, Altafulla, Gelida o Terrassa. Fora del Principat, el Barnasants es manifesta a València, Gandia, Formentera, l’Alguer, Terol, la Jonquera, etc.

Com dèiem, el festival arrenca aquest dissabte amb Joan Isaac i Giorgio Conte (germà de Paolo) a l’escenari del Teatre Cívic de l’Alguer. Els dos cantautors s’intercanviaran cançons dels seus respectius repertoris a la manera de dos mercaders venecians. Ja han col·laborat anteriorment en directe i a l’estudi. La inauguració oficial arribarà el 25 de gener amb Cesk Freixas, que presentarà el seu últim disc (Festa Major) a l’Auditori de Barcelona. A partir d’aquí s’esdevindran tres mesos de música i lletres calculades, de contingut valuós. El país convidat aquesta vegada és l’Uruguai, que tindrà una representació musical més que digna.

Una ullada assossegada al programa ens indica concerts –encara aquest gener– de Quimi Portet, Ivette Nadal (amb Pascal Comelade) o Clara Fiol. Al mes de febrer arribarà el torn de Leandro Maia, Joanjo Bosk, Ismael Serrano, Diego Kuropatwa, Gemma Humet i Estel Solé, Davide Casu, Roger Mas, Silvia Bel i Txell Sota, entre molts d’altres. El març ens servirà una nova tongada: Magalí Sare, Maria del Mar Bonet i José María Vitier, Òscar Briz, Gatticattivi, Tren Seeger amb una troupe de convidats, Franca Masu, Enric Montefusco, Ester Formosa i Eva Lutza, etc. Tancarem festival durant els últims quinze dies d’abril. Amb Lucciana Mocchi, Cris Juanico, Pau Riba o Judit Nedderman, que serà, de fet, l’artista encarregada de marcar el punt final del Barnasants 2019. Hi haurà, però, encara un concert suplementari el dia 25. Un recital que justament ens retornarà a l’Alguer, on haurà començat tot. Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra cantaran a Sardenya el dia en què es commemora l’alliberament antifeixista d’Itàlia. Un final rodó.