La puresa acolorida de Lourdes Fisa, a la Casa Lluvià

28.09.2013

L’artista plàstica Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964) ha intervingut l’espai arquitectònic de la Casa Lluvià de Manresa, amb la seva exposició “Melodies de llum” , que es pot veure fins el 12 d’octubre. Un recorregut per diferents textures en diferents suports (fibra de vidre, llenç, fusta, paper, vidre) que posa l’èmfasi en la necessitat de recerca, en un món canviant. “L’obra canvia, a mesura que hi incideix la llum, i el missatge és clar: la voluntat de canvi, adaptació, metamorfosi”.

Lourdes Fisa Pintant un vitrall | Foto: Robert Santamaría.

Lourdes Fisa és una artista formada en el món del gravat. Va iniciar la seva carrera fa més de 25 anys i ha exposat a Chicago, París, Luxemburg o Lisboa, on va agermanar la seva obra pictòrica amb l’univers del poeta portuguès Camões en l’exposició “Camins de descoberta. Camões des del Mediterrani”. Ara presenta la seva exposició “Melodies de llum”, que vist el context de crisi on ens trobem, pot semblar una provocació o una invitació cap a l’esperança.

“En aquesta exposició retorno als orígens, és a dir, al món del gravat, que és allà per on vaig començar. La idea de fer gravat m’interessa perquè és la necessitat de gratar, de cercar, d’anar a les profunditats”, explica. La idea de “Melodies de llum” entronca amb els materials i suports utilitzats: fins al moment l’artista no havia treballat la seva obra emprant el vidre i tres anys enrere va començar a investigar i a crear amb aquest material.

"Trama urbana" de Lourdes Fisa | Foto: Genís Saez.

“Una de les meves obsessions és l’entramat, la idea que som una barreja de diferents elements, que la nostra identitat s’entremescla amb moltes influències i estils, i això és el que la meva obra transmet: treballo molt amb collage, amb textures variades, barrejant molts materials. Durant una etapa llarga vaig estar treballant molt amb fibra de vidre ,un material difícil, fred, a qui jo donava textura orgànica, treballant-lo com si fos un pergamí; fa poc, m’he interessat pel vidre”.
El vidre obre un camp amplíssim de possibilitats. “És transparent, deixa passar la llum, canvia constantment. Em sembla que és un material magnífic per retratar el moment present, de canvis constants, variats i que succeeixen ràpidament”. Lourdes Fisa va decidir incorporar el vidre a l’exposició quan va tenir clar l’entorn modernista on exposaria. Ha treballat sobre les finestres de la torre de la Casa Lluvià, amb pintura acrílica i, també, ha disposat al pati de l’edifici unes lleixes de vidre, de grans dimensions, gravades a l’àcid i treballades amb pintura d’esmalt vitrificada al forn.

“M’interessa fer dialogar l’art pictòric i escultòric amb l’arquitectura de l’edifici on exposo creant complicitats arquitectòniques. Entenc l’art com un mitjà de comunicació i relació amb diferents arts, i en aquesta exposició algunes obres amplien el seu sentit estètic prenent un sentit funcional al servei de l’arquitectura”, ens diu Lourdes Fisa mentre recorrem amb ella l’exposició “Melodies de llum”, que es pot veure a la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, dins l’emblemàtic edifici modernista de la Casa Lluvià de Manresa.

Exposició "Melodies de llum" de Lourdes Fisa, a l'edifici modernista Casa Lluvià de Manresa | Foto: Genís Saez.

Fem un viatge a través de les textures multiformes de Lourdes Fisa, que interactua amb l’espai modernista realçant el seu pes i revestint cada paret, graó i finestra del conjunt arquitectònic, aportant la melodia contemporània. Observem una simfonia de blancs, blaus i ocres que batega amb força i combina tècniques i materials diversos, entre els quals destaca el vidre. “Volia experimentar amb aquest material. Em vaig inspirar en els vitralls de les esglésies de Colònia i, també, vaig voler revisar el paper que va tenir el vitrall en el Modernisme, per després revisitar-lo i adaptar-lo al món d’avui”.

L’exposició es desplega com una obra viva i dinàmica, que es nodreix, s’entremescla i dansa amb la llum. “L’obra no és la mateixa a primera hora del matí que a la tarda o a la nit. El vidre es transforma amb les tonalitats de la llum. L’obra és viva i canviant”.

"Esclat de tardor" de Lourdes Fisa | Foto: Genís Saez.

De l’exposició destaquem l’estil propi de l’artista, amb un llenguatge pictòric molt particular: el discurs conceptual, abstracte, que es deixa contagiar per algunes formes orgàniques –fulles, formes que recorden temes naturalistes, elements terrosos, vegetals-, la manera d’integrar diferents elements i materials a través de la tècnica del collage, que inclou també, de vegades, signes de la paraula escrita, i fins i tot petits textos; la repetició de figures d’ulls, que com la mirada eterna demanen una revisió de la realitat, un canvi. I per descomptat, aquesta barreja -la fusió d’elements- explosiona amb l’ús inèdit per part de l’artista del vidre, que aporta el seu to -ara lluminós, ara nostàlgic- segons el moment de mirar l’obra i la llum del dia.

Detall de vitrall "Homenatge al Modernisme" de Lourdes Fisa | Foto: Laura Basagaña.

“Allò que rodegi l’obra –l’entorn, la disposició dels elements, l’arquitectura- influirà en la mirada del visitant a l’hora de percebre l’art, igualment com la llum que afecta directament a l’obra feta amb vidre, dotant-la de matisos de color i tonalitats que es potencien o s’amaguen i la la fan canviar moltíssim. Fujo de la visió estàtica”. Una manera de concebre l’art profunda, que com en l’art de la coneixença personal –o fins i tot, en l’autoconeixença- demana temps i diverses revisions. A través del pas del temps, de la llum, en el transcurs de les hores o els anys, una persona pot guanyar duresa, o perdre innocència, o recobrar lluminositat o guanyar en agressivitat. El mateix passa amb l’obra dinàmica de Lourdes Fisa. Amb un sol cop, no h’hi ha prou. Ens entren ganes de conèixer més d’una vegada tots els racons de la Casa Lluvià, inundats per la llum canviant de les diferents hores del dia, que com melodies úniques, entona els seus càntics efímers.