La professora que fa servir apps

18.07.2018

Avui la classe va d’excursió al museu. A principis de curs, els alumnes van decidir que anirien al Museu Picasso. La cosa va anar així: només començar l’assignatura d’Història de l’Art, la professora els va dir que tenien programada una excursió, però que decidissin ells mateixos quin equipament preferien visitar. Per fer-ho, va deixar que utilitzessin el mòbil a l’aula i els va recomanar que es baixessin l’aplicació VisitMuseum.

Allà, cada alumne va poder xafardejar l’oferta d’exposicions, tocar botons, mirar al mapa quines institucions tenien més a prop, baixar-se informació, escoltar algunes audioguies. Tothom va poder escollir quin museu preferia, abans de prendre conjuntament la decisió final. Per tal de fer una bona tria, cadascú va dir en veu alta un museu i va explicar per què li havia cridat l’atenció. La professora els havia donat temps perquè s’apuntessin quatre dades bàsiques sobre el museu: quin art hi trobarien, quin artista destacat, quin període temporal. Els alumnes havien hagut de discutir tot això entre ells.

Finalment, el guanyador va ser el Museu Picasso. Hi feien una exposició de menjar que els havia cridat l’atenció. Ara estan a punt d’entrar per la porta, i ja ho tenen tot preparat: s’han baixat l’altra aplicació que els ha recomanat la professora, Smartify, i això els permet fer fotografies als quadres amb el mòbil i trobar quina informació sobre aquests està penjada online. La professora ja ho fa, això d’estar al dia de les apps noves que apareixen: una de les tasques que els va demanar a la primera classe va ser fer-se una fotografia i, a partir d’una aplicació de l’estil de Google Selfie, comparar a qui s’assemblaria cadascú si fos una obra d’art, i explicar i contextualitzar breument el quadre en qüestió.

Avui tenen tres tasques pendents: una, escollir quin és el seu quadre preferit. Després hauran de fer un treball explicant per què i contextualitzant l’obra. Dues, buscar cares o situacions expressives als quadres, perquè quan tornin amb l’autobús hauran de fer-ne un meme i enviar-li a la professora, que els reproduirà tots l’endemà a classe, a la pantalla, perquè riguin una estona i parlin sobre el que veuen. Finalment, han d’escollir en grup un quadre concret i fer-li fotos molt minuciosament, fixant-se en cada detall, per després imprimir-lo, retallar-lo en forma de puzzle, i en una altra classe passar el joc als companys, per acabar tornant a parlar entre tots de les obres i consolidant els coneixements sobre corrents artístics que s’han estat donant durant el curs.

Tot això no és real, i no només perquè som estiu i els joves ja estan de vacances, sinó perquè encara costa transmetre de forma amena els museus a les aules. Però podria haver passat. Les eines per fer-ho realitat ja existeixen. I els professors, s’hi animen?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. (…)”Empreses com Mindojo estan desenvolupant algoritmes interactius que no sols m ensenyen matemàtiques, física i història, sinó que també m estudiaran a mi i alhora sabran exactament qui sóc. Els professors digitals controlaran amb atenció totes les respostes que doni i quant he tardat a donar les. Amb el temps, discerniran les meves febleses úniques, com també les meves fortaleses.”(…)

    Yuval Noah Harari, Homo Deus

  2. La realitat és que moltes vegades l’alumnat té uns mòbils prou precaris i en general solen anar curts de dades i no els ve de gust instal·lar-se aplicacions que els en lleven. Les wifis als centres solen anar prou malament i fan que tot vaja molt lent. Ara, la idea està molt bé.

  3. Gràcies per l’article, Clàudia.
    Penso sovint en com ha de ser, de fàcil, engrescar els adolescents en allò que és apassionant.