La primavera valenciana

14.02.2015

Dijous 12 de febrer, dos quarts de vuit del vespre. Faig via pel carrer Joaquim Costa fins a arribar al CCCB per poder ser present al lliurament del Premi Martí Gasull, que està dotat amb 3.000€ i amb un guardó creat per l’orfebre Joaquim Capdevila. La d’aquest any és la segona edició del premi, i els tres finalistes són Albert Jané, Cerveses Moritz i Escola Valenciana, que han estat seleccionats, d’entre un total de 150 candidatures, per un jurat format per Jaume Cabré i Fabré, Carles Torner i Pifarré, Bernat Joan i Marí, Jordi Manent i Tomàs, Bernat Gasull i Roig, Òscar Escuder i de la Torre i Rosa Serrano Llàcer. El guanyador ha estat escollit per votació popular a través d’aquest web, i s’han comptabilitzat més de 8.000 votacions, el doble que l’any anterior.

Premi Martí Gasull, Jané, Moreno i Moritz

Lliurament del Premi Martí Gasull | Foto: Plataforma per la Llengua

Ens dóna la benvinguda un espai ampli, i un escenari decorat amb un piano, dos bancs de fusta i una gran pantalla al fons. Una llum tènue il·lumina l’escena. Aquest és l’escenari on es lliurarà el premi Martí Gasull, un acte de commemoració d’una de les ànimes de la Plataforma per la Llengua, però que també vol posar de relleu que la nostra és una llengua d’acollida, una llengua normal, encara que a vegades no sigui així —a qui no li ha passat que truqui a la seva companyia de telefonia i ningú no l’atengui en català?—. I com a testimoni d’aquesta normalitat lingüística, Ileana Belfiore, una arquitecta italiana enamorada de Catalunya, surt a l’escenari a explicar-nos quina és la seva relació amb aquesta llengua: “Quan vaig venir a Catalunya per primera vegada, vaig saber que aquest és el lloc on volia viure. Això, doncs, em va portar a aprendre’n l’idioma: vaig treure’m el nivell D de català i després vaig decidir estudiar correcció i assessorament lingüístic. I l’any passat em van concedir el premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana”.

Sentim un piano que sona. És Joan Dausà, que s’ha assegut per tocar-nos “El veurem junts”, mentre de fons es projecta un vídeo en record de Martí Gasull. Després d’uns minuts intensos i sentits, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, puja a l’escenari i ens recorda que som allà per una doble raó: per recordar en Martí Gasull i per fer una contribució a la defensa del català, que “tot i ser al segle XXI, encara hi hem de batallar”: segons ell, el català continua sent encara ara una llengua molt desprotegida legalment, i per això apel·la a tothom perquè continuï fent esforços per seguir endavant. Escuder subratlla que allà on “el català no avança és perquè els governs i institucions el frenen” i, per això, creu que té sentit continuar premiant algú que lluita a favor del català, ja que “hi continuen posant traves”. “Des de Plataforma per la Llengua no defallirem: seguirem treballant com va treballar en Martí Gasull”, afirma.

Després de la salutació del president, Roger de Gràcia i Amàlia Garrigós pugen a l’escenari i ens presenten els tres finalistes. Són Cerveses Moritz, Albert Jané i Escola Valenciana. Cerveses Moritz és una empresa iniciada per l’alsacià Louis Moritz, fundada a Barcelona l’any 1856. L’actual conseller estratègic i de relacions institucionals de l’empresa, Albert Castellón, assisteix a l’acte i explica que per a l’empresa el “català és la llengua referent”, i que, per tant, per a ells ha estat clau fer “del català la llengua d’etiquetatge i de comunicació com una oportunitat i una cosa natural”. Actualment menys del 10% d’empreses etiqueten en català, cosa que situa Catalunya com un dels països que menys respecta la norma d’etiquetatge.

Escola Valenciana, representada pel seu president, Vicent Moreno, és la segona candidatura finalista. Moreno declara que “a València s’ha atacat la llengua i l’escola, però, tot i això, tenim una il·lusió posada: esperem una primavera”. I adverteix que el valencià es troba en una clara situació de diglòssia, que “es pot canviar si es canvia l’escola”. En aquest mateix sentit es pronuncia Amàlia Garrigós, que va ser una de les cares visibles del Canal 9 fins a la seva extinció, i que assegura que “el català a València es paga”.

Finalment, Albert Jané, gramàtic, traductor, dinamitzador de literatura infantil i exdirector de Cavall Fort, és el tercer finalista del premi Martí Gasull. Jané explica que la revista infantil va néixer perquè durant molts anys el català va viure en estat precari i molts veien la necessitat de crear una revista infantil que pogués suplir aquests buits. Tanmateix, un dels àmbits en què cal que el català entri amb vigor és el de les joguines, ja que tan sols el 8% estan etiquetades en català, percentatge que disminueix considerablement en el món dels videojocs. Segons Jané, això es deu al fet que “hi ha molts factors adversos, entre ells, una societat del consum i una globalització que, per mi, van en contra del català”.

Joan Dausà es torna a seure davant del piano per regalar-nos una altra cançó, “Quan soni la tendresa”, i per fer-nos entrar en tensió abans no es reveli el nom del guanyador. Qui s’endurà el premi d’aquesta segona edició? El guardó reflecteix les virtuts d’aquests tres finalistes, i les d’en Martí Gasull, ja que simbolitza la dificultat de la muntanya i la del dia a dia, contra la qual han cregut que havien de lluitar tant Jané com Escola Valenciana i Cerveses Moritz.

Vicent Moreno recull el guardó | Foto: Plataforma per la Llengua

Vicent Moreno recull el guardó | Foto: Plataforma per la Llengua

Finalment, Òscar Escuder ens treu del neguit. El guanyador és Escola Valenciana! Emocionat, Moreno agafa el guardó i ho celebra: “Aquest és un reconeixement a tota la societat valenciana, que viuen sense poder viure amb la seva llengua al seu dia a dia”, diu. Per a Moreno és, a més, un premi compartit amb els altres dos finalistes, amb tothom, i l’agraeix profundament perquè “serveix per donar a conèixer la tasca a favor de la llengua” que des de fa vint anys duu a terme l’entitat. I acaba la seva reivindicació recordant Ovidi Montllor, de qui enguany se celebra l’aniversari de la seva mort: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”.

Per tancar l’acte, Joan Dausà ens ha delectat amb una última cançó, “Jo mai mai”, una composició que juga amb la llengua. Abans, però, Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, i Ferran Mascarell, conseller de Cultura, han volgut destacar que cal seguir treballant per aconseguir tenir una llengua normal i de tots. Esteve, d’una banda, ha volgut destacar el paper integrador de la llengua, de la mateixa manera que feia Martí Gasull, per a qui el “català suma”: “El dret a ser i a viure en català ens l’hem de guanyar dia a dia”, afirma el president de la diputació. Ferran Mascarell, d’altra banda, ha insistit també en el fet que el català ha aconseguit sobreviure des de fa tres-cents anys i que, per això, “té un toc de miraculós”, ja que “és formidable que amb un estat tan contrari a la llengua hagi aconseguit arribar fins avui”. I ha acabat dient: “Estic segur que la primavera ja és aquí”.