La primavera es consagra per partida doble al TNC

11.04.2018

Aquest cap de setmana, el TNC i l’ESMUC es tornen a aliar per presentar el programa doble titulat Consagració de la primavera. La primera part és Balena blava, un monodrama amb música de Raquel García-Tomás i text de Victoria Szpunberg. La segona és La consagració de la primavera, d’Ígor Stravinski, interpretada per l’Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dirigida per Edmon Colomer. Sacrificis rituals, adolescència, suïcidis i hormones revolucionades… Ja és primavera al TNC.

Foto d’assaig de ‘Consagració de la primavera’. © May Zircus / TNC

Xavier Albertí està particularment cofoi de presentar aquest espectacle al teatre que dirigeix perquè és, sobretot, una manera de constatar l’enorme talent dels joves estudiants de l’ESMUC. Feia temps que tenia ganes de reivindicar el monodrama, un gènere poc freqüent de veure en l’actualitat, si bé Albertí cita La pesta, del compositor nascut a Valls Robert Gerhard (basada en el llibre homònim d’Albert Camus, com també ho és L’empestat, espectacle dirigit per Albertí que es pot veure aquests dies a la Sala Beckett). Ígor Stravinski va revolucionar el Teatre dels Camps Elisis de París amb el seu ballet La consagració de la primavera (1913), obra que va prefigurar moltes de les revolucions que portarien les avantguardes. La peça tracta sobre els rituals atàvics relacionats amb el canvi d’estació, on es feia ballar una adolescent fins a la mort, com a oferiment al déu de la Primavera. Albertí cita el filòsof eslovè Slavoj Žižek, que relaciona els sacrificis individuals amb els canvis a la societat, com ara el suïcidi del jubilat grec a la plaça Sintagma d’Atenes o la immolació a l’estil bonze d’un jove a Tunísia que va iniciar la primavera àrab. La primavera, altra vegada.

Victoria Szpunberg agraeix, en primer lloc, l’encàrrec que li va fer Albertí, i que li ha permès treballar amb una compositora, cosa poc freqüent en el món de la dramatúrgia. El seu text tracta sobre la Balena blava, una mescla de joc i ritual que es va posar de moda entre els adolescents fa cosa d’un any, on havien d’anar passant una sèrie de proves basades en les autolesions fins a arribar a la prova final: el suïcidi. Szpunberg encara no té clar si aquest joc ha existit mai o es tracta d’una invenció de la premsa sensacionalista, però el seu text ha partit d’una notícia que va llegir sobre un professor d’institut que va rebre un missatge d’un alumne, dient que se suïcidaria. L’autora ha bastit un soliloqui, que passa del monòleg al diàleg, on una professora (interpretada per Marta Angelat) es pregunta com un alumne es pot convertir, en poc temps, en un desconegut. El text ja estava escrit a l’estiu, però llavors l’atemptat de Barcelona del 17 d’agost va fer replantejar-se algunes qüestions a Szpunberg, sobretot quan va llegir la carta que va publicar la professora de Ripoll d’un dels autors dels fets.

Marta Angelat asseguda entre l’orquestra, en un assaig de ‘Balena blava’. © May Zircus / TNC

La compositora Raquel GarcíaTomás, autora de la música, va treballar un cop enllestit el text, aprofitant algunes de les característiques formals de la dramatúrgia (repeticions, transformacions, anades i vingudes) i també en alguns motius de la peça d’Stravinski. L’orquestra que veurem a Balena blava no té la secció de metall (ni vent ni fusta), però sí més percussió (marimba, vibràfon, Glockenspiel i cròtals), així com la presència de música electrònica –que vol forçar la realitat i crear un quart pla – i un cor de cantants de l’ESMUCGarcíaTomás està molt feliç amb aquest projecte, ja que explica que quan un compositor pot treballar amb una orquestra de vint músics ja és tot un luxe… Tot just s’acaba de saber que la jove compositora (33 anys) estrenarà la temporada que ve al Teatro Real de Madrid, Je suis narcissiste: una òpera còmica sobre el narcisisme, amb dramatúrgia d’Helena Tornero, que es representarà al Teatro Español.

Tornant a Consagració de la primavera, Albertí explica, com a director escènic de la proposta, que la seva intervenció ha consistit a aprofitar les potencialitats d’un espai com la Sala Gran del TNC per a dotar de teatralitat i, sobretot, superar les limitacions pròpies del format concert, sobretot amb la il·luminació, dissenyada per Anna Roldós. Marta Angelat, l’actriu que interpretarà Balena blava, estarà asseguda entre els músics rere un faristol, com un intèrpret més. Albertí explica que va ser molt colpidor, el primer dia d’assaig tots plegats, veure com funcionava el text de Szpunberg dit per Angelat amb una orquestra tan jove. Raquel GarcíaTomás està satisfeta del resultat, continua, perquè “treballar amb un director d’escena que sap música és un miracle”, i conscient de les petites variacions que succeeixen –de forma natural– en un text quan el llegeix un actor, ha integrat aquestes noves “associacions inesperades” a la peça.

Un dels músics de l’ESMUC a un assaig de ‘La consagració de la primavera’. © May Zircus / TNC

Consagració de la primavera es podrà veure únicament aquest dissabte 14 i diumenge 15 a la Sala Gran del TNC. Per a més informació i entrades podeu consultar el web del teatre.