La poeta romanesa Letiţia Ilea a la Createca

23.10.2014

Avui, dijous dia 23, la Createca ens porta poesia romanesa a través de Skype, amb la poeta transsilvana Letiţia Ilea (Cluj-Napoca, 1967), i els poetes Miquel Desclot, Christelle Enghix i Maria Antònia Massanet, responsable d’aquest espai.

La poeta romanesa Letiţia Ilea.

Quan Maria Antònia Massanet va veure la traducció Sobre pérdidas y ganancias  (Granada: Valparíso, 2014) va decidir que la presentació d’aquest llibre a Barcelona havia de ser a la Createca. Una idea pistonuda, a pesar que la poeta Letiţia Ilea no viatjarà aquest cop de nou a Barcelona. Tant se val. La seva intervenció es farà per skype des de la seva ciutat natal, Cluj-Napoca, al cor de Transsilvània, on la poeta resideix i escriu poesia, en romanès i en francès, i també fa de professora a la Universitat.

Per a Massanet, Letiţia Ilea “és una dona callada, de mirada perspicaç i gran sensibilitat, que dóna molt i demana poc, d’aparent fragilitat i força inusitada. Talment els seus poemes”. Segurament per això la seva obra la va captivar de seguida i en va voler traduir un dels seus poemes més coneguts, del francès al català: “Papa n’habite plus ici” / “El pare ja no viu aquí”, que va publicar al seu blog íntegrament:

el pare ja no viu aquí
l’habitació se m’apareix com si ell només hagués sortit per un instant
per comprar pa al mercat per pagar els impostos
a la foto és més jove que jo
encara no té arrugues beu una cervesa amb els amics
somriu a l’objectiu com esperant alguna cosa del futur
“fer front a la vida” o quelcom per l’estil
el pare ja no viu aquí

“Se sap que la poesia sempre s’adreça a algú (…) i en el cas de Letiţia Ilea, a partir d’un determinat moment, no des del principi, s’adreça al pare, el pare que ha mort, de tal manera que per a un lector amb imaginació, els poemes poden sonar com una conversa amb el pare” –diu Marta Petreu , la poeta, filòsofa i narradora, que va encarregar-se de fer la presentació d’aquesta traducció al castellà –una antologia que conté poemes dels tres primers llibres de l’autora: eufemisme (1997)  / eufemismos; chiar viaţa (1999) / justo la vida; o persoană serioasă (2004) / una persona seria- a finals d’aquest agost passat a Cluj, entre col·legues poetes com Ion Cristofor  o narradores com Florina Ilis i altres lletrats, i la mateixa autora, és clar.

Ilea s’adreça la majoria de les vegades al lector però ho fa dialogant primer de tot amb ella mateixa, perquè la seva poesia se centra en el seu viure, la seva “herstory” salpebrada sovint amb dosis d’ironia molt fina o amb imatges ben corrents situades al llindar entre els guanys i les pèrdues de la vida de cada dia. Potser per això la seva poesia pugui qualificar-se de prosa en vers? Als seus poemes, hi ha sabut destil·lar una gramàtica conversacional pròpia, sense cap tipus de majúscula o minúscula, en un marc poètic que la situa, tot i que tardanament, en la generació postmoderna romanesa.

Aquesta necessitat de posicionar-se fora de la convenció lingüística és l’intent d’afirmació d’una presència pròpia, genuïna i autèntica, a voltes no reconeguda entre els seus mateixos col·legues, a voltes molt més apreciada a l’estranger, a les Frances sobretot –on ha estat abastament traduïda i premiada- més que no pas a les Romanies. Clarament per això, Petreu gosa profetitzar: “ningú és poeta a Cluj-Napoca” on Ilea és “una presència discreta en la vida literària”. Segons aquesta intel·lectual i escriptora “la lírica d’Ilea està farcida de quotidianitat i se situa sota la llum crua de la lucidesa, de la manca d’il·lusions”. “Molts del seus poemes estan atravessats per una fissura, ja que l’autora registra amb agudesa la mirada de l’altre sobre ella mateixa i ens diu no com es veu ella des de dins o davant d’un mirall, sinó com és vista des de l’exterior”.

El contrastos de la realitat comunista i postcomunista cuegen encara i fan que el lector rebi des dels impactes més subtils com si d’una glopada de fum de tabac es tractés, als de destrals que acaronen la quotidianitat –projeccions que entre els versos fan fremir. Tal com diu Marta Petreu: “un tret evident d’aquesta lírica poderosa i dramàtica és la barreja inextricable de viure i intel·ligència; la presència de la intel·ligència condimenta l’angoixosa existència i la fa més obscura, més tràgica”.

Certament, poesia inquietant. O en paraules de D. Sam Abrams a Núvol (29.09.2014): “la seva obra es dreça justament sobre la falla entre el passat i el present de Romania. I la seva actitud de reconduir el passat cap al present em sembla lloable. És una poeta seductora, sincera i incisiva, que sap perfectament on és i quin terreny trepitja. Viu en un món de grans transicions i no vol quedar a l’altra pàgina de la història del seu país, ara que s’està girant. Quina força que té aquesta poeta. M’agradaria que el seu exemple fruités en aquest país!”

Per aquesta força, Marta Petreu  va escollir uns quants fragments d’Ilea per a incorporar-los a una antologia de versos que hauria volgut escriure ella però que havien escrit altres poetes. Els transcrivim primer en romanès i després en la seva traducció al castellà. El primer fragment escollit per Petreu fa així:

cîinii din jurul blocului meu sunt convinşi că eu sunt

un cîine mai mare care are o slujbă bună

şi o grămadă de oase.

 

los perros de alrededor del edificio están convencidos de que yo soy

un perro mayor que tiene un buen trabajo

y un montón de huesos.

 

El segon fragment és de caire metafísic. Ilea aconsegueix reunir en una única mirada, que perdona, ja que es troba situada molt amunt, la cara i la creu de les coses:

 

aud o mulţime de glasuri vorbind graiuri

în care eu nu ştiu nici măcar să spun „da” sau „nu”

în care cuvintele „cîştiguri” şi „pierderi”

înseamnă acelaşi lucru.

 

escucho cantidad de voces hablando lenguas

en las que yo ni tan siquiera sé decir „sí” o „no”

en las que las palabras „pérdidas” y „ganacias”

significan lo mismo.

 

I el tercer:

 

cele mai mari dureri

sunt peşti muţi ascunşi sub pietre

doar cînd ne-au otrăvit destul încep să plutească

prin sîngele nostru

cu burţile lor hidoase răsucite în sus.

 

los peores dolores

son peces mudos escondidos bajo piedras

tan solo cuando nos han envenenado lo suficiente empiezan a flotar

por nuestra sangre

con sus barrigas repugnantes boca arriba.

 

A aquesta antologia ideal de Marta Petreu, també hi afegiria aquest altre poema de Letiţia Ilea:

 

jo sóc el meu veí antipàtic

dono cops al sostre

quan poso la música massa alta

em robo les cartes de la bústia

m’inundo el pis un cop cada quinze dies

per sentir que visc

 

jo sóc el meu taxista amb la dèria per la velocitat

meno una vida perillosa

cada dia estic disposat a atropellar-me

he llegit a un horòscop que tindré

una mort violenta

 

jo sóc el meu cambrer preferit

em deixo esparant una bona estona

em porto el cafè aigualit

m’exagero el compte em deixo propina

és així com anem, el servei és un desastre.

 

jo sóc el meu director és imprescindible que em premiï

em retallo el sou dissimulo quan m’escaquejo

em faig fer hores extres

què hi puc fer, ningú no està sol

 

el més sovint però sóc el meu millor amic

i el meu enemic a mort sóc els cinc dies laborables

sóc el dissabte i el diumenge ja fa temps

que intento fer la paus

però qui ha fet aquesta cançó qui la desafina

qui l’escolta

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. La presentació de la poeta Letiţia Ilea ha estat molt enriquidora per als qui no la conexíem.
    Els seus poemes tan directes, naturals i sincers te’ls fan teus a la primera mirada. Molt del que comuniquen et podríem passar a tu en qualsevol part del món. I en alguns d’ells també pots sentir-hi el seu humor tan fi.
    Felicitar a la Createca per aportar-n0s més llum interior.

  2. Retroenllaç: Crònica de Xavier Montoliu i galeria d’imatges d’Inma Tejero de la presentació de Letitia Ilea | La Poeteca