Una plaça és cultura domèstica

23.10.2018

Trepitjar la cultura, passar sobre ella, no sempre significa humiliar-la. “L’urbanisme és cultura”, diu l’arquitecta Marta Pérez amb motiu de la nova exposició que acull l’Espai Mercè Sala, el passadís interior –lloc de pas– que trobem a l’estació de metro de Diagonal. Fins a finals de novembre, aquells que aneu amb temps podeu aturar-vos-hi i visitar ‘Suites metropolitanes’, una mostra que desplega un grapat dels projectes arquitectònics que ha enllestit l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Projectes amb una finalitat compartida i indiscutible: millorar la nostra qualitat de vida. Un espai públic ben dissenyat fa salut. L’Àrea construeix el paisatge del nostre dia a dia, que esdevé cultura domèstica.

La plaça Penedès de Cerdanyola. |

“El títol és intencionat”, precisa Pérez. Suites, cambres, fragments instrumentals. L’exposició està plantejada com una visita a cinc habitacions, comunicades entre elles. Cada habitació, “bombolles de caràcter”, agrupa els projectes segons la tipologia de l’espai: exterior, interior, patrimoni, recorregut i territori. En cada suite se serveix al visitant una sèrie de hashtags afins que faciliten la configuració dels tipus de pla que acull. El paraigua de tots –el fil argumental– és l’Àrea Metropolitana. El material que es dóna és abundant, però no tècnic. El públic aspirat és un públic general, interessat en l’arquitectura, és a dir, en la cultura. “No tenim la voluntat d’una explicació completa”, admet Pérez, que ha volgut fer sentir al visitant “còmode”. Ho aconsegueix presentant els treballs en un format desimbolt: disposant làmines semitransparents de PVC que atenuen el color i funcionen com postals (les fotografies) i columnes de diari (els textos).

“L’Àrea Metropolitana construeix els paisatges del nostre dia a dia”. És l’obvietat, però gran revelació, que desgrana l’exposició. L’equip d’arquitectes de l’Àrea treballa per aixecar obres properes a la població. Hospitalàries, no invasives, i també belles. Són obres, però, que no sabem com s’han gestat i aquí entra en joc ‘Suites metropolitanes’. “El públic general no entendrà l’arquitectura per revelació divina. Te l’han d’explicar. L’hem de fer comprensible”, diu Pérez. La comprensió ens arriba, sobretot, a través de l’experiència arquitectònica (in situ), però també ens calen espais de “calma i serenor” com el Mercè Sala, que ens conviden a iniciar una lliçó introductòria.

Entrem ara a les cinc suites. A la cambra sobre exteriors hi “predominen el verd i els espais molt grans i amplis”. Hi trobem dibuixos i plànols sobre els diferents projectes que s’inclouen: des del Parc de la Fontsanta (Esplugues) al Parc de la Riera de Canyadó (Badalona). L’estança sobre interiors i espais domèstics fuig de la definició estàndard d’espai interior. El leitmotiv és el recolliment, entre parets (Nova escola dels Encants) o a l’aire lliure (la plaça Espanyola de l’Hospitalet o la plaça Penedès de Cerdanyola). Veurem, de fet, que durant tota la mostra hi ha una intenció clara d’escapar de definicions normatives i clàssiques. Un exemple d’aquest segon punt són les simulacions de catifes en places, que creen aquest ambient amable.

La tercera suite se centra en la rehabilitació patrimonial, el tractament de l’heritage, “una idea del temps i les capes”. Comprenem els projectes del Mercat de Sagarra (Santa Coloma) o el Jardí Botànic Històric de Barcelona. La idea de recorregut, entès com a moviment i connexió, és la protagonista de la quarta habitació, i potser la que més lliga amb el concepte aglutinador d’àrea metropolitana: mobilitat, front marítim, enllaços amb l’interior. Aquí els exemples són passejos o espais lineals i simètrics: del Camp d’Atletisme de Can Zam a la reurbanització del carrer Pere IV de Poblenou. “És aquí on l’exposició pren un major sentit”. Finalment, la cinquena peça aborda el tractament del territori. La valorització de residus, per exemple, o els parcs fluvials. Aquí els projectes són plans en marxa: “És el que s’està coent ara mateix a l’Àrea”.

Nova escola dels Encants. |

S’ha buscat, en definitiva, oferir un espai que detalli la cal·ligrafia de l’Àrea Metropolitana. La presentació, però, és insòlita. És mostra material que no és habitual veure en una exposició sobre arquitectura. No hi ha manipulació de les imatges. Tampoc hi ha res passat a net. En molts projectes, de fet, no s’inclou la photo finish. “No és la perfecció acabada. Pren valor el procés, la bella del procés, i no el resultat final”, precisa Pérez, que tanca amb una oportuna reflexió final: “L’Àrea fa bona arquitectura i això no és banal quan es tracta d’una institució pública”. I hem d’entendre una bona arquitectura com un element cultural.

‘Suites metropolitanes’ s’ha inaugurat aquest dimarts a l’Espai Mercè Sala amb motiu del Festival d’Arquitectura ‘48 Open House BCN’, que se celebra aquest cap de setmana, una oportunitat per visitar obres arquitectòniques de Barcelona i poblacions frontereres (Badalona, Sant Joan Despí). El programa suma gairebé 200 edificis visitables; també itineraris, activitats infantils… La sala expositiva, de fet, funcionarà com a punt d’informació del festival.