La piràmide del consum digital

Vet aquí la piràmide alimentària del consum digital. Us proposem una dieta sana i equilibrada per als vostres fills. Identificar la carn vermella de les pantalles, limitar-ne les llaminadures, reconèixer que hi ha fruita i verdura digital i que és bona, fins i tot necessària. Avui en dia de les pantalles en mengem tots. Cal alimentar-se per sobreviure, però com podem fer-ho millor? Hem consultat experts i expertes que ho han qüestionat tot: una piràmide alimentària amb el veganisme sobre la taula? Necessitem tota la tecnologia que consumim? I de postres: és possible classificar una realitat que es transforma sense aturador?

Piràmide

Base de la piràmide: 

– Premsa (adaptada, tipus Info K)

– Eines creatives (edició de vídeos, paint..)

           -Garageband, app per fer música (recomanació Ganyet)

– Sèries de tv interactives

– Buscar informació per internet

– ebooks

Mig:

– Xat / videotrucada

– Youtubers / Xarxes socials

– Pel·lícules

– Música i podcasts

Punta:

– Tv de background

– Videojocs

– Pantalles abans d’anar a dormir (punta de la piràmide)

Cinc peces de fruita al dia

Són pocs els que s’han resistit a tastar els beneficis que ens ha portat el nou segle. Fins i tot les generacions més grans ja es mouen amb familiaritat entre tauletes, sushi, whatsapps i alvocats, i és per això que qüestionar la tecnologia de forma radical ja no té sentit. El que cal, doncs, és debatre i valorar quina és la justa mesura de cada ingredient.

Els nostres experts situen entre la fruita i la verdura digitals tots aquells usos que o bé precisen interacció per part de l’infant, o bé estan lligats a la seva formació acadèmica. Entren en aquesta categoria aplicacions i eines creatives (l’enginyer informàtic Josep M. Ganyet recomana Garageband per crear música i podcasts), sèries de televisió participatives (Netflix té una versió interactiva d’El gat amb botes) i tot allò que pugui ser útil a l’aula. Alguns d’ells es mostren més nostàlgics: “els infants no han de deixar de tocar paper!”, diu Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i especialista en ciències de l’educació. Però tot i que la presència de llibres digitals és cada cop més freqüent a les aules (fet que moltes espatlles agraeixen a l’hora de carregar la motxilla), els estudis científics confirmen que, vertaderament, els infants han de tocar paper per a una millor comprensió lectora. Segons Ganyet, “sobre el paper, entren en acció una sèrie de mecanismes d’orientació, com ara els vuit angles del llibre o la consciència de la informació que hi ha més endavant i endarrere del llibre, que en un ebook desapareixen”. Tot i així, una cosa no exclou l’altra, i poden ser combinats: l’e-learning guanya terreny i nous mètodes online d’aprenentatge s’utilitzen de manera complementària a l’ensenyament. El tradicional Paint es pot substituir per Quiver Vision, que permet als nens i nenes pintar dibuixos en dues dimensions i veure els resultats en 3D, i Whattpad és una xarxa social on compartir textos o llegir amb recomanacions socials i sindicacions. L’experta en tecnologia i innovació digital, Sílvia Leal, ens recomana Smartick, una eina online per aprendre matemàtiques.

En la mateixa línia que els llibres, evoluciona la premsa. Ja fa anys que adaptacions com l’InfoK acosten l’actualitat als més petits. Aquests mitjans, en general, són considerats beneficiosos. Tant, que Ganyet proposa que la premsa adaptada tingui més presència a les plataformes digitals: “la televisió lineal desapareix, i és per això que han de créixer els podcasts, youtubers, etc. que acostin la informació als infants”. Tanmateix, Leal especifica que segons la seva opinió, aquest tipus de contingut no seria recomanable fins als 10 anys.

Fer una pizza sempre és més fàcil

I si la demanem per una aplicació encara més. Els carbohidrats digitals són com els reals: sempre són més presents del que la majoria dels experts recomanen, però bullir uns macarrons o sopar una llesca de pa torrat és més còmode i atractiu que pensar una alternativa saludable. També atractives i perilloses són plataformes com Spotify, Netflix, Whatsapp o Instagram, totes un plat suculent i deliciós que trobem tan a prop com sigui el mòbil.

Molts coneixereu la batalla campal que es produeix a l’hora de donar (o demanar) el primer telèfon mòbil. Els experts coincideixen a dir que no és recomanable tenir un mòbil particular abans dels 12 anys (com sempre, depenent de l’infant i el context). Si l’infant és persistent, la situació pot convertir-se en una guerra de desgast, però Comellas també alerta del perill dels cordons umbilicals massa estrets: “moltes vegades, són els pares i mares els que tenen dependència dels fills i per això els donen el mòbil massa d’hora o permeten que se l’emportin de colònies”. De fet, l’expert en internet Jordi Jubany opina que hi ha d’haver control parental fins que ja no calgui l’acompanyament, “no per una invasió d’intimitat, sinó per consciència de riscos”, i sempre recomana “crear espais de pràctica i reflexió digital des de la confiança intergeneracional, la curiositat i una actitud crítica.”

Això sí, les històries grotesques que s’han iniciat a través de xarxes socials o xats són de coneixement públic i, per aquest motiu, els especialistes també coincideixen en la necessitat de control parental. I també supervisió és el que recomanen sobre instagramers, youtubers, i tots els -ers capaços d’influir en l’opinió dels infants: “són molt imprevisibles perquè poden ser valors o antivalors. S’ha d’establir un criteri i no mirar-ho cada dia, perquè si no pot convertir-se en una alienació per a l’infant”, diu el pedagog Jordi Puig.

Un altre conflicte sorgeix a l’hora de triar videojocs. En aquest sentit, la programació comença a ser una activitat extraescolar bastant recurrent; de fet, Jordi Jubany ens recomana Scratch Junior, que serveix per entendre el llenguatge de la programació com un joc. De videojocs n’hi ha de molt educatius i interactius, sí, però sabem que no acostumen a ser els més demanats. A banda del tòpic jocs-de-guerra-no, us deixem algunes preguntes per plantejar-vos a l’hora d’afluixar el braç en major o menor mesura: El joc incentiva la socialització de l’infant? Requereix una acció molt repetitiva? És acumulatiu? Per altra banda, Ganyet fa una clara distinció entre els jocs gratuïts i els que no ho són: “Els jocs free to play busquen recollir dades de comportament, per tal d’adaptar el nivell de joc a cada persona i així crear addicció”. Ja ho sabíem: per a una alimentació de qualitat, cal butxaca ampla.

Les postres

Per acabar, molt probablement esteu llegint això abans d’anar a dormir. Si és així, pareu. No és bo ni per als infants ni els adults. Llegiu als vostres fills i filles un conte d’anar a dormir de tota la vida. Tal i com diu el psicòleg Joan Amorós, “més enllà de les activitats que es fan amb el mòbil, es tracta de les que es deixen de fer.” D’altra banda, tal i com es pregunta el sociòleg Salvador Cardús, quan es parla de l’ús de la tecnologia, “es fa en termes morals o termes pragmàtics, de necessitat?” Abans de parlar d’aquests temes sembla que tothom tingui sempre una conclusió prèvia al cap: la tecnologia sí, però amb mesura, depèn de l’edat i sempre amb la supervisió d’un adult. Però aquí els matisos: “Per molt que tot es fes moderadament, no podríem viure, perquè tindríem l’agenda ocupada fent-ho tot moderadament”, diu el científic David Bueno. Com la piràmide alimentària de tota la vida, una dieta sana i equilibrada s’ha de combinar amb exercici físic, és a dir, amb dosis importants de vida real.

I tot i així, “la supervisió de l’adult” només és garantia si l’adult coneix i segueix la piràmide digital. Amb això de les recomanacions i hàbits ideals, mai estem d’acord del tot i acabem fent el que fem sempre: ho intentem.

Un reportatge de Carlota Rubio, Eugènia Güell i Joan Burdeus