La pell desgastada d’una maleta amb molta vida

25.04.2019

La Maleta (Babulinka Books) Núria Parera ens obre la cremallera d’un equipatge que ha recorregut un llarg camí. Entre la tendresa d’una narració basada en microrelats i la duresa d’alguns dels moments més difícils de la història espanyola, l’autora ens agafa de la mà per acompanyar-nos en aquest trajecte. La Maleta ha guanyat el premi Serra d’Or de Literatura Juvenil 2019.

Il·lustració del llibre de Núria Parera | Autora: María Hergueta

Només cal veure el format que ha escollit Babulinka Books per a aquest llibre: una obra de butxaca, literalment, que no deixa de sorprendre quan l’obres. Llegir i mirar s’uneixen per seguir els esdeveniments més importants del segle XX a través de capítols de només 8 o 10 línies i unes il·lustracions brillants de María Hergueta. Un llibre en blanc i negre que ens sorprèn amb la passió del vermell en els moments més i menys esperats: les roses d’un prat, la sang d’una guerra, la manta que salva un nadó, el vaixell de joguina d’uns nens que juguen a la platja o el telescopi fet per un nen que busca la llibertat.

Amb La Maleta, Parera aconsegueix tractar temes com l’amor i la mort sense parlar-ne. Ens ofereix una història on les coses s’entenen sense necessitat de matisar-les. És un llibre que comença enmig del no-res i va definint la vida en conceptes de viatge: una excursió per alguns dels pitjors moments de la història d’Espanya a través d’una maleta. A més, per si no han quedat clars alguns dels moments que es descriuen, al final del llibre hi ha un annex amb una breu explicació dels fets més importants amb major rigor històric que literari.

Un recorregut de noms -Àngela, Joan, Violeta, Rachel, Salvador, Bru o Lola- van agafant el relleu per mostrar-nos diferents realitats. Amb un estil indirecte, molta descripció, de narrador omniscient i verbs connotatius, ens arriba un text subjectiu que, per bé o per mal, desperta alguna cosa en el lector. Quotidianitat, onomatopeies i repeticions conformen un relat de ritme ràpid.

L’autora ens presenta uns personatges simples i complexos alhora, que es conformen i rebel·len a la vegada contra un món injust contra el qual, en moltes ocasions, no hi poden fer res. Una persecució de somnis que, tot i que molts cops es queden pel camí, va fent-ne sorgir uns altres. De fet, passant de mà en mà, la maleta simbolitza el canvi, la revolució. Sense mirar enrere, cadascun dels propietaris arriben i s’acomiaden, enfrontant-se tant a la vida -quan la Violeta es troba amb l’acabada de néixer Raquel i li promet un futur- com a la mort -moments com quan en Joan demana a la Violeta que fugi sense ell-.

Il·lustració de La Maleta de Núria Parera | Autora: María Hergueta

Cada fet i cada canvi suposa l’acceleració o la reducció del ritme de la lectura, com si fossin els mateixos personatges els que ens ho expliquen en primera persona. Passem de passejar tranquil·lament amb en Salvador a fugir a correcuita darrera la Violeta, per tornar a relaxar-nos amb la Raquel i els moviments pacifistes de “fes l’amor i no la guerra”. Així, La Maleta es converteix en un relat cíclic que, com la vida, salta d’una emoció a l’altra en qüestió de segons o, en aquest cas, de paraules.

I és que Parera no pretén divinitzar o mitificar la realitat, simplement es proposa  transmetre emocions comunes i terrenals, com quan la Violeta “es va escapar amb l’angoixa al coll i la por als genolls”. Ja que intents fracassats de tancar una maleta massa plena omplen nombroses escenes de pel·lícules i sèries de televisió; però també ho vivim a la nostra realitat cada vegada que volem emprendre un viatge. Perquè en una maleta hi pots encabir tot allò que necessitis, fins i tot vivències i sentiments. Tant que a vegades, fins i tot, no podem carregar-la pel pes que ens comporta. Així, tal com expressa el llibre, haurem de posar al nostre equipatge només allò més necessari: “alguna cosa d’abric, fotografies i poesia”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La Maleta és un petit-gran llibre que cal llegir i que amaga en el seu interior bellíssimes històries, escrites amb un llenguatge poètic, precís i molt emocionant, que se’t clava a la memòria i que ja no et deixa. He descobert l’editorial Babulinka Books a través de La Maleta de Núria Parera, a qui conec, reconec i estimo. M’agrada el nom Babulinka (àvia en rus), les il.lustracions de Marta Hergueta (aquests Camps de gallarets o de refugiats del Rosselló), el format, el disseny, “l’objecte-llibre”, que el pots portar en una butxaca, en una bossa, a la mà, o posar-lo a la vitrina dels llibres especials. Enhorabona.