La pela és la pela: Catalunya mar enllà

10.03.2019

Si realment “la pela és la pela” és una frase definitòria dels individus de Catalunya, i el seu costat negatiu és el judici amplificat sobre la garreperia catalana, la sentència també té un costat positiu: la voluntat de modernitat i èxit de la indústria del territori, lligada a la noció d’oportunitat. Així queda plasmat a l’exposició Catalunya mar enllà del Museu Marítim de Barcelona, que ensenya la revolució comercial, vivencial i tecnològica que va suposar entre els segles XVIII i XX el fet que molts catalans emprenguessin viatges per mar cap al nou món, Amèrica, regint cases comercials i aportant valor tecnològic i intel·lectual al territori.

El vaixell Infanta Isabel, que després va anomenar-se Uruguay, perquè a partir del 1934 va ser un vaixell-presó famós durant la guerra civil espanyola | Foto: Museu Marítim

Al segle XVIII, Catalunya era un país petit amb escassedat de recursos naturals i una demografia reduïda. Què va passar perquè només un segle després esdevingués una potència industrial al sud d’Europa? Això és el que explica l’exposició Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana (s.XVIII-XX), que permet descobrir com el comerç marítim amb Amèrica i la construcció naval van ajudar a la gran transformació i modernització de Catalunya al segle XIX.

Una mica de context: quan parlem de la Guerra de Successió Espanyola (s.XVII), a Catalunya ens ve al cap la desfeta del 1714. Però la guerra en qüestió va suposar un conflicte bèl·lic internacional, on no només es batallava per la successió de la corona hispànica, sinó també per l’equilibri de poder entre les diferents potències europees, i per tant les pugnes entre Espanya, Portugal, Anglaterra i França, sobretot després de les descobertes de nous territoris a Amèrica i Àsia (s.XVI-XVII).

Tothom volia dominar el mar, i mentrestant Catalunya es recuperava de l’empobriment de la Guerra de Successió i es mantenia centrada en la seva activitat a la Mediterrània. Van ser el creixement econòmic i de població del segle XVIII els que van permetre que a Catalunya es despertés l’interès envers els nous territoris conquerits, i s’iniciessin les expedicions transoceàniques. La mirada s’obria: de la Mediterrània a Ultramar. Aquesta transformació del món marítim i mercantil és la que va preparar Catalunya per la posterior revolució industrial, i és la que ens explica el Museu Marítim de Barcelona.

Els primers passos mar enllà; la navegació atlàntica –que era radicalment diferent de la que es feia al mar Mediterrani-; els nous productes, càrregues i rutes; els vaixells; la nova revolució, lligada a l’arribada del vapor, que porta esperances de progrés social i econòmic al nostre país, i les grans companyies, són els àmbits que cronològicament ens guien a través de la història entre Catalunya i la indústria marítima, i que ens porten a la darrera secció que exposa el Museu Marítim: l’actualitat, vista a través de les grans finestres de les Drassanes. “Som hereus d’aquella aventura”, diu Enric Garcia, historiador i comissari de l’exposició, mentre camina per la mostra i recalca que “aquesta mateixa capacitat d’adaptació i d’emprenedoria continua avui”.

Un dels grans espais del Museu Marítim | Foto: Museu Marítim

Es completa la museografia del Museu Marítim de Barcelona

Pel Museu Marítim s’hi pot passejar des del 2013, un cop finalitzades les obres de rehabilitació total dels 19.000m2 que integren el conjunt monumental de les Drassanes. Però no és fins aquest 2019 que ja es pot donar per acabat el llarg procés de museïtzació del museu, que permet veure la història del mar i de Catalunya des dels segles XVIII (amb l’exposició Drassanes i Galeres) fins a l’actualitat (amb l’exposició que ens ocupa, Catalunya mar enllà), passant per altres moments de la història (amb exposicions com 7 vaixells 7 històries, El port, territori de frontera o Les sorres X. Un vaixell medieval, que explicarem a continuació).

El museu aposta per una museografia moderna, espaiosa, no excessivament aglutinadora d’objectes i amb la notòria presència de peces immersives audiovisuals, que poden anar des de grans vídeos introductoris a mode de cinema, fins a petites gravacions que situen a l’espectador en cada espai, com per exemple la que personifica i teatralitza la figura de Sinibald de Mas, notable viatger català a l’Àsia del qual Núvol n’ha publicat un Ebook.

Temàticament, el museu ha inclòs a l’exposició Catalunya mar enllà un apartat pel paper de les dones en el mar i també un apartat pel tema dels negrers i el tràfic d’esclaus, dos vessants que la institució es compromet a treballar per tal d’incloure en les seves sales punts de vistes marginats. Cal recordar, també, que avui en dia el Museu Marítim es troba sota les ordres de la directora en funcions Elvira Mata. El fins ara director, Roger Marcet, es va jubilar el 2018, vint anys després de començar la seva tasca a l’equipament, i encara no se sap quan es designarà la persona substituta. 

El vaixell medieval Les Sorres X | Foto: Museu Marítim

Les sorres X, un vaixell medieval

El Museu Marítim exposa l’embarcació medieval Les sorres X, un cop finalitzades les tasques de recuperació, conservació i museïtzació d’aquesta barca trobada a Castelldefels l’any 1990 durant les obres de construcció del Canal Olímpic. La barca data de la segona meitat del segle XIV, i es tracta d’un dels escassos mitjans de transport marítim destinats al transport de mercaderies que es conversa a la Mediterrània, pel que ofereix una ocasió única per a l’estudi acadèmic i la divulgació pública de la navegació de cabotatge d’aquella època. Els grans vaixells no arribaven del tot a terra, sinó que feien ús d’aquestes petites embarcacions perquè acabessin de traslladar el producte. Ara, el Museu Marítim ha ajuntat els 954 fragments separats que guardava d’aquesta embarcació, per tal de presentar la seva estructura i explicar la història que amaga.