La Pavvla l’ha clavat

5.07.2019

Fa més d’un any, la Clàudia Rius defensava a la seva columna la cantant catalana Pavvla poc després del llançament de l’àlbum debut Creatures (Luup, 2016), que la va posicionar com una de les propostes indie més interessants del país. La Clàudia va aventurar un futur en el qual podien passar dues coses: “que segueixi jugant amb la barreja de tons i sons amb l’ajuda de la música electrònica, i la clavi; o que precisament aquest acompanyament electrònic es mengi el seu punt indie i s’enganxi els dits”. Actualment, l’artista es troba en la gira del seu segon àlbum, Secretly hoping you catch me looking (Luup, 2018), que ha confirmat que l’opció correcta era la primera.

La Pavvla al Festival Tangent | Foto: David Momblan

Pavvla és el nom artístic de Paula Jornet. Nom que, al concert que va fer al Centre Cívic Sagrada Família en el marc del Festival Tangent, va explicar rient que s’havia posat “per sonar més moderna”. Tot i ser un concert íntim de poc més de dues-centes persones, era evident que el plantejament del directe era de Primavera Sound: explosiu en llums, so i posada en escena.

Secretly hoping you catch me looking manté en certa manera l’essència de Creatures, que combinava la veu característicament flexible de la Paula amb instrumentalitzacions properes a l’electrònica. Al segon disc, les guitarres passen a un segon pla per cedir el protagonisme a sintetitzadors, caixes de ritmes i altres instruments electrònics, dotant les cançons d’una dimensió més espacial que melòdica. Algunes cançons aprofiten això per recuperar l’intimisme que ja havíem vist a Creatures; d’altres, es converteixen en temes veritablement rockers; però mai abandona el so indie que l’acosta a artistes com Lana del Rey o Lorde. El concert va anar in crescendo en aquest sentit. Mentre que a les primeres cançons, la Pavvla s’acompanyava d’una guitarra elèctrica, a la segona meitat va abandonar la guitarra per posar-se al comandament d’una caixa de ritmes. Així doncs, amb aquesta proposta, la cantant ha trencat amb la fórmula del primer disc sense fugir-ne al punt diametralment oposat: ha fet evolucionar allò que ja havia temptejat amb el coneixement i la consciència adquirits en aquests dos anys de maduresa en la professió i en la vida.

L’evolució musical del segon disc de Paavvla ha anat acompanyada d’un canvi d’actitud, tant a les lletres de les cançons com sobre l’escenari. Tot i que és cert que alguns temes mantenen l’intimisme que caracteritzava Creatures, la cantant ha deixat enrere la nostàlgia i ingenuïtat del seu debut per aventurar-se en una proposta molt més agosarada. Secretly hoping you catch me looking és un disc gamberro, amb lletres que adopten un to cínic (i, per tant, conscient) que no existia abans. La posada en escena es fa ressò d’aquesta nova actitud: mostrant les seves dots d’actriu (alguns reconeixereu la Paula com l’Ariadna de La Riera), la cantant interpreta les cançons també amb el cos. La Pavvla, als seus directes, crea un alter ego que es materialitza en la perruca grisosa que l’acompanya a tots els concerts de la nova gira, i que es mostra en joc constant entre la ingenuïtat i la provocació. Però tot i aquesta clara consciència del que passa sobre l’escenari, als interludis entre cançons la Pavvla torna a ser la Paula, que interactua amb el públic de forma propera i distesa, i amb l’humor de qui se sap riure d’un mateix.

Que la Pavvla era una de les artistes més rellevants del panorama indie català, ja era una cosa generalment sabuda. Però tant la música com el directe de Secretly hoping you cath me looking la situen en l’escena més contemporània. Aquella que, perseguint la transversalitat, fa confluir música, espectacle i tecnologia. Continuar en la línia que ha obert amb aquest disc és perillós. Pot, certament, enganxar-se els dits i que la seva essència es perdi entre samples. De moment, pot vantar-se d’estar-se’n sortint amb èxit.