La pau pòstuma de Joan Ponç

10.12.2014

Trenta anys després de la mort del Joan Ponç, la seva vídua, Mar Corominas, ha decidit fer un pas endavant per donar a conèixer el llegat del pintor. Ho ha anunciat en una recepció celebrada amb la premsa a casa seva, acompanyada de l’escriptor Luis Goytisolo, que va ser bon amic de Joan Ponç.

 

Luis Goytisolo i Mar Corominas

Luis Goytisolo i Mar Corominas

 

La relació de Corominas, segona dona de Ponç, amb els fills de pintor ha estat plagada per un litigi de deu anys. I encara ara no hi ha una comunicació fluïda entre ells, malgrat que uns i altres han heretat part de l’obra de Ponç i es necessiten mútuament si es vol fer una reconstrucció integral del llegat del pintor. Mar Corominas ha decidit que ha arribat el moment de superar velles rancúnies i de fer un gest mutu de generositat que permeti portar a terme una exposició antològica, una retrospectiva que abraci totes les etapes del pintor. “Hauria de ser una exposició molt selectiva, triant el millor de cada etapa. Hi ha èpoques de Ponç, com ara la de la pintura geomètrica, que estan molt ben valorades pels especialistes però que són poc conegudes pel públic”.

Corominas té a casa seva obra inèdita del pintor que encara no s’ha exposat mai. L’Associació Joan Ponç no té ara per ara una relació fluïda amb la vídua, però s’imposa la necessitat d’acostar posicions i obrir un espai de col·laboració si es vol fer un projecte realment exhaustiu de recuperació de l’obra. Corominas disposa de cartes, documents privats i altres materials que podrien enriquir la visió que ara tenim de la figura de Joan Ponç.

Corominas no reclama tot el protagonisme en aquesta proposta ni posa com a condició de ser comissària de l’exposició. Segons ha explicat en la trobada que ha mantingut amb un nodrit grup de periodistes, en tindria prou amb poder participar i col·laborar amb qui sigui comissari per tal d’aportar tot el coneixement que té de l’obra de Ponç.

La víuda ha necessitat alguns anys per fer el dol, refer-se del litigi i madurar aquesta decisió. Després de tot el procés judicial, llarg i onerós, va decidir deixar de banda la seva dedicació al llegat de Joan Ponç, però amb els anys els records de la vida compartida han tornat amb força i Corominas ha escrit un llibre en què explica la seva relació amb el pintor del Dau al Set. El llibre, encara inèdit, explica íntimament qui era Joan Ponç i anècdotes viscudes amb ell i amb altres artistes com Cuixart o Brossa. Corominas no ha escrit pròpiament una biografia, però hi recull vivències d’infantesa del pintor, poc conegudes, que van marcar la seva vida posterior, com ara la llarga malaltia d’una germana discapacitada que va morir de petita o el revés que va suposar per al jove Ponç la guerra civil. Corominas també hi descriu el desfici de Ponç per dibuixar. Quan era petit, els seus pares el van internar en una escola religiosa de Mataró. Els hermanos li prohibien dibuixar i Ponç ho portava fatal. Fins que un dia, cansat d’aquella tortura, va amenaçar els seus pares advertint-los que si no el treien d’aquell col·legi se suïcidaria. Els pares el van treure de l’escola immediatament.

Els monstres de Ponç tornen a sortir de l’armari. Aquesta vegada per vèncer tots els fantasmes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Vaig ser molt amic de Joan Ponç en la nostra adolescència; pintàrem junts al taller de Ramon Rogent amb en Gabino i en Caldés i ens trobavem a “la campana de Sant Gervasi”. Vodria conèixer a la senyora Corominas i oferir-li la meva col·laboració.

  2. Senyor Bonet, m’agradaria poder posar-me en contacte amb vosté. Estic documentant-me sobre Dau al Set i necessito dades de la Campana de Sant Gervasi. Gràcies!