La Passió segons Herreweghe

1.04.2015

Dues setmanes després de la Passió segons sant Mateu que va oferir Jordi Savall al Palau de la Música, ens arriba l’altra passió de Bach, la Passió segons sant Joan, en la interpretació d’un dels millors coneixedors mundials de la música coral de Bach: el mestre flamenc Philippe Herreweghe. Com d’habitud, es va posar al capdavant del Collegium Vocale Gent, amb el qual va assolir una fita interpretativa colossal a L’Auditori.

Philippe Herreweghe

Philippe Herreweghe

Abans de començar el concert es va anunciar per megafonia que hi havia un canvi de dos dels solistes: el baríton que feia el paper de Jesús el cantaria Tobias Berndt en comptes de Florian Boesch, i el tenor seria Zachary Wilder en comptes de Robin Tritschler. Afortunadament, els canvis no van afectar l’Evangelista, que va fer el tenor Thomas Hobbs, que justament havíem vist en la Passió de Savall, tot i que no fent el paper d’Evangelista. Hobbs té una veu sòlida, molt ben projectada, resistent, un frasseig impecable i va fer gala d’una gran expressivitat dramàtica. Al seu costat, Tobias Berndt va fer un Jesús prou convincent, amb una veu bonica però poc definida.

L’única solista femenina, la soprano Grace Davidson, va ser la més insuficient de tots. Amb una veu gairebé blanca que denotava una manca de projecció evident, va cantar la primera ària amb moltes mancances tècniques, però a banda d’això, es va perdre i el mestre Herreweghe la va ajudar a reincorporar-se a la melodia. La segona ària la va cantar millor, tot i que les deficiències tècniques seguien sent-hi. El contratenor Damien Guillon va saber treure tot el partit a una veu prima i molt mal·leable. Tot i que resulta un xic fred, té una tècnica molt bona i un molt bon frasseig, imprescindible en les obres de Bach. El tenor Zachary Wilder, un dels suplents, va ser una sorpresa molt grata, ja que té una veu molt ben projectada i sòlida. És una veu prima de tenor mozartià, amb una línia molt depurada, tot i que els aguts li van sonar un xic durs. El baix, Peter Kooij, va fer gala d’una veu ampla i poderosa que ho omplia tot. Malgrat la bona impressió que va causar, s’ha de dir que en alguns moments resultava un xic plana, amb manca de vibrato, però això no va enterbolir una interpretació molt bona.

Ara bé, qui s’endú els llorers en una obra d’aquesta envergadura és sempre el director, pel coneixement aprofundit de la peça i la direcció perfectament encertada de cada passatge i de cada secció dels conjunts instrumental i vocal. El mestre Herreweghe, que ja havia interpretat la Passió segons sant Mateu a Barcelona fa tres anys, va tornar a demostrar que és un gran coneixedor de la música de Bach. La seva interpretació de la Passió segons sant Joan va ser sòbria i colpidora, va aconseguir una amalgama perfecta entre cor i orquestra, una orquestra de cambra de menys de vint músics que va sonar amb una gran intensitat i perfecció i va crear un efecte dramàtic de primera magnitud. El Collegium Vocale de Gant, que ja té quaranta anys d’existència, és un dels millors conjunts del món per a la interpretació de Bach, i Philippe Herreweghe sembla com si fes parlar Bach en primera persona.