[VIDEO] Últims dies per veure ‘La passió segons Carol Rama’ al MACBA

20.11.2014

El MACBA reuneix 200 treballs fets al llarg de vuit dècades (1936-2006) en la mostra més àmplia fins avui dedicada a l’artista italiana. Ignorada durant molt de temps per la història hegemònica de l’art pel seu desafiament a les narratives dominants, no va ser reconeguda fins el 2003, quan va obtenir el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia.

Carol Rama. Appassionata 1940

Carol Rama. Appassionata 1940

Segons les comissàries de l’exposició, Teresa Grandas i Beatriz Preciado, Carol Rama és una artista imprescindible per entendre les mutacions de la representació al segle XX i el treball d’artistes com Cindy Sherman, Kara Walker, Sue Williams, Kiki Smith o Elly Strik.

La fragilitat de Rama és palesa des dels mateixos materials que utilitza per pintar. La majoria d’obres que s’exposen a l’exposició són fetes sobre paper i han hagut d’esperar dècades abans no han estat degudament exposades. Rama no té formació acadèmica i pinta durant anys amb una voluntat terapèutica. L’any 1945 la policia clausura una exposició seva al·legant que és pornogràfica. En aquell moment els artistes de l’arte povera, en lloc de defensar-la, l’ignoren. Per al teoritzador de l’arte povera, Germano Celant, Carol Rama és massa bruta per ser povera, i en queda fora, atrapada en una falla epistèmica, perquè no és mai el que els seus contemporanis volen o esperen que sigui. A la sala vermella de l’exposició es poden veure les obres pertanyents a aquesta exposició prohibida.

“Ha arribat l’hora de reclamar Rama com una autora contemporània”, diu Beatriz Preciado, que considera la pintora torinesa una de les fundadores de la representació del cos i la sexualitat. “Probablement no sabíem tant del segle XX com ens pensàvem. Carol Rama no és una nota al peu de pàgina sinó que altera la narrativa del segle XX, fins al punt que ja no podem mirar Picasso o Duchamp de la mateixa manera”, diu Preciado. “Hem de recórrer a Carol Rama per explicar la nostra pròpia història del segle XX d’una altra manera”.

Rama ha estat titllada de malalta mental, i se l’ha marginat amb aquest pretext. Però la pintora italiana és de fet un cos dissident que s’ha resistit a la violència oficial. “És un cas d’estudi interessant, si volem saber què hem fet amb les minories sexuals o polítiques”, diu Rama.

Teresa Grandas i Beatriz Preciado han fet una investigació gairebé detectivesca per poder reunir el corpus de Carol Rama en aquesta mostra que després del MACBA iniciarà una gira europea. Les dificultats de muntar aquesta exposició provenen del fet que la majoria de quadres no havien estat insitucionalitzats ni catalogats per ningú abans. Molts eren a la casa de la mateixa artista o es trobaven en garatges de col·leccionistes privats que havien adquirit obres de l’artista al llarg dels anys.

En el quadre que podeu veure més amunt Rama pinta la seva mare, Marta, que va estar tancada en un centre psiquiàtric. Una obra que presenta una curiosa afinitat amb la pintura de Frida Kahlo i que representa molt bé la violència que la institució exerceix sobre el cos d’una dona que encara sent desig i és un cos sexualment viu. “Els nus de Rama no són pornogràfics. És anatomia política”, sosté Preciado. “Si el cos el cubisme és viril, aquí som davant d’un altre cos, molt diferent”.

Hem conversat amb Teresa Grandas i Beatriz Preciado en aquest vídeo realitzat per Noemi Roset