La Panera inaugura programa amb Angela de la Cruz

31.10.2015

El Centre d’Art la Panera de Lleida va inaugurar dimecres el seu nou programa, s’hi podran veure les exposicions Angela de la Cruz. Escombros, un projecte que reuneix obres entre els anys 2009 i 2014, la major part inèdites al país; Plou, neva, pinta, on a partir de l’obra de diferents artistes s’explora les tècniques que eixamplen els límits tradicionals de la pintura; i Making Friends, una selecció de personatges que formen part de l’imaginari de Cesc Grané.

Angela de la Cruz inaugura exposició individual al Centre d'Art la Panera de Lleida

Angela de la Cruz inaugura exposició individual al Centre d’Art la Panera de Lleida | Foto: Aida Lesan

Angela de la Cruz (A Coruña, 1965), una de les artistes espanyoles amb més prestigi internacional, nominada als premis Turner, exposa individualment per primera vegada a Catalunya, i ho fa presentant Escombros, un recorregut a través de dotze peces realitzades els últims cinc anys. La mostra, coproduïda per la Panera i la Fundación Luis Seoane i comissariada per Carolina Grau, agafa el nom de Debris (2012), una obra que pertany a la sèrie “Wet”, a través de la qual l’artista fa referència a les escombraries i restes que floten als oceans. Al llarg d’aquesta exposició és fa notícia de l’aigua, els residus rebutjats que apareixen als marges dels rius, els tsunamis, les inundacions, buscant reflectir així, la violència serena, com l’artista ho descriu, que està present en una catàstrofe, ja sigui natural o produïda per l’home.

De la Cruz, va tornar al seu estudi de Londres l’any 2009, després de patir un ictus. Va reprendre la seva carrera artística i ho va fer amb els colors que ja havia utilitzat al principi de la seva etapa, el blanc i el marró. El color, té una importància destacada en la seva obra, en algunes de les seves peces podem veure capes monocromes aplicades sobre lones, llenços i superfícies d’alumini, sempre amb brotxades horitzontals mai verticals, “perquè sinó es perd el significat, l’autora, sempre vol reflectir aquest sentit clàssic del paisatge, com es pinta a Espanya” diu Grau. Treballa la pintura entenent-la com un residu, com allò que resisteix encara que es recicli o transformi, i la debat com a objecte i com a concepte i no únicament com una tècnica. Una de les primeres obres que va realitzar en sortir de l’hospital va ser Deflated VI (2009),va treure la tela del bastidor i la va penjar a la paret emulant un cos humà, o bé un abric, o la pell de l’artista. La peça resta intacta, no està fracturada. Aquí veiem una altra forma de fer, ara ja no trenca tant les peces” comenta Grau.

Angela de la Cruz, utilitza un llenguatge propi, el seu motor és continuar qüestionant els límits de la pintura i l’escultura, emprant-ne l’una o l’altra segons el que es vulgui expressar i segons la necessitat de cada obra. En aquests últims cinc anys han canviat moltes coses, i el seu llenguatge també ha evolucionat, segons Grau “fa un llenguatge crioll”. Ara, ha introduït l’alumini, material que li aporta elasticitat i això li ha permès donar llibertat a les seves escultures que ara poden ser instal·lades en qualsevol part de l’espai, com és el cas de Bloated IV (2012) i Bloated V (2012). Dos sarcòfags que han estat colpejats per dins, en ells es reflexa la violència, que desprès ha estat curosament pintada de blanc convertint aquell constrenyiment en quelcom serè. Angela de la Cruz fa al·lusió als cossos quan s’ofeguen, i també a la mort, i al matís blanc, la puresa d’aquest que en algunes cultures és el color del dol.

Les seves obres plasmen sentiments, idees, i també la seva experiència personal, amb Compressed V (2011) manifesta la seva realitat, la peça és una caixa d’alumini que té la seva estatura, a l’estudi va comprimir-la per la part inferior fins a la mida de la cadira de rodes, mostrant així el seu estat actual, el que li havia passat, la seva situació. Però de la Cruz també deixa espai per a l’humor, amb Stuck (2010) ens fa referència a l’excés de producció i l’obsessió per part dels artistes de generar obres, aquesta peça d’oli i acrílic sobre alumini és un excedent que sembla que surti d’un espai, “ella se’n riu de l’alta producció, de l’excés de pintura que hi ha al món i que ella també provoca” argumenta Grau. I si estem atents a l’espai, també podem trobar una obra amagada al Centre de Documentació, com si d’una bola de paper amb aigua enganxada al sostre es tractés, l’humor de l’artista no s’esgota.

Angela de la Cruz. Escombros ocupa la totalitat de la planta zero on les obres dialoguen amb les monumentals columnes del segle XII que hi ha a l’espai, i que reforcen la importància que l’arquitectura té en el projecte estètic de l’artista.

D’altra banda, la Panera també inaugura un nou projecte expositiu, Plou, neva, pinta. La mostra, concebuda des del servei educatiu a partir de peces de la pròpia col·lecció, sorgeix de la voluntat d’apropar les noves perspectives de la pintura contemporània, adreçades especialment als infants i, per extensió, a tot tipus de públic.

Blocs (2008), obra d'Ignacio Uriarte

Blocs (2008), obra d’Ignacio Uriarte

En aquesta exposició s’explora el que es coneix amb el mot de “pintura expandida”, una categoria distingida per sortir dels límits tradicionals de la pintura, que entén com a obres pictòriques les elaboracions que parteixen de l’espai, el gest, l’objecte, la fotografia; on la pintura es converteix en una tècnica multidisciplinària. Per analitzar aquestes derives de la pintura, iniciades a la dècada dels seixanta, l’exposició es distribueix en quatre apartats –el marc, el suport, el color i el gest; tots ells elements que han caracteritzat històricament la pintura-, i a partir de cinc artistes i les seves obres s’indaga en una concepció de la pintura que fuig d’allò tradicional. “Trobarem una obra de CVA, aquesta és l’única que correspon a una col·lecció particular, on veurem tot de marcs; el suport és la pintura despullada d’Ignasi Aballí; veurem un color que no es manifesta sobre un llenç sinó que ho fa sobre la paret i un gest que no és un gest pictòric a la manera romàntica sinó que és un manipular d’espais o bocins de paper, i amb aquesta idea hem fet l’exposició” comenta Antoni Jové coordinador de la Panera.

L’exposició incorpora una introducció visual realitzada pel dissenyador Iván Bravo, el qual ha fet una intervenció gràfica i objectual jugant amb una sèrie de cites de personatges cultes, com la de Daniel Buren: “Quan neva ens trobem en prsència d’un fenòmen natural; així, quan “es pinta”, som davant un fet històric” que ha donat el títol de l’exposició.

Des de la Panera, un pilar fonamental i una de les parts que s’han treballat amb molta intensitat ha estat el públic infantil, és per això que el dia 31 d’octubre a les 12h s’organitza una activitat familiar per reforçar la inauguració. S’ha demanat a nens i nenes de 6 a 12 anys que expliquin l’exposició des del seu punt de vista, ells en seran els promotors.

A més a més, el Centre d’Art la Panera, també acull al Centre de Documentació Making friends, que reuneix una selecció, a tall de diorama, d’alguns dels personatges més representatius de l’imaginari de Cesc Grané. Tota una família de personatges modelats digitalment, unes criatures que per primera vegada abandonen el pla bidimensional i adquireixen fisicitat per conviure amb els espectadors en aquest espai expositiu.

Totes tres exposicions romandran fins el 24 de gener de 2016. Per més informació consulteu el web de la Panera.