La Nuu engrandeix la fotografia d’autor

Durant el mes d’octubre, la segona edició de La Nuu, el festival de fotografia de Rubí, tornarà a portar la cultura al carrer exhibint impressions de gran format a les façanes més emblemàtiques del municipi. Però la mostra no només amplifica el format de les obres, sinó que alhora engrandeix el cercle d’espectadors, portant la fotografia d’autor al gran públic.

L’edició d’enguany, comissariada per Carles Mercader, compta amb la participació tant de fotògrafes espanyoles, com Bego Anton amb el projecte Lady Winter, o Miren Pastor amb Bidean; com d’internacionals, com la sueca Vanessa Püntener amb Vilnius. Les imatges, que ocuparan durant tot el mes dotze edificis cèntrics, s’emmarquen dins el lema “Nosaltres. Nosotros. Nous. Us.” “És un lema de caire humanístic. Qualsevol fotògraf, sigui home o dona, parlant d’ell mateix o d’un altre col·lectiu humà, parla de tots nosaltres”, explica Carles Mercader. Sembla que hi ressoni Hegel, quan enuncia que la finalitat de l’art és realitzar en nosaltres la coneguda sentència de Terenci: “Nihil humani a me alienum puto”, res d’allò humà no m’és aliè.

Amb la determinació de dur la fotografia a l’espai públic, La Nuu té un caràcter marcadament “divulgatiu” per a l’espectador. Emancipades de la sala d’exposicions i de la galeria, les imatges són xicants, apareixen i generen un lloc nou al medi quotidià del vianant, que veu interrompuda la seva mirada, acostumada i letàrgica. Les imatges a gran format serveixen com a disparador, com a ocasió d’adoptar una mirada estètica. Però què és allò que atorga aquesta força entròpica a la imatge?

En primer lloc, el fet que no es tracti de la fotografia a la qual està habituada el públic. La Nuu es diferencia d’altres festivals de fotografia celebrats a Catalunya en tant que no està enfocada principalment al fotoperiodisme. El comissariat privilegia la fotografia d’autor, procurant oferir una mostra de les diferents tendències actuals d’aquesta, des de les conceptuals a les més documentals. Tal com ho planteja en Carles Mercader, La Nuu, salvant totes les distàncies, s’emmiralla més amb Rencontrés d’Arlés que amb Docfield (Barcelona) o Visa pour l’image (Perpinyà).

En segon lloc, la potència de la imatge rau en la seva autonomia. La lona conté cap eslògan ni cap logotip, no hi ha peu de fotografia que ens guiï cap a una interpretació determinada. “Quan un pensa en fotografia pensa en fotoperiodisme”, diu en Carles, “estem acostumats a la imatge sempre supeditada al text que l’acompanya, no estem acostumats a veure la imatge com a element autònom, com a element que val per si mateix”. Com ja va apuntar Walter Benjamin, la fotografia es presta a l’exhibició a les masses en virtut de les possibilitats de la seva reproductibilitat tècnica.

Aquestes possibilitats, en comptes de servir a la ideologia (com sens dubte han servit en altres ocasions), són utilitzades per la democratització de la fotografia d’autor i el seu alliberament de l’elit. Conscient d’aquest doble potencial de la fotografia, La Nuu utilitza la lona per generar un joc amb la publicitat. “Veure una lona fa pensar que la imatge anuncia una exposició que es fa en algun museu”. Però la imatge no anuncia quelcom aliè, ella mateixa és l’exposició, i és allà, al carrer, ocupant l’espai urbà, com ocupa la ciutat a través de pòsters i projeccions al Getxo Photo de Bilbao. El caràcter pedagògic es veu potenciat per activitats paral·leles, com visites guiades a les lones i conferències obertes dels participants.

La intervenció de l’espai i l’ocupació de la ciutat tenen com a finalitat el trencament de la bombolla del món fotogràfic, és a dir, l’objectiu és que tothom visqui el festival, que no consisteixi en una activitat endogàmica per als iniciats. Això, però, imposa certes limitacions a l’hora d’escollir quines imatges s’exhibeixen. No és un museu tancat amb un espectador concret, sinó que el passejant troba les imatges, no pot evitar veure-les, i això fa que el comissariat de la mostra sigui una tasca delicada, amb uns límits imprecisos.

Carles Mercader considera que La Nuu té dues vessants: cultura i identitat. Cultura en tant que té una voluntat “pedagògica” i perquè pretén portar la millor fotografia d’autor a la ciutat, i identitat perquè vol exportar el nom de Rubí a fora i consolidar-lo com a focus de l’escena fotogràfica catalana i internacional. En aquest sentit, la primera edició, celebrada l’any 2015, tingué un impacte considerable a la comunitat fotogràfica, ja que hi van participar fotògrafs amb una trajectòria significativa. La consolidació del festival i la seva internacionalització, però, requerirà encara uns quants anys. De moment, fins a quin punt la imatge serà capaç aquest any de despertar l’interès i la curiositat de l’espectador, de provocar-li un gir en la mirada acostumada, de fer que passi quelcom, encara no sabem exactament què? Sortosament, no ho podem preveure.