La nostra ciència

Dissabte passat el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va fer la jornada de portes obertes, que se celebra des del 2007.

Dissabte passat el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va fer la jornada de portes obertes, que se celebra des del 2007. En aquesta onzena edició, un dels tallers ha fet un homenatge a Ada Lovelace, considerada la primera programadora d’ordinadors de la història. Maruxa Martínez-Campos, editora científica del PRBB, escrivia al diari El·lipse del Parc: “Obrim les portes de casa nostra i enguany volem arribar a més noies, que tendeixen a desestimar les carreres científiques abans que els nois. Perquè l’educació és la millor arma per canviar el món, i la ciència pot i ha de jugar-hi un paper important”.

Mònica Rodríguez, tècnica de comunicació i gestió del Parc i coorganitzadora de l’Open Day, amb l’ajuda de 260 voluntaris dels centres del PRBB i de la col·laboració de la Fundació Espanyola de la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), explica que Barcelona forma part de la Champions League de la recerca a Europa. “Es desenvolupen diferents línies de recerca entre els 6 centres independents i els gairebé 1400 investigadors, autors de publicacions que cada any generen coneixement”. Segons una nota de Biocat, arran del llançament del Portal bibliomètric de la BioRegió de Catalunya que recull les dades de les publicacions científiques en biomedicina del període 2012-2016, “un de cada sis articles científics catalans en biomedicina està entre els més citats del món”.

En una visita especial per als mitjans, vam poder veure el MARBiobanc de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Biomèdiques (IMIM) i el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL).

Ubicats a la planta 1, a sala de congeladors, coneixem Núria Somoza, responsable tècnic del MARBiobanc acompanyada de Montserrat Torà, la directora. Somoza explica la tasca que fan: “Gestionem diferents col·leccions de mostres biològiques. Una de les més rellevants és la d’excedents que provenen de les proves diagnòstiques i/o terapèutiques i d’intervencions quirúrgiques que es fan als pacients a l’hospital. Acabat el diagnòstic, als pacients se’ls comenta la possibilitat de donar mostres de teixit (pulmó, estómac, pàncrees, bufeta) o de fluids (sang, orina, líquids biològics) tot signant el document de Consentiment Informat del Biobanc. Aleshores les mostres es poden utilitzar per a fer recerca”. Aplaudeixen l’altruisme que demostra la societat, disposada a donar mostres per fer recerca ja que, si no se’n fessin, no es podrien emprar i la mostra quedaria morta.

Si s’autoritza, l’excedent també es podrà fer servir en recerca dintre dels diferents programes de neurociència, oncologia i epidemiologia del Parc, entre d’altres. Els biobancs estan oberts a tota la comunitat científica encara que moltes de les sol·licituds de mostres que reben al Parc són de la pròpia institució. Alhora, un investigador extern que presenti un projecte, prèviament avaluat i aprovat pels comitès, també en pot sol·licitar.

Pel que fa a la part normativa i de bioètica, conforme a la llei de protecció de dades, “la informació està codificada (amb un QR) i associada a unes bases, de manera que “es garanteix la privacitat del pacient sense que es pugui identificar a ningú”. Els biobancs estan regulats per legislació de pes i assessorats per dos comitès externs: un ètic i un científic que responen a la recerca que es durà a terme. Torà reconeix que “l’últim que vol un pacient és saber què se’n fa dels excedents quan realment només vol que el curem”. Això no obstant, “la seva donació és un petit gest imprescindible per curar-lo i seguir avançant en la investigació mèdica i en el coneixement de les malalties”.

“El viatge d’una mostra”

 A l’hora d’explicar el funcionament d’aquest biobanc i fer-ne la corresponent divulgació científica, Somoza relata el viatge d’una mostra: “Partim d’un excedent, d’una mostra que s’acaba d’extreure en una intervenció quirúrgica. Fet el diagnòstic, se’ls ensenya què es pot fer amb tot el que sobra, com ho guardem, com processem les mostres per després emmagatzemar-les en un tubs petitons dins els ultra congeladors -50 unitats en total- classificades en calaixets i quin serà el destí final de les mostres”.

Els investigadors prenen una patata com a mostra del que seria un tumor. Com podeu veure en la imatge superior, només es necessita una part molt petita de la patata per fer el diagnòstic. La resta es llençaria, però amb el consentiment informat, es reserva per fer recerca. Així doncs, si s’autoritza, es guarda solidificada i congelada per l’acció del nitrogen líquid, la tallen en parts petites per després mirar-la al microscopi i la desen als congeladors.

Torà explica que, en extreure un tumor, “hi ha vegades que, depenent de la patologia i de la intervenció, tenen dimensions més grans”. En aquest cas, “si extreus una peça quirúrgica, com un tumor, es pot aprofitar molta quantitat, atès que també treuen un marge de seguretat d’uns 8-9 cm per comparar el teixit tumoral amb el normal”.

En contraposició, “en el cas de les biòpsies realitzades amb una mena d’agulla, la mostra que se n’extreu és minúscula. Per tant, es reserva per a fer el diagnòstic i el tractament i no en sobra res”, apunta Torà.

Ciència virtual: submergeix-te al món microscòpic

Trepitgem territori europeu i accedim a una de les cinc subseus de l’EMBL (amb seu a Heidelberg) instal·lada a la quarta planta del Parc. Mònica Rodríguez comenta que s’ha situat a Barcelona, perquè “és una ciutat clau en recerca científica, especialment en biomedicina”. Els 6 centres de recerca, juntament amb d’altres centres de recerca com l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) del Parc Científic i tots els hospitals conflueixen en l’espai de la bioregió de Catalunya. Rodríguez constata que “el Biocat realitza molta feina a fora per demostrar al món que Barcelona és puntera en la recerca biomèdica”. A més, segons expressa Reimund Fickert, del departament de comunicació del Parc, “l’EMBL, durant molt anys, ha col·laborat amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, cosa que ha afavorit que s’hi situés el centre malgrat les dificultats d’establir l’acord en època de crisi”.

L’EMBL disposarà de 8 grups de recerca independents que cobreixen tot l’espectre de la biologia de teixits. Un dels grups de recerca de Barcelona, dirigit per James Sharpe, ha tirat endavant una experiència amb realitat virtual presentada a la jornada de portes obertes del PRBB. Miquel Marin, investigador postdoc n’és un dels membres i ens en parla.

Marin exposa la intenció “d’ensenyar a la gent una manera diferent de veure la ciència”. Reconstrueixen en 3D imatges preses dels típics éssers que s’estudien en biologia avui dia, com ratolins, peixos o mosques- embrions, adults o mostres de teixits del sistema nerviós, l’esquelet o les estructures complexes dels vasos sanguinis- per veure-les en realitat virtual. “Encara que associem la realitat virtual als videojocs, la ciència en pot treure molt partit per entendre millor la biologia, ja que, veient-ho en 2D perdem molta informació i no s’entén tant bé com amb el 3D, en què sembla que ho tinguem davant”.

Et poses les ulleres i entres en una gran exposició d’una mena de museu que exhibeix  l’embrió d’un ratolí, els seus vasos sanguinis o un ou de peix zebra o de mosca. Disposes d’un comandament a distància que et permet tele transportar-te des d’una visió general a una més propera acariciant la figura amb el cursor virtual. Immediatament apareix un forat circular al terra per aproximar-t’hi i veure l’estructura interior més definida. L’espai virtual té en compte l’espai físic: situa els elements en funció de les dimensions de l’habitació: unes línies discontínues verticals i virtuals prenen mesura de la distància de les taules i dels objectes de l’entorn on ens trobem per saber on estan ubicats i no xocar-hi. Una aposta intrèpida per passar-s’ho bé aprenent, perquè l’educació no està renyida amb la diversió.

L’Open Day

La jornada de portes obertes, destinada a més de 2.000 persones, principalment per a les famílies, va constar de les visites guiades a l’edifici, ultimades en un 85% d’inscripcions i de places pels tallers, gairebé complerts tres dies abans de l’obertura.

Entre els experiments i activitats per a petits i grans es van trobar els següents: mirar pel microscopi, construir proteïnes i estructures d’ADN amb playmais, una substància comestible i enganxosa en contacte amb l’aigua, mentol i pebrot, electroforesi i bioinformàtica. Segons Reimund Fickert, “els nens i adults poden apreciar la diversitat genètica, mesurar la salut cardiovascular avaluant la pressió i els adults poden observar pel microscopi un teixit de càncer i un de normal i comparar-los”.

En referència a les visites guiades, cada grup segueix una de les 13 rutes d’una hora realitzades en paral·lel i visita dos de 26 laboratoris o serveis cientificotècnics on un investigador disposa de 20 minuts per explicar el seu àmbit d’actuació. Pel que fa a “l’espai menut” es duen a terme experiments amb cromatografia i tot tipus de manualitats i, a l’espai jove, s’extreu l’ADN del plàtan. També s’hi van celebrar activitats pensades per conèixer qui fa la ciència, jugar a un joc de cartes “per estudiar la relació entre els microorganismes de la boca que viuen en simbiosi amb nosaltres” i conèixer les tècniques més modernes de seqüenciació amb estudiants d’ESO i batxillerat. Quant als tallers, n’hi havia dos: “Ada Lovelace”: dissenya el teu propi algoritme i Construeix un microscopi amb el teu mòbil. El primer presenta la bioinformàtica i introdueix la perspectiva de gènere: “conscienciar ambdós sexes de la necessitat d’una presència femenina equitativa en l’àmbit de les noves tecnologies”. Per últim, les xerrades científiques a càrrec d’investigadors del Parc i el BCN Science Slam a la sala Marie Curie, una competició de comunicació científica de 5 microxerrades de 6 minuts per explicar els projectes de recerca.

Aquesta onzena edició ha estat una oportunitat per “donar a conèixer com es gestionen els ajuts a la recerca que provenen de diners públics i mostrar-ho, un cop a l’any, a la ciutadania en general”. Segons Rodríguez “és molt important conèixer la recerca i la ciència, un dels motors d’un país, i entendre la necessitat de comptar amb el suport de l’administració pública per mantenir els centres de recerca”.

“La gent ve i ens demana que continuem investigant i compartint l’experiència”, diu Maruxa Martínez-Campos. Aquesta és una trobada anual que no caduca i que mai et deixa de sorprendre. És una realitat que no es veu fora de l’àmbit professional, que va més enllà del que veiem a l’escola i que enorgulleix a la gent que hi pren part. És el món real en persona. Sempre funciona perquè la ciència és, o hauria de ser, de tothom i per a tothom.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació