La NoLlegiu se’n va a viure amb la Juanita

7.01.2016

—“Les llibreries tanquen”. Totes les entrevistes comencen així. Digues alguna llibreria que hagi tancat durant l’últim any.

—Mmm… La Negra y Criminal, aquest setembre.

—La Negra y Criminal, sí. Però en coneixes alguna més? Sense comptar, esclar, les papereries-llibreries que són papereries on venen bestsellers i no les podem catalogar com una llibreria corrent. Aquestes generalment les regenten persones grans que s’acaben jubilant amb tot el dret del món. En canvi, quantes n’han obert en els darrers tres anys? La Impossible, La Temerària, Casa Usher, Pequod Llibres… La Documenta s’ha traslladat i ha fet una ampliació de capital. Igual és que hi ha un interès específic en dir que les llibreries tanquen o és que el titular ven molt. Una altra frase que també ven moltíssim: “La poesia no es ven”. Home, si col·loques quatre autors de poesia —“Margarit, Szymborzka, Martí i Pol i Neruda”— aquí —assenyala un racó ben amagat als peus d’una prestatgeria per omplir— és normal que no es vengui, oi? Construir la realitat és molt fàcil. “Aquest país no llegeix!”. Llegeix tan poca gent com abans. Són grans frases que algú va dir un dia i van triomfar. Tenim moltes dificultats però tirem, resistim, de moment.

NoLlegiu es trasllada a l'antiga botiga Juanita

NoLlegiu es trasllada a l’antiga botiga Juanita

Xavier Vidal, capitost de la NoLlegiu, t’enxampa ràpid. T’enganxa perquè és un llibreter expert. Se n’ha fet un tip durant els dos anys que duu al capdavant d’aquesta llibreria del Poblenou. Persistint, consolidant-se. Coneix el terreny sobre el qual llaura. I amb tot el coneixement adquirit trasllada una de les llibreries amb més nervi de Barcelona a un nou espai. El nou local va ser durant més de vuitanta anys una boutique a l’estil parisenc de roba de dona; el 2013 va tancar i fins ara ha estat un magatzem. La Juanita, que és el nom de l’antiga botiga i com tothom coneix l’edifici al barri, queda a tan sols un carrer de l’actual local —ens movem del carrer de l’Amistat a Pons i Subirà—  i en triplica l’espai. Vidal passarà de gestionar una llibreria de 70 metres quadrats a un edifici de tres pisos amb gairebé 80 metres a cada planta. L’últim serà rellogat a la Fundació Catalunya Europa, que també mudarà les oficines centrals a la Juanita. A la planta baixa s’hi habilitarà la llibreria i una petita cafeteria. El segon pis serà en el que acollirà les activitats i actes programats —de tipus divers, com saben els habituals: música en directe, lectures, debat, cinefòrum…—, un espai comú de treball i les seves prestatgeries albergaran exclusivament poesia. Perquè la poesia, encara que ens vulguin fer creure que no, es ven. Més tenint en compte el lloc i la rellevància que li dóna Vidal. Poetes vistosos i nostres a primera línia. Francesc Garriga, Màrius Sampere, Pons Alorda.

Periodista de formació, el Xavier va inaugurar la NoLlegiu el 27 de febrer de 2013 com qui no vol la cosa. Venia de dirigir durant dos anys una agència de comunicació i, mentre l’avorriment se’l cruspia, va tancar l’empresa per engegar una revista digital que no va prosperar. Després de cursar un postgrau de Llibreria a la Universitat de Barcelona va pensar un projecte sense cap pretensió de materialitzar-lo. D’entrada. El va mostrar a la seva germana i al seu cunyat que, motivats per la idea, van engrescar-lo a posar fil a l’agulla. Les ganes hi eren —“des de jove que volia jubilar-me en una llibreria”— i el capital també. Obria, aleshores, la NoLlegiu, en un barri amb una activitat cultural intensa però sense grans espais dedicats en cos i ànima a la lectura més enllà de les biblioteques municipals. S’iniciava l’aventura, lluny de l’aldarull imprecís del centre i amb tres pilars clars sobre els quals calia edificar l’èxit. Els dos principals eren la idea de comunitat i d’agitació cultural, el tercer, suplementari, va ser obrir els diumenges —una pensada aparentment senzilla que no ho és tant: “Els diumenges gairebé tot tanca. La gent surt al carrer relaxada, passeja tranquil·lament. És quasi el millor dia per entrar en una llibreria i valorar les lectures que proposa”—. Havent picat molta pedra, la NoLlegiu va arrelar. Una mica com si se l’esperés des de fa temps. La consolidació també va alimentar la proliferació de noves llibreries al barri —La Retrobada, amb stock de segona mà, i la Petita, dedicada a la literatura infantil—. Amb totes dues Vidal hi treballa conjuntament i ara, que quedaran en un eix de menys de cent metres de distància, l’aliatge quedarà reforçat.

En un temps en què, se suposa, el més freqüent en aquest sector han estat les baixades de persianes, la reducció de despeses i les mudances a establiments més petits, la NoLlegiu ha pres, diguem-ne, el camí invers. La direcció més imprevista però la lògica i natural en el seu cas. Les vendes eren satisfactòries i l’afluència als actes desbordava el local. L’estiu passat Vidal es va començar a plantejar un canvi: “Cap al mes de juny vaig veure que s’havia consolidat aquesta ‘comunitat NoLlegiu’ i que cada vegada que feia alguna activitat venia molta gent i el local acabava massa ple. Encara que vinguessin deu persones, això automàticament et bloquejava el que realment sustenta la llibreria que és la venda perquè la gent veia que a dins hi feien alguna cosa i no gosaven entrar”. Va ser, llavors, quan va haver de prendre una decisió. Ja havia visitat l’edifici Juanita al març però sense cap intenció d’acabar-hi fent cap. Més per curiositat que necessitat immediata. Una vegada la manca d’espai va començar a ser un maldecap real al carrer de l’Amistat, la Juanita va tornar a aparèixer i va resultar ser l’opció més raonable per solucionar la qüestió de l’espai. Amb la participació econòmica d’un matrimoni del barri, Vidal va poder arribar a un acord de lloguer amb els amos de l’edifici, que per altra banda ja buscaven una oferta de negoci enriquidor per conservar l’esperit d’aquesta boutique històrica de Poblenou. Els veïns temien una invasió gens convenient de la Juanita. El tristament previsible era l’arribada d’un aparthotel, la nova franquícia d’una gran cadena de restaurants o un fons d’inversió. Finalment, les bruses i faldilles, els vestits de núvia que havien mudat a tantes poblenovines, seran reemplaçats per novel·les, reculls de poesia i assajos.

La Juanita, en reconstrucció per a convertir-se en la nova llibreria NoLlegiu

La Juanita en reconstrucció per a convertir-se en la nova llibreria NoLlegiu

Les obres per a l’adequació del local van començar el 28 de desembre i Vidal en té prevista la finalització per al dia 20 de gener. És un treball a corre-cuita perquè el 21 ja pensa iniciar l’activitat a la nova ubicació. Són dies frenètics. El motiu de la urgència és simple: “No puc pagar dos lloguers”, repeteix diverses vegades durant la conversa. L’inici al nou establiment serà del tot complet gràcies a l’èxit del projecte de micromecenatge engegat per coronar els detalls i poder fer un ús real i intencionat de l’espai des del principi. De moment ja s’han assolit els 6.000 euros necessaris. La xifra continua creixent i encara queden 19 dies per seguir-hi contribuint. L’objectiu és tenir-ho tot llest per a la inauguració, que encara no té data marcada. Això sí, malgrat la transformació reconfortant que patirà, la NoLlegiu no canviarà el seu model de llibreria: “Per ara no ampliaré ni el personal ni el fons literari. Els creixements s’han de fer amb una certa intel·ligència que vol dir bàsicament saber gestionar-los. Sé el que vull vendre de més, el que no sé encara és si ho aconseguiré”. És, doncs, un canvi que indica dues coses. Prudència i continuisme quan parlem de l’essència de la llibreria i especialment audàcia pel que fa a l’aspecte, la cara per estrenar. Serà una nova NoLlegiu —amb el rètol de la Juanita— però amb la mateixa política comercial del Xavier: selecció de llibres personal i atenció i acompanyament a tots els lectors. Com sempre recomanant amb sentit de cultura. Els últims dies al carrer de l’Amistat estan sent un èxit per a Diario de un joven médico (Barataria) de Mikhaïl Bulgàkov, Una madre (Siruela) d’Alejandro Palomas i Els Desposseïts (Edicions del Periscopi) de Szilárd Borbély. No dèiem que les llibreries tanquen?