La Nit del Drac. Primera edició

23.04.2017

L’Ajuntament i les Biblioteques de Barcelona han instituït una festa per commemorar anualment la memòria d’escriptors i poetes. És per això que dissabte 22 d’abril, a la plaça comercial del Born es va celebrar La Nit del Drac on, la paraula escrita en va ser la protagonista. L’acte va ser dirigit pel director teatral Joan Ollé que també va fer de presentador al costat de Txe Arana.

La Nit del Drac s’ha celebrat la vigília de Sant Jordi a la plaça Comercial del Born

Els homenatjats en aquesta primera edició van ser Prudenci Bertrana, Aurora Bertrana, Màrius Torres, Carles Soldevila, Joan Fuster, Josep Vicenç Foix, i Josep Palau i Fabre. També es va homenatjar el TBO i, una veu en off va retornar-nos l’enginyós Joan Capri amb un dels seus monòlegs.

L’esdeveniment va ser d’allò més entretingut, ja que si es coneixien les lletres era impossible no emocionar-se. Com en tot, hi va haver, però, uns quants moments que van ser grandiosos i en vull deixar constància:

Montserrat Carulla va recitar unes paraules del seu amic Palau i Fabre, i aquest va ser el moment més aplaudit. Isabel-Clara-Simó va encarregar-se de retre homenatge a Joan Fuster i va explicar una anècdota personal que em va emocionar immensament: “En totes les comarques del país valencià tothom parlava valencià. Doncs servidora de vostès, tenia com a llengua vehicular i exclusiva el valencià, però a partir dels sis anys vaig entrar a l’escola. A l’escola estava prohibit el català, com ja sabeu. Jo era absolutament analfabeta en la meva pròpia llengua. Quan vaig arribar a la Universitat de València, a estudiar la carrera, em vaig trobar que Fuster i els seus deixebles, em parlaven d’un tal Ausiàs March, que no sabia qui era. Em parlaven de Roís de Corella, de Jordi de Sant Jordi. I vaig aprendre, en el meu primer any de carrera, que la meva era una llengua era digna, que la meva era una llengua antiga, i que la meva era una llengua d’una cultura immensa. […] El primer dia que vaig agafar paper i llapis i vaig escriure un conte en la meva pròpia llengua, em vaig posar a plorar.”

Tortell Poltrona i Javier Cercas van parlar de Josep Vicenç Foix. L’escriptor va explicar una anècdota de joventut que em va semblar simpàtica: “Jo vivia molt a prop de la Plaça de Sarrià on, Foix vivia i hi tenia la seva pastisseria, i moltes vegades me’l trobava pel carrer. Sol, o acompanyat, ja molt gran. Amb el seu bastó i el seu barret, caminant amb un pas d’home perdut en un temps que ja no era el seu. Alguna vegada el vaig seguir a distància, amagant-me a les cantonades perquè no em veiés. Alguna vegada vaig sentir la temptació d’aturar-lo i parlar amb ell, bé, menteixo. […] Del que de debò tenia ganes era d’agenollar-me al davant del vell poeta, com un vassall al davant del seu senyor, i de recitar-li de cap a peus “Sol i de dol”, que era un poema que em sabia de memòria, i dir-li: GRÀCIES, MESTRE FOIX, PER ESTAR VIU. En una ocasió, Déu m’ho perdoni, vaig pensar en aturar el trànsit a la plaça de Sarrià i en cridar perquè tothom ho sentís, dret, al mig del carrer, assenyalant el poeta amb la mà esquerra i aixecant un puny reivindicatiu: HONOR AL MESTRE FOIX! En el moment no vaig fer res de tot això.”

Voldria mencionar l’actuació d’Els Nens Eutròfics, banda capitanejada per Josep Pedrals. La seva actuació va sorprendre a la majoria del públic i va crear un moment festiu, alegre i de concòrdia amb la interpretació de La cançó més banal, de Palau i Fabre.

Jaume Sisa, tot fent homenatge al TBO, va fer la cloenda de l’acte, moment en què presentadors, participants i espectadors van alçar-se per ballar al so de la música.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Vaig ser-hi present des del principi i fins que es va acabar. Tot em va agradar, però allò que més em va colpir fou l’escrit i la lectura de Txema Martínez recordant el poeta Màrius Torres i la intervenció de Meritxell Gené llegint Joan Sales. Va ser absolutament brutal. Per reivindicatius, per intensos i per valents. Un cop de puny a taula, textos de poetes recordant un altre poeta. Bravo Txema! Felicitats Meritxell!