La Nit del Drac: foc i literatura

26.04.2018

Imagineu-vos que cada escriptor alimenta i cova dins seu un drac, i que és en la sang d’aquest animal on s’origina la pulsió de l’escriptura literària. Aquesta és una de les metàfores que Maria Mercè Marçal va dir al pregó del dia de Sant Jordi de 1995, i que enguany hem tornat a sentir a la Nit del Drac: l’espectacle que té lloc a Barcelona el vespre abans de la festa dels llibres i les roses.

Maria Sevilla a l’escenari durant la Nit del Drac | Foto: ICUB

La Nit del Drac començava amb parts del pregó que Maria Mercè Marçal va fer fa vint-i-tres anys, però l’autora no era l’única citada. Enguany, l’espectacle homenatjava un seguit d’autors sobre els quals se celebren aniversaris diversos: Joan Brossa (20 anys de la seva mort), Maria Aurèlia Capmany (100 anys del seu naixement), Manuel de Pedrolo (100 anys del seu naixement), Montserrat Abelló (100 anys del seu naixement), Vicent Andrés Estellés (25 anys de la seva mort) i la mateixa Marçal (20 anys de la seva mort).

La llista era llarga però els textos, complementaris. El dramaturg Marc Rosich va dirigir un espectacle amb música original de Clara Peya que, per cert, va deixar la plaça sense alè amb un solo que va acabar amb grans aplaudiments; va ser, de fet, un dels moments més aplaudits de la nit. L’espectacle va comptar amb l’actriu Victòria Pagès i els poetes Josep Pedrals Maria Sevilla, els quals a part de recitar versos també van escriure una lloança a cada homenatjat; així com també amb la veu dels cantants Anna Ferrer Alessio Arena. Cal fer una menció especial a l’escenografia, a càrrec de Laura Clos i Sergi Corbera, i a la il·luminació, tasca de Jordi Berch.

Clara Peya, Maria Sevilla, Alessio Arena, Anna Ferrer, Josep Pedrals i Victòria Pagès a la Nit del Drac | Foto: ICUB

Clara Peya, Maria Sevilla, Alessio Arena, Anna Ferrer, Josep Pedrals i Victòria Pagès a la Nit del Drac | Foto: ICUB

Per recordar aquella nit, fem el recull de cites de cada escriptor homenatjat:

Maria Mercè Marçal: “Et fas amb les paraules / mestressa de les coses. / Unes i altres són / com joguines de vidres / entre les teves mans: / No et faci por la sang!”

Joan Brossa: “S’agafa un cap, es fa / una anella i s’hi passa el cordill, / se li dóna una volta per formar un trau, / s’estira o es passa per darrera; / es torna a passar pel trau / i el poema queda recolzat / sobre el nus”.

Maria Aurèlia Capmany: “Somric, si en tinc ganes”.

Manuel de Pedrolo: “La franquesa d’acceptar / que a soles repetirem la jugada / res a la mànega, res a les mans / perquè no hi hagi trampa”.

Montserrat Abelló: “Amollo en la nit / la veu amarga o / la veu esperançada. / I aprenc a dir que No”. 

Vicent Andrés Estellés:  “Treballe amb molt d’amor un idioma / que em serà molt censurat de vegades. / Ho pense, ho sé, i no em puc aturar, / car he de dir coses molt necessàries / per al futur de l’idioma que empre”.