La moda ja té el seu Museu

16.03.2018

Ahir el Museu del Disseny va acollir la presentació del Museu Virtual de la Moda, una iniciativa pionera en el camp de la història de la indumentària, que va rebre el premi Lluís Carulla l’any 2016 i que ara, després d’un any i mig de gestació, ja es pot visitar.

Lequip Walden ha fotografiat més de 600 peces d indumentària

Impulsat per l’equip Walden, sota la direcció de Laura Casal, el Museu Virtual de la Moda de Catalunya ja conté un catàleg de més de 600 peces d’indumentària civil, tant masculina com femenina, pertanyents al fons de 38 museus catalans. El patrimoni del vestit català és vastíssim, i el Museu Virtual de la Moda té com a objectiu arribar a inventariar i fotografiar més de 6.000 peces, que es podran consultar en fitxes individuals a partir de diversos filtres, com ara el gènere, el color, el tacte, el material, la firma, el tipus de peça o el museu de procedència.

“El nostre objectiu és retornar la veu a objectes llargament silenciats pels relats històrics hegemònics. El vestit, com tants d’altres objectes menors, aporta molta informació de la societat que els vestí, que els produí, que els gaudí i, fins i tot, de la societat que va decidir preservar-los” diu Laura Casal, que ha creat un equip de documentalistes i historiadores de l’art a partir d’una doble inquietud: d’una banda, la de saber que a molts museus catalans s’hi conservaven peces de vestir històriques que, per la seva complexitat d’exposició i sovint també de documentació, restaven desades als magatzems. “Partíem d’una dada: més de 6.000 peces de les quals només un 6% es trobaven exposades”, explicava ahir Casal.

De l’altre, la inquietud de constatar que la història de la moda s’havia escrit sempre amb lletra estrangera: els grans relats portaven sempre a París, a Europa i, ben poques vegades, a casa. Amb la voluntat de donar resposta a aquestes dues realitats, l’equip Walden es proposa treure a la llum aquest patrimoni amb la voluntat de crear un relat local.

“La virtualitat ens permetia fer confluir en un únic espai totes les col·leccions existents a les diverses institucions sense moure ni un sol vestit, i ens facilitava també establir paral·lelismes i relacions entre les peces de les diferents col·leccions”, explicava ahir Laura Casal en presentar el Museu Virtual de la Moda acompanyada per Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla i Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny.

“La forma del museu virtual parteix d’un concepte que Gilles Lipovetsky planteja en el llibre l’estetisation du monde: la idea del consumidor sensorial o del que consumeix a través dels sentits”, diu Casal. “Vam traslladar aquesta idea cap al món dels museus, establint el paral·lelisme del visitant sensorial: Com havia de ser el museu virtual si volíem que el visitant pogués entrar-hi a partir dels sentits? En quins models ens havíem de fixar? De fet vam trobar la solució en unes plataformes ben allunyades del món del patrimoni: les botigues de moda on-line”. 

Una galeria fotogràfica

Un dels grans reptes del museu ha estat fotografiar moltes peces que no havien estat mai retratades. “La fotografia d’un vestit és sempre complicada: cal recrear un cos inexistent i sovint es necessiten molts recursos per trobar la manera òptima de mostrar la peça. Nosaltres teníem tres maniquins, de diverses mides, i a partir d’aquí ens havíem d’espavilar per tal de recrear els volums necessaris: Crinolines, polissons, gipons minúsculs impossibles de cordar…”, diu Casal.

En alguns casos s’ha fotografiat l’interior dels vestits, per tal de poder apreciar la tècnica o el patronatge. Aquestes imatges configuren visions gens habituals de les peces, però estan carregades d’informació.

Com que recrear un cos imaginari sempre té quelcom de fals, l’equip Walden ha volgut acompanyar les peces d’informació extra, com enllaços a revistes o gravats de l’època, a pintures o fotografies… Així, trobareu algun vídeo de Masiel, anuncis dels anys 50, algun No-Do.. elements que permeten contextualitzar la peça, entendre el món sonor, audiovisual, gràfic i cultural.

El Museu Virtual de la Moda està cridat a convertir-se en un espai de consulta formidable, que tant pot interessar els dissenyadors actuals com els tècnics de vestuari que treballen per al teatre o el cinema. També pot una eina magnífica de consulta per a estudiants que vulguin saber amb un vocabulari precís com anaven vestits els nostres avantpassats o els personatges de les novel·les de temps pretèrits. El Museu Virtual de la Moda es pot convertir també en l’epicentre del discurs sobre la moda al nostre país, un lloc o passin coses (cursos, exposicions temporals, visites guiades, etc.), un mitjà especialitzat que faci aflorar en les seves galeries virtuals les aportacions més recents de modistos i modistes del país.

Ja podeu consultar el Museu Virtual de la Moda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Recordo que a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona hi havia un Museu del Vestit. No sé pas si encara existeix, o va ser desmantellat per ser massa demodé…

    Atentament, i bon dissabte