La mirada infantil: un món en imatges

17.12.2013

Marta Ardite, fundadora i directora del projecte Ilustrarium, reivindica la il·lustració com una forma d’art per a tots els públics. En aquest article, publicat a boolino, sosté que els llibres il·lustrats són, a més a més, la primera galeria d’art dels nens, és a dir, el primer contacte que els infants estableixen amb continguts visuals de gran varietat d’opcions estètiques.

 

Kaatje vermeire

 

L’any 1658, el pedagog Jan Amos Comenius publicava el seu Orbis Sensualium Pictus (El món visible en imatges), considerat el primer llibre il·lustrat per a nens, després d’haver-se adonat que la millor manera d’aprendre sobre allò que ens envolta és a través d’imatges. D’aleshores ençà, els llibres infantils han evolucionat considerablement, tant a nivell formal com conceptual, en gran part gràcies als avenços tecnològics en tècniques de reproducció, però també a causa d’un profund canvi de mentalitat respecte el que es considera apropiat o no apropiat per a nens.

Durant molt temps, les il·lustracions dels llibres infantils han funcionat com a mer suport de textos, la majoria de caire moralitzant, o fins i tot adoctrinant. Afortunadament, els temps canvien i moltes editorials fan possible avui dia la publicació de bellíssims àlbums il·lustrats -llibres on les imatges juguen un paper fonamental- produint així petites obres d’art palpables que permeten als artistes un alt grau d’experimentació, tant a nivell artístic com conceptual.

Els nens, com a destinataris d’aquestes publicacions, tenen accés per primera vegada en la història a una gran diversitat de formes d’expressió artística concebudes i realitzades específicament per a ells. Aquest fet permet enriquir la seva mirada de manera natural i intuïtiva, convertint la lectura de l’àlbum il·lustrat en una experiència estètica i cultural.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta experiència, tant sensorial com d’aprenentatge, és la “idea d’infància” que s’amaga darrera les imatges dels llibres i en general, de les múltiples manifestacions de la cultura visual. Totes elles representen idees i emeten missatges sobre com pensem els adults que han de ser els nens i les nenes. En aquest sentit, la manera en que la infància és representada en cada època construeix un concepte sobre ella que d’una manera o altra també perceben els nens, influint en la idea que conformen sobre sí mateixos. Malgrat això, és important tenir en compte que els nens, com els adults, tenen també la seva pròpia manera de mirar. Això vol dir que, quan percebem una imatge, ho fem de manera individual i subjectiva, contemplant allò que sense saber-ho, seleccionem i interpretem com a conseqüència de la nostra experiència i aprenentatge cultural. O com diria John Berger: “Mai mirem només una cosa, sempre mirem la relació entre les coses i nosaltres”.

L’acte de mirar, per tant, és un procés complex que si l’analitzem ens pot permetre esbrinar quins són els missatges que més ens conformen i com, a partir d’ells, construïm la nostra “visió del món”. En el cas dels nens, això és especialment rellevant ja que és durant els primers anys de vida quan fem les relacions més importants entre el que veiem, el que creiem i el que som (o voldríem ser). D’aquesta manera, treballar la lectura d’imatges des del punt de vista de “l’individu que mira” ens pot proporcionar informació significativa sobre com ells comprenen el món, ja que això influirà en la construcció de la seva pròpia identitat.

 

Kaatje vermeire

 

Art per a nens i nenes

La idea de crear una galeria d’ art dirigida a un públic infantil sorgeix fa ja alguns anys, al descobrir que la il·lustració de llibres infantils de les últimes dècades estava omplint l’univers estètic dels nens i les nenes amb propostes de gran bellesa i riquesa estilística, que van molt més enllà de les imatges infantilitzades a què ens tenien habituats. Això significava, entre altres coses, que les teories sobre la seva capacitat de percepció, que durant tant de temps havien dominat la producció editorial, estaven perdent pes. Al llarg dels segles anteriors, pedagogs i teòrics van difondre la idea errònia que els nens només són capaços de comprendre aquelles imatges que fossin planeres, amb formes i conceptes simples, amb contorns definits, colors primaris, etc. Amb aquestes premisses, exercien l’autoritat per limitar, i fins i tot censurar, el treball de molts artistes que pretenien aportar una major qualitat i riquesa estètica a la il·lustració de llibres infantils. Si bé durant la primera meitat del segle passat, es van donar casos puntuals de “llibres d’artista” que van aconseguir esquivar aquesta mentalitat, donant lloc a treballs excepcionals per a un públic infantil, aquestes idees van seguir dominant durant molt de temps el món editorial, i en alguns casos encara avui segueixen vigents.

Després de tot, el cert és que, malgrat els estudis realitzats, sabem molt poc sobre la recepció infantil de les imatges com a procés íntim i personal de cada un. I és que encara que els temps hagin canviat, encara avui sorgeixen debats sobre si certes imatges són, o no són, apropiades per a nens. Aquests dubtes afecten sovint també a alguns llibres infantils que aborden temes considerats més profunds o presenten propostes estètiques més “atrevides”, essent considerats massa complexos, “sofisticats” o simplement inadequats per als més petits. Però la realitat és que cada nen és diferent i no podem generalitzar sobre els seus gustos o preferències. Poden haver-hi imatges amb les que es poden sentir més connectats, perquè sense voler-ho estan parlant d’ells, de la seva pròpia experiència personal. És aleshores, quan es produeix un “efecte mirall” en allò que veiem, un rebot, un reflex, una ressonància de nosaltres mateixos. I sí, és cert que podem trobar imatges artístiques més “críptiques” o “estranyes”, que els nens (i probablement els mateixos adults) no comprendran, però és que potser no es tracta tant de comprendre, sinó de sentir, de viure, de completar allò que mirem amb la pròpia experiència, tal i com fa el lector d’una novel·la.

 

Kaatje vermeire

 

En aquest sentit, el projecte “Ilustrarium” aspira precisament a trencar aquest tipus de fronteres oferint la possibilitat de gaudir de la il·lustració com una forma d’art per a tots els públics. Si tenim en compte a més, que els llibres il·lustrats són la primera galeria d’art dels nens, és a dir, el primer contacte que els infants estableixen amb continguts visuals de gran varietat d’opcions estètiques, pot ser una manera idònia d’apropar-los al món de l’art i els seus diferents llenguatges, per tal que, si un vol també, es pugui conèixer a sí mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Totalment d’acord amb que les imatges dirigides a nens, no han de tenir cap simplificació ni censura. Des del principi de la seva vida, el nen te contacte amb el món que l’envolta sense cap restricció ni cap filtre més que ell mateix. Les il·lustracions haurien sempre de ser reflex fidel i coherent amb la resta de percepcions que te el nen del seu entorn.

  2. Tot el que obri la ment i faci ser més dúctil i flexible ha de ser bo. Realment el primers anys de vida són importatíssims, tot i que no recordem els fets si queden les percepcions i les sensacions.