La millor novel·la de l’any

19.02.2018

El Premi Òmnium a la Millor Novel·la en llengua catalana de l’Any escalfa motors amb un acte a la Biblioteca de Catalunya. Tal com es va anunciar durant la Nit de Santa Llúcia, les obres finalistes són Els Estranys, de Raül Garrigasait, Els fills de Llacuna Park de Maria Guasch, i Robinson de Vicenç Pagès Jordà.

Maria Guasch | Foto Ester Roig

Ahir dimecres 21 de febrer la Biblioteca de Catalunya va acollir la presentació dels tres finalistes del nou Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any. L’acte, conduït per la periodista Anna Guitart,  va comptar amb la presència dels autors de les tres novel·les finalistes: Raül Garrigasait, Maria Guasch o Vicenç Pagès Jordà. Acompanyats de diferents peces de música clàssica interpretada en directe, els tres autors van llegir fragments de les obres candidates a guanyar el primer Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any. El divendres 23 de febrer s’anunciarà la novel·la guanyadora.

Els estranys (Edicions de 1984), de Raül Garrigasait, publicada el gener de 2017, va guanyar el premi Llibreter l’any passat. S’hi explica la història és Rudolf von Wielemann, un jove prussià que procedeix del món de la cultura alemanya romàntica: toca Beethoven, llegeix E. T. A. Hoffmann i, bàsicament per imperatiu patern, decideix enrolar-se a l’exèrcit de Carles Maria Isidre amb un esquema mental aparentment molt clar sobre l’ordre i la disciplina, que s’esmicola quan trepitja el sòl d’una Solsona ruïnosa i desconcertant. Incrustat al cor rural del carlisme català més autòcton i macarrònic, Wielemann s’acostuma a viure amb una estupefacció permanent. Tot i que “existeixen memòries de prussians que van travessar els Pirineus per venir a lluitar al costat dels carlins”, entre elles les del príncep Felix von Lichnowsky, en Garrigasait ha inventat Wielemann i ha construït la novel·la a partir d’una “ficció veraç” esplèndida, amb descripcions cinematogràfiques com un pla de Pasolini i amb pinzellades icòniques com les d’un Vayreda carlista i pleinairista.

Els fills de Llacuna Park (L’Altra)publicada el setembre de 2017, és la tercera novel·la de Maria Guasch. La protagonista és la Clara, una noia de trenta-quatre anys que treballa com a professora de català al centre penitenciari de Can Brians. Ella mateixa és la narradora i intuïm que està perduda, perplexa. A la seva edat no té els mitjans per pagar-se un pis i es veu empesa a viure a casa del seu germà Daniel, amb la Sílvia i l’Eloi, la cunyada i el nebot. Professionalment, va passant amb la feina de professora de llengua a Brians. Una feble substitució. “La Clara està frustrada. Està en un moment vital que li sembla que no ha construït res. Això es demostra en la seva manera de relacionar-se amb els altres personatges, que és bastant disfuncional. Té força problemes per comunicar-se. Vol arribar a connectar però sempre acaba fracassant i les maneres per arribar a l’altre acostumen a ser el desig o la violència soterrada”, explica l’autora, que va ser distingida amb el premi Punt de Llibre de Núvol 2017.

Vicenç Pagès | © Laia Serch

Robinson (Empúries), de Vicenç Pagès, ens explica la història d’un individu anomenat H. que un bon dia emprèn l’Operació Comando, una acció consistent a ocupar la casa dels veïns mentre són de vacances. D’H. sabem ben poca cosa: és solter, treballa de carter i té el pare en una residència. H. acabarà passant bona part de l’estada a casa dels veïns sobre un llit flotant. H. és també un nàufrag, com el Robinson de Defoe, per bé que Vicenç Pagès Jordà se sent més a prop del Robinson instrospectiu de Michel Tournier. H. és un personatge apàtic, el seu pensament ens arriba disgregat i discontinu. La intrusió de H. a casa dels veïns no quedarà impune. El càstig d’H. no serà la condemna judicial, sinó l’amor impossible amb l’advocada d’ofici que l’ha de defensar i amb qui tindrà una relació irreal i insostenible.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris