La memòria insubornable d’Alexandra Badea

12.02.2019

La globalització porta a exacerbar la diferència, les identitats que es resisteixen a l’assimilació, però també alimenta els moviments oposats, que ens empenyen a la uniformitat, a passar-nos tots pel mateix adreçador. La política alimentària de la Unió Europea és un clar exemple d’aquesta segona inèrcia i és el tema que aborda la dramaturga romanesa Alexandra Badea a Europe connexion, que avui es representa a l’Institut del Teatre, en el marc del festival Oui de teatre en francès.

Alexandra Badea | Foto Bernat Puigtobella

Europe connexion és un monòleg escrit en segona persona, que ens capbussa en la ment d’un assistent parlamentari de la Unió Europea responsable de vetllar per la seguretat alimentària. Badea ens convida a entrar en la ment torturada i cínica d’un alt càrrec que, en lloc de frenar les demandes insaciables dels lobbies, acaba fent-los el joc. En lloc de vetllar per la salut pública, acaba sucumbint a les exigències de la indústria dels aliments, que advoca ferotgement per la inviolabilitat dels pesticides o la propietat industrial de les llavors. “L’autonomia alimentària havia serà un concepte obsolet. Tant al nord com al sud. Menjar ens costarà cada vegada més i més i més”, diu aquest individu que viu la seva pròpia corrupció com una fatalitat inevitable, una temptació massa gran. El fet que el text estigui escrit en segona persona reforça aquesta incapacitat del protagonista per resistir a la pressió, com si tot el text es formulés com una maledicció. “Les teves paraules fan pudor de pesticida”, es diu a si mateix, o li diu aquesta veu de la consciència que plana per damunt del seu pensament.

El protagonista de Europe connexion està comptant els dies que li queden per canviar de bàndol i convertir-se ell mateix en un lobbista. “M’interessa explorar com l’entramat polític interfereix en la nostra intimitat, com la nostra vida interior queda afectada per les pressions de l’entorn”, em diu Badea. “El personatge de Europe connexion no està necessàriament atrapat, té un marge de llibertat per corregir, però pot més la idea que està condemnat”.

Per a Badea, “la finalitat del teatre no és denunciar uns fets ja coneguts per tothom, sinó mostrar a partir d’un individu concret quina part de responsabilitat tenim cadascun de nosaltres i fins a quin punt ens podem fer càrrecs personalment dels errors de tot el sistema”.

Aquests dies la dramaturga i directora teatral Alexandra Badea (1980) volta per Barcelona. Nascuda a Romania, viu a París des de fa anys i escriu les seves obres principalment en francès. Actualment treballa en una trilogia que li ha encarregat Wajdi Mouawad al Théâtre nationale de la Colinne. El projecte es titula Points de non-retour i explora moments crítics de la història francesa dels darrers vuitanta anys que han estat coberts per una capa d’amnèsia col·lectiva i que amaguen ferides profundes, o cicatrius mal tancades. La primera part de la trilogia, titulada Thiaroye, aborda la massacre dels soldats africans que, després de lluitar amb l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial, van ser retornats al seu país i un cop allà assassinats per l’exèrcit colonial. El motiu? Van tenir la barra de demanar al govern francès el sou que els havien promès i que no havia estat satisfet. Un episodi fosc de la història de França que ha estat un tabú durant molts anys i sobre el qual el primer president de la república que n’ha parlat obertament ha estat, fa pocs anys, François Hollande.

La segona part de la trilogia es titula Quais de Seine i es podrà veure al festival d’Avinyó l’estiu vinent. En aquesta segona part s’aborden els tràgics fets que van succeir el 17 d’octubre de 1961 quan la policia francesa va llançar al riu Sena treballadors algerians que es manifestaven contra el toc de queda que els impedia circular per París després de les set de la tarda. Molts d’ells hi van morir ofegats. “D’aquella matança se’n recorda poc, i encara se’n parla menys”, em diu Badea, agraïda de la confiança que Mouawad ha dipositat en aquesta trilogia que furga en la memòria de la França benpensant. Des del teatre de la Colinne, Mouawad posa el focus en els dramaturgs. “S’ha proposat treure l’escriptor de la marginalitat, ara que massa sovint es posa l’èmfasi en el teatre documental, l’adaptació de novel·les al teatre o l’autoria col·lectiva”.

Si en teniu l’oportunitat, no us perdeu aquest monòleg d’Alexandra Badea interpretat per Nicolas Violin, avui a l’Institut del Teatre a les 20h. Més informació aquí.