La memòria dels arxius judicials

He tornat a la presó Model -amb l’afegitó actualment d’Espai Memorial- i m’han tornat a impressionar considerablement les seves parets, la seva olor, els cancells, la seva llum, el pati, la paqueteria, el silenci, la buidor… La primera vegada fou en una visita guiada el 2017, any del seu tancament i ara per conèixer l’exposició que porta per títol La memòria del segle XX des dels arxius judicials, organitzada conjuntament pel Departament de Justícia i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Situada al panòptic, l’exposició s’organitza en quatre àmbits: 1) Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la Postguerra. 2) La dona durant el franquisme. 3) La llengua catalana durant el franquisme i 4) Control social durant el franquisme, a partir d’exemples i trajectòries vitals extrets dels expedients judicials ara organitzats i accessibles.

ºEls arxius judicials són la tipologia d’arxius segurament menys coneguda per la ciutadania en general i testimonien alhora fidelment el context polític, social i cultural de quan van ser generats. Es tracta d’una font imprescindible per reconstruir i recuperar en aquest cas el segle XX i, en concret, la (in)justícia impartida pel règim franquista.

Conec els arxius judicials de primera mà atès que hi vaig intervenir com a arxiver en tres ocasions, al llarg dels anys 1990; en l’organització de l’Arxiu Històric del Registre Civil de Barcelona (amb una cronologia entre els anys 1870 i 1966) ubicat a la Plaça Duc de Medinaceli de Barcelona, en l’organització del fons documental de la Reial Audidència de Catalunya (segles XVII-XIX) amb un alt valor històric que es trobava en un estat de conservació lamentable en uns “pous” del Palau de Justícia de Barcelona i en l’inici de l’organització de l’Arxiu dels Jutjats de Primera Instància de Barcelona (1970-1989) a la Via Laietana.

De l’any 1991 ençà, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va assumir la gestió i, per tant, l’organització dels arxius judicials, empresa gens fàcil atès que la documentació d’aquests arxius és de titularitat estatal, amb enormes volums  i que fins aleshores es trobava en un estat d’abandonament i deixadesa que només uns arxivers i arxiveres joves i amb molta vocació, van iniciar-ne el seu salvament, recuperació  i la seva organització.

Ara, per fi, el 2019, el Departament de Justícia i els seus arxivers i arxiveres, a través de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, ens presenten en aquesta exposició un tast de la feina ben feta, és a dir, dels arxius judicials amb els processos judicials organitzats per tal que siguin coneguts i consultats per recuperar la nostra història recent i rescabalar la memòria històrica col·lectiva de Catalunya.

Tant de bo se segueixi amb més continuïtat la difusió dels treballs realitzats en els arxius judicials del nostre país, silenciosament però realment exemplars, i dels seus continguts que cal que conegui la ciutadania en el seu conjunt.

La digitalització de l’Administració de Justícia és un procés complex i lent tal com explica l’article Justícia a ritme de fax (La Vanguardia, Viure, 29/9/2019, pp. 1-2) però no podem dubtar d’uns arxius ben conservats i organitzats que esdevenen un model a seguir en mans d’uns professionals de pedra picada.

Finalment, recomano pels que no l’hagin feta la visita a la presó Model, cal conèixer-la per visualitzar i sentir un espai ja patrimonial de la nostra història recent.

Realitzar aquesta exposició sobre els arxius judicials a la Model ha estat un gran encert, enhorabona!