La memòria del teatre al núvol

12.06.2018

I no, no volem dir a la nostra modesta revista digital. Ens referim a l’hiperespai. O, com a mínim, una petita part d’aquesta memòria, gràcies a iniciatives com ara la mostra digital Papers de Teatre. Aquesta és la sisena exposició virtual que organitza la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. Programes de mà, cartells, fotografies, esbossos d’escenografies, contractes, crítiques… Tot plegat a un clic de distància. La nostra memòria (teatral) mai no havia estat tan accessible.

Cartell de La Llotja, Roda de Ter, 1928.

Afirmar que el teatre és un art efímer és, no cal dir-ho, una obvietat. Quelcom tan senzill que una companyia posi la data (amb any inclòs!) al cartell d’un espectacle, facilita enormement la feina als investigadors del futur. I als historiadors i als aficionats que, d’aquí a cent anys, vulguin estudiar, analitzar o simplement tafanejar en la història del teatre que s’està fent avui en dia. Penseu-hi, companyies i teatres d’ara, grans o petits, públics o privats, comercials o independents. Penseu a facilitar la feina dels investigadors del futur!

L’exposició que s’acaba de presentar, en societat i a l’hiperespai en general, conté una sèrie de documents molt interessants referents a les arts escèniques, provinents d’arxius de trenta-sis municipis de la província de Barcelona. Des de La Pobla de Lillet a Tona, de Tiana a Prats de Lluçanès, de La Granada a Vallgorguina o d’Ullastrell a L’Esquirol. La mostra virtual consta de 132 documents que demostren la importància del teatre d’aficionats ha tingut (i encara té) a tot Catalunya. Des de funcions parroquials, amb els inevitables Pastorets, a sainets i comèdies costumistes, passant per l’auge del teatre independent dels anys seixanta i setanta. Títols meravellosos com ara M’agrada… però no m’hi caso, Deixa’m la dona Cisquet, La tia de Sitges o La néta de París.

Retrat de l’actriu Maria Noguera. Fons Municipal de Prats de Lluçanès, 1950.

A l’exposició podem trobar grans títols del teatre català, com ara Terra baixa, L’hostal de la Glòria o La ferida lluminosa i l’aparició de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Teatre líric, teatre infantil (l’importantíssim Cicle Cavall Fort va arribar a Tona el 1972) i la documentació de companyies amateurs com ara Till-Tall de Llinars del Vallès o el Grup d’Actors del Lluçanès (GALL) a Prats de Lluçanès.

La Xarxa d’Arxius Municipals, que compta amb un equip d’arxivers itinerants, ha sigut l’encarregat de recopilar i escanejar els documents d’ajuntaments de fins a 10.000 habitants. Des d’aquí no podem fer res més que felicitar la institució per aquesta iniciativa. Seria interessant que municipis més grans, com Sabadell, Terrassa, Granollers, Vic, etc.) poguessin fer una tasca semblant. Com a sabadellenc de pro que sóc, només diré que poder accedir a tota la documentació d’una companyia com la Joventut de la Faràndula (fundada el 1947) des de l’ordinador de casa seria un luxe. Tot un luxe. Per a servidor de vostès i per al país.