La memòria de Robert Lepage

Robert Lepage torna a Barcelona. Avui i demà presentarà al Teatre Lliure de Montjuïc el monòleg  887, un viatge al reialme de la memòria i als seus records d’infantesa.  Com treballa la memòria? Quins són els seus mecanismes subjacents? Com ressona un record personal en el record col·lectiu? “Tenia la necessitat de fer un muntatge en solitari, per expressar coses que en col·lectiu no pots” explica el creador quebequès.

887 és, també, el seu espectacle més personal, autobiogràfic i local, una mena d’autoficció on tot és veritat i mentida alhora. “Picasso deia que l’art és una mentida per explicar millor la veritat i aquí m’exposo, explico la meva història. Ha estat un procés difícil perquè he hagut de tornar al passat i mirar-lo amb profunditat. M’ha servit per fer teràpia, per coneixem a mi mateix” diu Lepage.

La memòria (personal i col·lectiva) serveix a Lepage per parlar de moltes coses, també de la història i la situació identitària del Quebec a través d’un viatge a la seva infantesa i adolescència, als anys 60 i 70 respectivament. De fet, el títol de l’espectacle és el número de l’edifici on hi vivia de petit. “M’interessa molt tot el que viu el meu país i Catalunya pel que fa a la qüestió nacional, però m’adono que els joves no saben d’on ve ni on va néixer aquesta identitat nacional i sentiment d’autodeterminació. Parlen amb poca propietat” diu. Segons Lepage, als 60 va ser l’època quan ell va néixer i quan va néixer també aquesta identitat nacional i sentiment d’autodeterminació del Quebec. Per aquest motiu, a 887 parla del tema des d’un punt de vista d’un nen. “El projecte no pretén ser polític però m’he adonat que quan faig aquest exercici de memòria, la política està present” afegeix.

La identitat:

Sobre la qüestió identitària, Lepage ha admès que “és ambivalent”. “Quan sóc al Quebec no em considero massa quebequès, però quan estic a l’estranger sí tinc una identitat canadenca a la qual m’hi sento vinculat. No arribo a definir-me. La idea del Quebec indedpendent i sobirà em sembla bona i si hi hagués un referèndum votaria que sí, però no m’agrafaria una nació tancada en ella mateixa” explica.

Tanmateix, sobre el procés independentista català, Lepage ha reconegut que li és difícil opinar i comparar la situació perquè no controla tots els elements, tot i que el Quebec mira el cas d’Escòcia i Catalunya amb atenció. “Vinc sovint a Catalunya i veig que hi ha coses comparables, que hi ha aquest dilema de voler-nos unir al món i definir-nos com a poble. Però el cas d’Espanya és diferent amb el del Quebec i és difícil comparar la situació”.

La teatralitat:

Robert Lepage ha ressaltat que el muntatge, que compta amb imatges i música, comença com una conferència perquè està cada cop més convençut que a  l’espectador no li agrada la teatralitat. “L’espectador no té la mateixa energia a l’inici que l’actor, però això començo sense teatre i de mica en mica vaig buscant a l’espectador i afegint teatralitat”.

Podeu consultar els horaris de les funcions clicant aquí.