La memòria anònima de la retirada, 80 anys després

5.03.2019

Fa 80 anys, fugint de l’exèrcit franquista, més de 100.000 republicans van ser reclosos a la platja d’Argelers, al Rosselló, i en altres camps. Avui el drama segueix viu en la memòria anònima de moltes famílies, com les d’en Joan Pujol i alguns dels seus amics. Aquest diumenge Premià de Dalt recordarà la peripècia d’aquells joves del poble, exemple d’un drama col·lectiu.

Des de la recuperació dels records personals d’un grup de joves que el 1939 van ser confinats al Camp d’Argelers, aquest diumenge al migdia, a Can Vallerià, a Premià de Dalt, s’explicarà la peripècia de milers de persones anònimes que van ser internades als camps i tractades com a presoneres, no com a refugiades. Rescabalar la dignitat d’aquesta gent passa encara ara per posar en valor l’epopeia col·lectiva d’una generació. En Joan Pujol, hereu del mas que avui acull l’associació Can Vallerià (art, comunicació, territori), va ser un d’ells. Glosant la seva història, l’entitat vol difondre un aniversari que està sent molt recordat a França, i progressivament oblidat aquí. Com si la ferida hagués cicatritzat per si mateixa.

El testimoni d’en Joan Pujol, pagès amb estudis de comerç i a qui tothom li va dir sempre Joanet, es remuntava als confusos primers moments de la retirada.

–Deien que hi havia un camp per als refugiats a la platja d’Argelers. Però vam pensar si no era millor viure al carrer, perquè havíem sentit a dir que era un lloc humit i sense cap servei, –explicava amb més de 80 anys.

“Ell, que havia fet de carreter a l’exèrcit republicà, i els seus amics van estar més tres mesos al camp. Per sort el temps va millorar i no els va agafar cap malaltia; eren joves i forts. Un vespre d’abril se’ls va atansar un altre xicot de Premià que havien conegut allà mateix i els va dir que hi havia un del poble que acabava d’arribar i s’estava a l’altre extrem del camp. Els tres es van mirar sorpresos i incrèduls. Si era algú de la seva edat l’havien de conèixer per força. Van engegar a córrer per la sorra, esquivant com podien els precaris tendals que s’escampaven per tota la platja i que havien convertit l’arenal en la ciutat dels derrotats. Corrien aixecant un sorral, corrien com la canalla quan juga a la platja. Un noi d’uns vint anys, qui podia ser?”. El testimoni d’en Joan Pujol es van narrar en un episodi de la novel·la La comuna de Puigcerdà (La butxaca). Ara són la base real sobre la qual bastir un homenatge evocatiu de tota una generació que va patir aquella desgràcia que, moralment, encara s’arrossega, i que corre el perill d’oblidar-se. Per això diumenge s’ha organitzat aquest Memorial del Camp d’Argelers en un de tants pobles que va veure com un part del seu jovent desapareixia, en el millor dels casos, durant anys. Després de la guerra i el confinament a la platja d’Argelers o a Rivesaltes, van ser tres o quatre anys de treballs en una unitat militar molt lluny de casa. Els que van tornar ho van fer ben bé amb trenta o trenta dos anys. Mes enllà d’uns diners, la societat no els ha rescabalat mai la dignitat que, com a éssers humans empesos a la força a una guerra, no haurien d’haver perdut en cap circumstància.

La retirada encara fa mal als pocs que queden vius, i als seus hereus, famílies marcades per un designi no volgut. És una humiliació que encara s’arrossega, un  prestigi que cal restituir. És per això que, aquest diumenge vinent, a Premià de Dalt, després de glosar la desventura dels joves amics confinats al camp, parlarà en Felip Solé, cineasta, historiador i director del documental Camp d’Argelers. Solé farà una remembrança del que va suposar aquella catàstrofe en la França i l’Europa de l’època.

Durant tot el matí es projectaran imatges del fons Philippe Gaussot, fotògraf que va testimoniar la cruesa del Camp d’Argelers. Aquestes fotografies s’exhibiran properament a París, i s’han vist puntualment a la platja d’Argelers, però són inèdites encara al nostre país.

L’acte l’obrirà la cantant Marta Lovers qui, acompanyada pel guitarrista Domènec Carrillo, interpretaran les Corrandes d’exili, de Pere Quart, i posteriorment el poema Una vida anònima, dedicat a la memòria d’en Joan Pujol i els seus companys. La cloenda anirà a càrrec de la coral mataronina Primavera per la Pau, que interpretarà un repertori del cançoner de la retirada i l’exili.

I després, la casa convidarà tothom al vermut. Algun diumenge a en Joanet li agradava anar-lo a fer al Sindicat.