“La Mancomunitat de Catalunya 100 anys” al CCCB

14.06.2014

Enguany se celebra el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya. Per aquest motiu, el CCCB presenta una exposició en la qual es repassen les principals realitzacions d’aquest període d’extraordinària fertilitat de les institucions catalanes.

Assistents al curs de vacunació antituberculosa, centrat en la vacuna Calmette-Guerin, BCG. D´esquerra a dreta, el segon, Guerin, Calmet i Sayé. Servei d’Assistència Social als Tuberculosos de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona. 1927. [ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM)

Resulta impactant veure la immensa quantitat d’iniciatives i realitzacions que en només deu anys la Mancomunitat va ser capaç de tirar endavant. No hi va haver gairebé cap terreny de l’acció pública on no hi intervingués i en tots ells, amb un fort esperit social, es van tractar de desenvolupar eines que més endavant han constituït el modern estat del benestar. I això gairebé sense recursos, només els de les quatre diputacions provincials.

Desenvolupament de la xarxa de carreteres i comunicacions telefòniques, sanitat pública, assistència social, creació de l’Institut d’Estudis Catalans i impuls a la recerca científica i la cartografia, foment de l’educació professional amb la creació de l’Escola Industrial, modernització de la pedagogia amb la incorporació del mètode Montessori, normalització lingüística, creació de Biblioteca de Catalunya i de la xarxa de biblioteques públiques, i etc.

De la llarga galeria de retrats de personalitats que varen participar en aquell moviment i que es presenten en l’exposició, esmentaré només alguns dels més coneguts perquè es vegi fins a quin punt la seva empremta és encara present avui a la nostra societat: Enric Prat de la Riba, Josep Puig I Cafafalch, Eugeni d’Ors, Maria Montessori, Pompeu Fabra, Francesc Cambó, Francesca Bonnemaison, Pau Vila, Ramón Turró, Rosa Sensat, Jordi Rubió, Manel Raventós.

Si aquest enorme impuls iniciat no s’hagués estroncat amb l’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera i, més tard, amb la Guerra Civil i la Dictadura franquista segur que el país hagués viscut una trajectòria molt diferent.

L’exposició, molt ben presentada, agrupa en sis grans àmbits tots aquests projectes i els il·lustra amb uns excel·lents muntatges fotogràfics, llibres i documents de l’època. A més d’aquesta exposició central se’n celebren d’altres, de caire monogràfic, a d’altres centres a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona que trobareu referenciats en aquest enllaç.

En definitiva, una exposició que convé no perdre’s per valorar l’esforç d’aquella generació i el potencial d’aquest país.