La llum que altera

7.08.2018

Tot està a punt perquè la llum del projector il·lumini els espectadors d’entusiasme i revelació i els faci pensar que potser existeix una realitat diferent de la que fins ara coneixien. La dissetena edició del cicle de cinema a l’aire lliure Gandules’18 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que arrenca aquesta nit, canvia completament de rumb. Si l’any passat les protagonistes van ser les femmes fatales, dones rebels i perilloses, el fil conductor d’aquest serà la necessitat de creure en vides alienes i en les tradicions místiques i esotèriques.

Antonio Casal i Félix de Pomés a «La torre de los siete jorobados» (Edgar Neville, 1944) ©CCCB

Cinema il·luminat: Màgia, lisèrgia i ocultisme, el cicle que comissaria la crítica d’art Mery Cuesta, ens parla de revelacions i esperits a partir del setè art. Segons Ángela Martínez, directora del departament Audiovisual i Multimèdia del CCCB, “és important tractar temes com la màgia o l’ocultisme perquè pràcticament tothom té alguna tendència a l’esoterisme, a la superstició o, fins i tot, a les al·lucinacions o a la meditació transcendental”. Per això, el ‘cinema il·luminat’ ha estat sempre un tema recurrent a la gran pantalla.

Fins al 23 d’agost, el cicle Gandules’18 n’oferirà una petita mostra amb nou llargmetratges poc coneguts a casa nostra. “Considerem que aquest cicle forma part d’un moment de l’any on la nostra programació és més lúdica i més emocional”, explica Ángela Martínez. Per aquesta raó, malgrat que segueix la línia temàtica de les tradicions secretes que tracta l’exposició ‘La llum negra’, el cicle defuig el cinema d’artista i experimental i aposta per films més industrials i d’entreteniment.

Acompanyada de banda sonora en directe –composta i interpretada pel grup Obsidian Kingdom–, la pel·lícula sueca La carreta fantasma, un dels grans clàssics de la cinematografia muda fantàstica, marcarà el tret de sortida de les Gandules’18.  Una combinació perfecta entre cinema d’avantguarda i música que converteix l’estrena en una proposta estètica molt llaminera per als més cinèfils.

“Totes les pel·lícules tenen un fil conductor que, de fet, podria donar nom al cicle: en comptes de dir-se ‘cinema il·luminat’, podria anomenar-se cinema alterat o cinema que altera perquè està format per pel·lícules que remouen i afecten emocionalment”, explica Martínez. No obstant això, Mery Cuesta ha considerat adient estructurar el cicle en tres blocs. El to fantasmagòric de la primera sessió es perllongarà durant la primera setmana amb l’objectiu de reflectir la màgia de mons sobrenaturals habitats per espectres i dimonis. Amb Segona vida del nord-americà John Frankenheimer com a paradigma, el segon bloc del cicle anirà destinat a la il·luminació mental, a les al·lucinacions i als viatges interiors cap a dimensions desconegudes. I, per últim, les tres darreres sessions del cicle ompliran el Pati de les Dones del CCCB d’ocultisme, d’il·luminació espiritual i de la creença en vampirs, bruixes i altres criatures.

 

A continuació desglossem les nou pel·lícules lluminoses que podreu veure-hi; totes elles còpies professionals provinents de filmoteques d’arreu.

-Dimarts 7 d’agost: La carreta fantasma – Victor Sjöström, 1921, Suècia

-Dimecres 8 d’agost: La noche del demonio – Jacques Tourneur, 1957, Regne Unit

-Dijous 9 d’agost: La torre de los siete jorobados – Edgar Neville, 1944, Espanya

-Dimarts 14 d’agost: Mondo Cane – Gualtiero Jacopetti, Paolo Cavara i Franco Prosperi, 1962, Itàlia

-Dimecres 15 d’agost: Segona vida – John Frankenheimer, 1966, Estats Units

-Dijous 16 d’agost: Arrebato – Iván Zulueta, 1979, Espanya

-Dimarts 21 d’agost: El hombre de mimbre – Robin Hardy, 1973, Regne Unit

-Dimecres 22 d’agost: Ganja & Hess – Bill Gunn, 1973, Estats Units

-Dijous 23 d’agost: The Love Witch – Anna Biller, 2016, Estats Units