La llum i el camí de l’artista total Benet Rossell

25.09.2017

Fa una mica més d’un any que en Benet Rossell moria. Rere seu, un reguitzell de gambirots dibuixats amb pèls del nas, petits micropersonatges de vida efímera, pujaven, plorant, Paral·lel amunt fins arribar a la vall d’Àger. Allí el seguici s’escampà: alguns pels camps d’ametllers i de garrofers, altres pels rostolls i l’ermot. Molts, perduts pels estrats sigmoidals de la Règola. Tot en ordre, que vol dir en gran desordre.

Benet Rossell | Foto d’Andreu Clapés

I un silenci pregon s’instal·là sota els cingles del Montsec.

Em penso que vaig conèixer en Benet el 1984 —o, potser, abans. Des d’aquella data ens vam seguir i ens vam veure contínuament. D’aquesta relació en van néixer projectes, llibres, plaquettes, lectures, accions… Propòsits que donaven lloc a nous propòsits. Un no parar.

Un dels darrers projectes que teníem era fer un llibre de converses. La idea va sorgir en una de les trobades setmanals que fèiem al cafè Alegria, de la Gran Via barcelonina. Aquelles reunions de dissabte al matí donaven per a molt. I, a part de comentar aspectes de l’art, la poesia, la quotidianitat i la política, imaginàvem coses noves a fer. Va ser així com va sorgir la idea d’un diàleg compartit, a la manera del que en Carles Hac Mor i jo havíem fet uns anys abans amb uns volums ara ja introbables. Però si el diàleg amb Hac Mor va poder funcionar via correu electrònic —i, segurament, per això va ser possible que el projecte arribés a bon port—, amb en Benet era molt més complicat, perquè la seva habilitat en qüestions informàtiques era més aviat baixa. Així, doncs, vam treballar d’una manera «mixta». Moltes vegades, a través de textos que em passava; altres, amb bocins de paper que es treia de la butxaca. I, també, amb relats que em dictava i que jo escrivia, sovint tot caminant. D’aquí el caràcter fragmentari i desordenat d’aquest llibre, pura imatge del procés de creació. (Els darrers textos me’ls va dictar estant ell ja molt malalt, a punt d’emprendre el darrer viatge.)

Sigui com sigui, aquests fragments s’han aplegat en una barreja d’aspectes biogràfics, opinions artístiques, observacions vitals. Se n’ha exclòs, pràcticament del tot, la meva veu, per donar protagonisme únic al discurs inconfusible, fabulador, creatiu i únic d’en Benet. No s’ha alterat en res l’estil espontani, lliure i directe del seu dictat, de manera que el lector podrà comprovar la intensa vida espiritual que sempre bategà rere l’artista total que va ser en Benet Rossell. Joaquim Sala-Sanahuja, notable poeta rosselià i rousselià, sabadellenc, amic íntim de Benet, ha escrit un centenar de textos a propòsit de l’obra de Benet Rossell; un d’ells, el magnífic “Teló”, ha estat triat com a l’epíleg d’aquest volum.

Dimarts dia 26, a l’Horiginal —lloc on es guarda la seva taula habitual, amb unes imatges de garrofes al damunt—, tindrà lloc la presentació de La llum i el camí, un llibre caminat. Prendran part en l’acte, Cristina Giorgi, Joaquim Sala-Sanahuja i Eduard Carmona (que cantarà poemes d’en Benet), i es projectaran alguns videos de l’artista.