“La llibertat és una llibreria”

La censura és la correcció o reprovació d’una cosa, o més concretament, la intervenció en una obra concreta. Si ho consulteu al Diec, us dirà: ‘Examen d’una doctrina, d’un llibre, d’un escrit, etc., emès pel censor’. Autors com J. K Rowling, Gustave Flaubert, Giovanni Boccaccio, Lewis Carroll o Roald Dahl han patit censura. I això és el que s’explica en l’exposició comissariada per Montse Vila, “Vermell de censura”, que vol posar de relleu que la censura és un tema actual, viu.

“Vermell de censura” és una de les activitats principals que, juntament amb la Fira del Llibre Prohibit, es podrà veure a la Setmana del Llibre Prohibit, que té lloc des del 3 fins a l’11 de juny a el Born Centre Cultural. Entre altres actes, hi ha programat un concert de Músiques Prohibides a càrrec de Gemma Humet i Rubèn Fernández, que cantaran, entre altres, Lluís Llach, Ray Charles, Víctor Jara, Jaume Sisa o Felix Mendelssohn. A més a més, es podrà tornar a veure L’Editto Bulgaro, una anàlisi sobre la censura, així com s’han programat dues taules rodones, “Censura versus llibertat” i “Nihil obstat: biblioteques i llibre prohibit”, i s’han programat també activitats infantils, com “Modelem llibertats!” i “Contes censurats”.

La Fira del Llibre Prohibit, tal com explica Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya és una mostra de la importància de compartir espais amb vocació de transversalitat culturar i col·laboració amb altres actors, com les Biblioteques i el Born Centre Cultural. “Ens convé sortir al carrer i donar suport i difusió al llibre”, explica Daura i per això han enfocat aquesta fira des del punt de vista promocional i no tan comercial. La Fira comptarà amb 18 llibreries que oferiran un gran ventall de llibres prohibits per la censura. “Tant de bo no s’hagués de fer una fira de llibres prohibits perquè no n’hi hagués”, sospira Daura, però “això és una quimera”, afirma rotund.

“Vermell de censura”

L’exposició, que es pot veure fins al 5 de juliol, consta de tres blocs: un de literatura catalana, un d’autors de la literatura universal i un de literatura infantil i juvenil. “Es tracta d’una tria representativa però subjectiva”, en la qual es recullen els casos de censura que hi hagut i que continua havent-hi en alguns llocs actualment. “Ara bé, hem decidit deixar de banda la premsa perquè la censura en aquest mitjà és recurrent”, assegura Vila.

A l’exposició s’hi troben casos de censura d’autors propers perquè l’exposició té una vessant molt divulgadora i vol que l’espectador se senti interpel·lat. “Vermell de censura” es va poder veure per primera vegada a la 1a Fira del Llibre Prohibit de Llagostera i, segons la comissària, “és una bona excusa per parlar de la literatura i d’obres cabdals i també per mostrar la importància de la literatura de ficció”.

A l’exposició també es poden veure tres videoclips, cadascun dels quals no dura més de cinc minuts, realitzats per Julià Guillamon que parlen de tres casos diferents de censura: Incerta Glòria, de Joan Sales, La pell del brau, de Salvador Espriu i Barbarella de Jean-Claude Forest. En el cas, per exemple, de Joan Sales, explica que es van arribar a fer fins a sis informes de revisió, però que, “en un acte de picaresca” de l’autor, Sales va aconseguir el nihil obstat a l’arquebisbat de Barcelona: els censors es van veure obligats a publicar-la perquè no gosaven contradir les ordres de l’arquebisbat. “La novel·la es va publicar sense cap supressió”, conclou Guillamon.

Actualment “tornem a editar la mateixa quantitat de llibres en català que el 1936, ja que durant la dictadura franquista el ritme d’edició va abaixar molt”, explica Quim Torra, director del Born CC. De fet, l’Index librorum prohibitorum va ser un llistat que va estar vigent fins als anys seixanta del segle passat.

“Repassar els llibres prohibits serveix per ensenyar els millors llibres de la literatura universal”, assegura Montse Vila, que, en cap cas, creu que pugui ser positiu que un llibre sigui censurat, si bé és cert que després és encara més llegit. Un dels handicaps de la censura és que és difícil saber del cert quins llibres s’han censurats perquè molts s’han silenciat i tampoc se’n coneix l’abast. Ara, hi ha casos flagrants, com el de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster,que va ser censurada perquè, segons el censor, “la obra está escrita en catalán y no en valenciano, por lo que no puede entusiasmar demasiado a los valencianos auténticos”, que “se inventa lo de Países Catalanes para dar más importancia numérica al problema catalán” i que “se deja vislumbrar cierto antiespañolismo subyacente totalmente recusable”.

Però la cosa no queda aquí, ja que en el terreny de la literatura infantil i juvenil el fet d’etiquetar una obra d’inadequada implica censura. La saga de Harry Potter de J. K. Rowling ha estat censurada a Estats Units, ja que és “la més prohibida en l’ensenyament i amb més litigis oberts perquè alguns sectors religiosos consideren que les obres contenen elements d’ocultisme i satanisme”, explica un dels plafons de l’exposició. I també ha estat prohibida als Emirats Àrabs, per incitar suposadament a la bruixeria.