La llibertat en cinquanta-cinc urnes

2.10.2018

“Cinquanta-cinc urnes per la llibertat” és el nom de la mostra que s’ha inaugurat aquest u d’octubre a l’Arts Santa Mònica. Una inauguració que ha tingut molts ingredients (lectura de cartes dels presos per part dels seus familiars, parlament del president Quim Torra, un concert de Lluís Llach…) i que ha servit per donar el tret de sortida a aquesta exposició que ja s’ha fet a Brussel·les i a Perpinyà i que ara arriba a la capital catalana.

La mostra, de cinquanta-cinc peces, parteix d’un element comú: les urnes que es van utilitzar per al referèndum de l’1-O. “Aquesta era la consigna única: una urna o, com a mínim, un tros d’urna”, ha explicat un dels dos comissaris de l’exposició, Esteve Sabench. A partir d’aquí, i amb els fets d’aquell dia de fa ara just un any com a teló de fons, cada artista ha deixat volar la seva imaginació. Per a mostra, aquests tres botons (vaja, urnes):

U: “Urna d’or”, de Nora Ancarola

“La primera idea que vaig tenir en rebre l’encàrrec és que una urna és un tresor”, diu aquesta artista catalana nascuda a l’Argentina. I és que, per Nora Ancarola, l’urna “representa un moment emblemàtic en la història del nostre país i, per tant, havia de ser daurada”. “Vaig decidir recobrir-la de pa d’or, que són unes pel·lícules d’or”, diu l’artista. Ancarola explica, però, que hi havia un problema (i d’aquí el repte), que és que “aquesta és una tècnica molt antiga, però pensada per ser usada sobre fusta o sobre d’altres materials nobles”. I diu: “Justament a mi m’interessava usar-la en un material gens noble com és el plàstic. Daurar sobre plàstic és molt complicat, però finalment ho vaig aconseguir”.

L’urna daurada, per cert, té un matís, i és que l’entrada porta un vellut de color vermell. “Això és perquè jo crec que l’urna, en aquests moments, està tancada”, diu l’artista, que afegeix: “El patiment que en aquests moments portem tots els catalans és aquesta incapacitat de poder votar. Vaja, de poder-ho fer de forma que se’ns reconegui”.

Dos: “La caixa negra”, d’Anna Llimós

“El meu treball més recent –explica aquesta artista, la més jove dels cinquanta-cinc autors- parla molt de la memòria i del record”. I afegeix: “Doncs bé, seguint una mica amb aquest tema, el que he fet en aquest cas és partir de la idea de les caixes negres dels avions, que tenen la funció de rescatar el so del moment abans de l’accident. He buscat tots aquells punts de votació en què es van requisar urnes i he anat a buscar el so, és a dir, el paisatge sonor dels moments abans que les urnes fossin requisades, com si fos exactament una caixa negra”. Així, explica Llimós, “el que hi ha dins l’urna són tot d’auriculars, i a cada auricular li correspon un centre de votació, un espai on es van sostreure les urnes”. L’objectiu, afirma, és “intentar traslladar el visitant, a partir del so, al dia 1 d’octubre en totes les seves cares, perquè en les gravacions hi ha de tot: moments d’eufòria, de ràbia, de por, d’impotència…”.

Tres: ”Una pàtria tan petita”, de Salvador Juanpere

L’element central d’aquesta peça és l’últim vers del “Corrandes d’exili” de Joan Oliver. Salvador Juanpere, l’autor, va tenir la idea de bon començament. “Quan em van convidar a participar en aquest projecte vaig pensar que jo, que ja tinc una certa edat, durant la dictadura franquista, en els últims anys de la resistència, recordava molt tota aquella gent que havia marxat a l’exili, Pere Quart i tants intel·lectuals que estaven fora per qüestions polítiques”. I reflexiona: ”Doncs bé: jo mai m’hagués imaginat que ara, al cap de quaranta anys, en una suposada democràcia, per raons polítiques, tornaríem a tenir gent a l’exili”.

Per tot això, diu Juanpere, “vaig agafar aquest poema tan bonic de Pere Quart, i vaig prendre l’últim vers, quan diu que somia “una pàtria completa” i el vaig gravar amb una tècnica que es diu “el xorro a l’aigua”, sobre una planxa de llautó”. Aquest vers sobre la planxa de llautó és l’element que veiem entrar dins l’urna, com si fos una papereta.

L’exposició “Cinquanta-cinc urnes per la llibertat”, que s’ha inaugurat coincidint amb el primer aniversari de l’1 d’octubre del referèndum, es pot veure a l’Arts Santa Mònica fins el 25 de novembre.

Trobareu més informació sobre l’exposició aquí.