La llibertat d’expressió, amenaçada

«La llibertat d'expressió no passa pel seu millor moment, ni al nostre país, ni a l'Estat espanyol, ni a Europa ni enlloc del planeta.»

Aquest abril, publiquem un reportatge especial, format per quatre articles, dedicat a la llibertat d’expressió, ara que està tan amenaçada… El periodista Albert Sáez, la catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló, el cantautor Cesk Freixas i el també periodista Francesc-Marc Álvaro analitzen la llibertat d’expressió des de diverses perspectives com la judicial, els canvis tecnològics, el paper dels creadors artístics i la funció dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Us convidem a reflexionar-hi críticament.

Si tens curiositat per saber qui són els guanyadors i les guanyadores dels Premis Crítica «Serra d’Or» d’aquest any, podeu consultar-ho al número d’abril de «Serra d’Or»!

Miquel-Lluís Muntané entrevista el director del Museu de Montserrat, Josep de C. Laplana. Aspectes com ara la seva vocació per la història de l’art, l’estudi de la figura de Santiago Rusiñol o el fons i el futur del Museu de Montserrat són temes que posen damunt la taula.

Anna Ballbona entrevista l’escriptor, traductor i editor Raül Garrigasait arran de l’assaig que acaba de publicar El fugitiu que no se’n va, que “desfolkloritza” i “desempolsega un Rusiñol lluny dels tòpics i apropa la seva modernitat a tots els públics”.

A les columnes d’opinió, Gemma Altell reivindica l’«amor líquid», és a dir un canvi en les relacions amoroses, no només en les formes, sinó també en les estructures; Ramon Pinyol parla de la malfiança en la justícia i com frenar-la per sentir que vivim en un país més just; Jordi Sànchez defensa el valor de la mobilització ciutadana en tota democràcia. «La democràcia no és estàtica: és una tensió permanent i vivificadora entre legalitat i legitimitat, entre dret i justícia.»

Jaume Fabre recorda la petjada que va deixar la revista «Grama», de Santa Coloma de Gramanet, que «va néixer amb una inqüestionable voluntat crítica». Ara fa cinquanta anys de la sortida del primer número.

A la secció d’art, Montse Gispert-Saüch comenta l’exposició que el MACBA ha dedicat a Jaume Plensa, «una retrospectiva de l’artista barceloní a casa nostra» que abasta trenta anys de la seva trajectòria, amb peces abstractes i figuratives. Al mateix artista li agradaria que «en passar-hi per davant, la gent tanqués els ulls i pensés tota la bellesa que guardem en el nostre interior i no som capaços de comunicar».

A lletres, Fèlix Edo Tena analitza el gènere novel·lístic de Marilynne Robinson, escriptora i assagista nord-americana que ha rebut nombrosos reconeixements. Les novel·les, «les escriu com si fossin paràboles», diu Edo. Comenta la triloga de Gilead, en què «es proposa pensar la societat com un espai dins del qual els individus puguem teixir un lligam que ens inciti a construir-nos col·lectivament des de la proximitat», i Vida de casa, una recopilació d’assajos que són una bona mostra del seu pensament.

A música, Albert Ferrer Flamarich dedica el seu article al compositor Benet Casablancas i a les darreres edicions que s’han fet de la seva obra. Parla de la seva bibliografia com a assagista i compositor, dels enregistraments recents i de dues novetats més.

Miquel Pujadó, a més de la seva habitual Discografia catalana recent, comparteix els records que té de l’actor i director teatral Carles Canut, «un home de teatre, en el sentit més noble del terme. I la Cançó com a art escènica formava part per a ell de la gran família teatral».

El dolor és l’obra de Marguerite Duras que s’estrenarà el maig al TNC, versió i direcció de Lurdes Barba i interpretada per Ariadna Gil. Jordi Coca comenta i analitza el teatre de Duras, sense prescindir de la seva vessant literària, amb una quarantena d’obres de narrativa i alguns assajos; també va filmar i participar en quinze pel·lícules, i ens parla del transvasament de la seva obra entre aquests diferents gèneres. «Al capdavall, el teatre de Marguerite Duras són unes veus, una veu, la seva veu, la veu de la Duras parlant de la Duras, inventant-se la Duras.»

A cinema, Txell Llorens parla de la cinematografia d’Isaki Lacuesta, i se centra especialment en el darrer film que ha estrenat, Entre dos aguas, una pel·lícula de ficció tan real que et fa dubtar de si no estàs veient un documental.

La mateixa Txell Llorens explica com va sorgir la idea de retransmetre a TV3 «La gran il·lusió», una sèrie documental sobre cinema català, codirigida per Esteve Riambau i Àlex Gorina. Ressegueix els diferents episodis que ens han permès redescobrir, per exemple, les nostres dives i deesses, grans actrius com Meller o Xirgu, o la primera realitzadora del cinema sonor a Catalunya, Rosario Pi. El valor d’aquesta sèrie és, per a Llorens, «que recupera la imatge col·lectiva i ens aporta els nostres propis referents».

Per acabar, la Tria personal d’Anna Ballbona, seguida de ressenyes, les notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas, tanquen aquest número.

Llegeix el número sencer en paper o en digital!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació