Najat El Hachmi o la llengua amniòtica

22.09.2015

No em cansaré de dir-ho: La filla estrangera de Najat El Hachmi és una de les millors novel·les d’aquesta rentrée literària. Va guanyar el premi Sant Joan BBVA de Literatura 2015, que enguany s’ha tornat a convocar.  

Najat El Hachmi amb Ada castells a La Setmana | Foto La Setmana

Najat El Hachmi amb Ada castells a La Setmana | Foto La Setmana

La filla estrangera narra l’entrada a la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya que malda per emancipar-se de la tutela de la seva mare. Aquesta filla sense nom manté una relació lleial i alhora malaltissa amb la seva mare, amb qui parla una variant de la llengua amazic. Escolaritzada en català, la protagonista de la novel·la viu a cavall de dos idiomes que acaben per convertir-se en el camp d’una negociació entre dos mons, un camp de forces que no només afecta l’entorn social de la noia, sinó també els seus lligams familiars, la relació amb el seu cos i la seva sexualitat. Najat El Hachmi teixeix el pensament de la protagonista i narradora de La filla estrangera en un vaivé d’equivalències lingüístiques que no arriben a coincidir mai del tot. “No tant perquè les expressions que barreja d’un i altre idioma siguin intraduïbles”, diu Najat El Hachmi, “sinó perquè ella no té les eines per la correspondència de una llengua a l’altra. L’amazic és una llengua que li transmet la mare, però gairebé no la parla amb ningú més, la mare és l’única transmissora d’aquesta llengua. El vincle amb la llengua és indissociable del vincle amb la mateixa mare”. Ben bé com si fos un cordó umbilical, mental. Una llengua amniòtca.

“Vaig pensar que la llengua seria un bon element de joc. El fet de no trobar la paraula pot servir per fer aflorar un sentiment de desarrelament”, diu El Hachmi. La protagonista de la novel·la té por de fer el pas de marxar i emancipar-se de la mare, perquè no té la certesa de fer un pas en ferm. Es pregunta si fent el pas de sortir del seu clos familiar algú la reconeixerà en un altre entorn. D’aquí ve també el seu desencaix vital.

Un dels elements amb què s’haurà de barallar la protagonista a l’hora d’avaluar la seva independència és la funara (el mocador que porten les dones musulmanes). La filla estrangera dubta si se l’ha de posar o no. “La funara és una qüestió que jo sempre havia evitat perquè ho veia més com un tema periodístic servit pels mitjans per crear polèmica, però aquí va venir donat una mica per tota l’exploració del cos. I qui sap si també el mocador ha agafat més importància en el debat púbic dels darrers anys perquè avui la mirada sobre el cos ho determina tot”, es pregunta El Hachmi. “La polèmica per si sola no porta enlloc, ni ajuda les noies musulmanes, tant si el porten per força o per convicció”. La complexitat d’aquesta qüestió només es pot abordar plenament des de la novel·la. La filla estrangera és en aquest sentit una prova de la importància del gènere per entendre el món i transformar la mirada dels lectors. Sigui com sigui, després de llegir aquesta novel·la, ja no us mirareu igual una dona musulmana que vagi amb mocador pel carrer.

La filla estrangera no és només una exploració d’un conflicte interreligiós o social. Najat El Hachmi fa una indagació molt més profunda, i en moltes capes. L’autora ha sabut portar a la llum aspectes del cos i de la sexualitat femenina que estan poc representades en la novel·la catalana. “La protagonista parla de la connexió amb els sentits, les olors i els estímuls intel·lectuals, tots barrejats. No estem parcel·lades, sinó que per dins estem tots imbricats”, va dir El Hachmi, que va acabar explicant una anècdota personal: “Quan era joveneta, cada vegada que tornava al Marroc, a l’estiu, agafava angines. Mentre escrivia aquesta novel·la, en descriure el viatge que la protagonista fa al seu poble, em van agafar angines. Va ser una cosa psicosomàtica, una prova de com el procés d’escriure pot tenir conseqüències físiques en mi. La filla estrangera és una novel·la que s’endinsa molt en el cos. La mateixa escriptura t’afecta el cos, i acabes somatitzant el que vius en el llibre”.

Ada Castells amb Najat El Hachmi a La Setmana del Llibre | Foto Bernat Puigtobella

Ada Castells amb Najat El Hachmi a La Setmana del Llibre | Foto Bernat Puigtobella

Una presentació espectacle

Ada Castells va comptar amb la impagable assistència de l’actriu Marta Marco, que va llegir alguns passatges de la novel·la i de Judith Farrés, que va acompanyar la lectura amb música i efectes especials des d’una taula de so. L’autora es va emocionar en alguns moments de la lectura. La seva gent Mònica Martín, i l’editora de 62, Pilar Beltran, se la miraven conscients del tresor que tenen. Ada Castells li va donar “les gràcies per haver plorat en solitud escrivint aquest llibre, que sense dubte es nota”.

La presentació-espectacle, produït per Taleia Cultura, es podrà tornar a veure el dia 22 de setembre als jardins de la Fundació Antigues Caixes Catalanes a Sabadell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Em vaig llegir l’Últim Patriarca esperant trobar una Zadie Smith catalana, i vaig constatar amb una certa resignació que Vic encara era lluny de Londres… La biografia de la Najat resulta molt llaminera a l’hora de construir un producte editorial comercial, i en aquest terreny Planeta no sol fallar. Però tenim un problema quan la biografia pesa més que la literatura, i pel que es veu la Najat continua tirant de biografia, i les editorials premiant-la generosament.
    Confesso que em va costar molt acabar l’Últim Patriarca, i que això ja em va dissuadir de continuar-la llegint.

  2. He llegit d’aquesta escriptora “L’últim patriarca ” que em va impactar ,i ara tinc ganes de llegir aquesta de :”la filla estrangera”.
    Sóc una jubilada de 84 i 1/2. Trobo la Najat molt valenta.