La llegenda de la Bretxa de Rotllan i la bellesa de la derrota

15.08.2016

L’any 777, en plena expansió de l’imperi carolingi, l’incombustible Carlemany va fixar la seva atenció en la Península Ibèrica. Un any més tard, va arribar a Saragossa –musulmana– amb franca voluntat de conquista, però va haver de recular amb la cua entre cames davant els vascons, que van segellar la seva victòria a la famosa Batalla de Roncesvalles. Aquell 15 d’agost, tal dia com avui, Carlemany va aconseguir fugir amb vida, però entre els caiguts hi va deixar el seu nebot, Rotllan, que en un últim alè de grandesa va obrir èpicament la muntanya per la meitat amb la seva espasa. Així, va poder contemplar el seu país abans de morir i convertir-se en llegenda.

La Bretxa de Rotllan des del vessant francès

La Bretxa de Rotllan des del vessant francès

Rotllan és un dels personatges mítics més cèlebres de la tradició europea, protagonista de relats històrics i llegendes a molts països i regions del vell continent. El seu origen té un referent més o menys clar –com a punt de partida però no com a certesa: un hipotètic parentiu amb l’emperador Carlemany. Rotllan, cavaller franc i comte de la Marca de Bretanya, és l’heroi arquetípic del cantar de gesta, que va accentuar la seva fama des de l’Edat Mitjana més enllà de les fronteres. La Chanson de Roland (que data del segle XI) és el relat històric més conegut que testimonia les seves proeses, entre elles la de l’escletxa que va obrir entre les muntanyes de l’Alt Pirineu perquè el seu exèrcit pogués tornar cap a l’actual França, que s’anomena la Bretxa de Rotllan.

Ni Rotllan ni Carlemany s’esperaven una derrota com aquella, fatídica pel resultat i per la sorpresa, però sovint la història (o la llegenda) també l’escriuen els fracassos, a vegades més èpics i tot que els triomfs. L’estètica de la derrota pot arribar a tenir tanta capacitat de fascinar com una victòria, amb la imatge de l’heroi abatut i la bellesa cruel de la glòria fugida. Hi ha derrotes èpiques com la de Rotllan que perduren sota l’aixopluc del mite i que fan emergir amb consistència la força i la mística del relat, a desgrat no tan sols de la gesta hiperbòlica que narra i la seva deformitat magnificant, sinó de la suposada existència del seu protagonista.

Rotllan jurant fidelitat a Carlemany segons el fragment d'un manuscrit de la Chanson de Roland

Rotllan jurant fidelitat a Carlemany segons el fragment d’un manuscrit de la Chanson de Roland

Una bellesa que es trasllada a la natura. La Bretxa de Rotllan, amb 40 metres d’amplada i 100 metres d’alçada, és un coll que delimita el límit fronterer entre Espanya i França, entre Ordesa i Gavarnie, a 2.804 metres d’altitud. Es tracta d’una obertura entre roques espectacular, en un entorn natural impagable on les glaceres esgoten la seva resistència al canvi climàtic. Segons la llegenda, Rotllan va obrir l’escletxa amb la seva espasa Durandal (per destruir-la), que va travessar la pedra al final de la Batalla de Roncesvalles: una obertura colossal, desmesurada, fabulosa, que va poetitzar la seva mort amb l’encant de la derrota.

El paratge que envolta la bretxa és ideal per escalfar les cames i gaudir del paisatge, tant a través de trekkings i escalades per esperits aventurers com a través de passejades contemplatives a l’empara de les valls. Des del Vignemale fins al Monte Perdido, els atractius i els reptes de muntanya es despleguen al llarg de la frontera, amb salts d’aigua espectaculars a banda i banda, com la Cola de Caballo o el Circ de Gavarnie.

Circ de Gavarnie

Circ de Gavarnie

Tot i que la geologia (i fins i tot la història, ja que probablement Rotllan tampoc fou nebot de Carlemany) ens diguin una altra cosa, el pes de la gesta narrada s’ha mantingut viu fins als nostres dies, i les aventures d’aquest heroi derrotat que s’immola amb la seva espasa, com un boxejador que ja no s’aguanta però que segueix donant cops de puny, sí que han fet història. I ho han fet a través de l’èpica. En altres paraules: de l’emoció. Perquè els mites (i els líders), siguin reals o imaginaris, són figures que, més enllà de les idees o el desenllaç, han de transmetre passió: una paraula sense la qual les gestes (i en aquest cas les escletxes) deixarien de tenir sentit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La Cançó de Roland es va difondre pels francesos durant el segle XII i es va fer servir per justificar el fracàs de la Croada contra Pere el Gran. Que la toponímia s’adigui a la llegenda està bé, però cal tenir en compte que de vegades és al revés…