Joaquim Carbó destapa Àngels Bassas

13.11.2014

Dimarts 18 comença la segona edició del cicle literari ‘Destapats’, que posa de costat un autor novell i un de veterà, per dialogar sobre literatura, els reptes a què s’enfronta el narrador i algunes de les seves experiències dins les biblioteques. En total hi haurà sis trobades en biblioteques de Barcelona, Badalona, Celrà, l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell, moderades pels escriptors Jordi Nopca i Llucia Ramis. Organitzat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, el cicle pretén fomentar el debat literari i potenciar la funció prescriptora de les biblioteques públiques.

Àngels Bassas | Font: destil.cat

Àngels Bassas | Font: destil.cat

La primera d’aquestes sessions es dedicarà a la literatura infantil i juvenil i la protagonitzaran Àngels Bassas, autora de la sèrie de contes infantils Patatu publicats per La Galera, i Joaquim Carbó -escriptor de gran trajectòria tant en el camp de la literatura per a infants, joves i adults. Aquesta conversa literària tindrà lloc a la Bibliotoeca del Clot-Josep Benet, de Barcelona, dimarts 18 de novembre a les set de la tarda, presentada i moderada per Jordi Nopca.

Fomentar el plaer i el gust que els infants haurien de tenir per la lectura no és una tasca fàcil. Captar l’atenció dels lectors més petits, crear-los un hàbit lector i fer que estimin la literatura hauria de ser una de les primeres prioritats de les institucions, les escoles i les famílies. I quin és, doncs, el paper de l’escriptor, la narradora, els poetes, o tots aquells que treballen explicant històries a nens, joves, preadolescents, primers lectors?

“El repte d’escriure respectant la intel.ligència i creativitat innata dels nens” i també “escriure una història i uns personatges amens, divertits, atractius i fascinants, però al mateix temps, que ens aportin quelcom útil i veritable”, explica Àngels Bassas, que cita a  Oscar Wilde i a una de les seves frases: Si vols dir la veritat a algú, digues-li rient. 

Joaquim Carbó considera que l’escriptor que vol escriure per a infants té “els mateixos reptes per despertar la creativitat, l’interès, l’atenció o la curiositat que el qui ho vol fer en la resta de lectors”. El que cal tenir en compte són “la falta de referències que els infants tenen d’alguns aspectes del món que els rodeja” i insisteix en que “no cal disfressar la realitat o defugir segons quins temes, sinó que cal presentar la informació tocada amb una vareta màgica que estimuli la seva imaginació”.

Joaquim Carbó

Joaquim Carbó

La porta literària cap al joc, la descoberta, el plaer

“Al meu entendre, el bon conte, des del punt de vista psicològic no ens diu el que hem de fer o i deixar de fer, sinó que deixa que sigui el lector qui tregui les seves pròpies conclusions de la història”, rebla Bassas. “Els herois, els bons i els dolents han d’estar molt clars -per discernir el bé i el mal- sense entrar en discursos moralitzants. És preferible posar exemples en les vivències dels personatges, que esdevinguin símbols per al lector. El simbolisme és molt important!”, diu Bassas, que posa l’exemple del Patatu que sempre xoca contra el mateix arbre -un pi en concret-. Però es torna a aixecar. “Aquesta anècdota que fa petar de riure als nens, també té una segona lectura: un missatge subliminal directe al subconscient, d’aprenentatge de vida”.

Lectors infantils, públic exigent

Els nens i nenes (i també els adolescents) són lectors molt exigents. “I també molt sincers!”-afegeix en Joaquim Carbó. “Els nens rebutgen allò que d’entrada -a primera vista- no els interessa.  Per als més petits, en molts casos és molt útil que hi hagi alguna cosa o persona prou sensible que els ajudi a obrir els ulls. Un paper que tant poden fer unes il·lustracions oportunes -tant poden ser realistes com imaginatives- o algú que els llegeixi el text -que l’interpreti!- amb les pauses i, si convé, sons i comentaris adequats. Uns estímuls que per als nois i noies que freguen l’adolescència són innecessaris”.

Bassas comenta que l’infantil és el públic més sincer i agraït que ha tingut mai com a artista. “Les respostes dels nens són emocionals, genuïnes, autèntiques, netes i sense prejudicis”.