La literatura és la felicitat d’un pollastre a l’ast

12.02.2018

El procés d’escriptura comença amb una imatge. Pot ser un núvol, unes ostres, una cabellera o les rajoles massa blanques d’una perruqueria. Aquesta última és l’obsessió de la protagonista de La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial), la Fina, una altra dona literària que es concep en solitud seguint l’empremta de PenèlopeEmma Bovary, la Celestina, la Colometa, la Mila o la Ventafocs. L’autora del llibre, Marta F. Soldado (Terrassa, 1989), considera que el repte d’escriure “és ficar-te a la pell d’algú altre que no ets tu”. Si no, “tots els autors de novel·la negra serien assassins”.

Marta F. Soldado | Foto: L’Altra Editorial

L’editora de L’Altra, Eugènia Broggi, diu que el to i la lleugeresa de La felicitat d’un pollastre a l’ast li recorden “l’Empar Moliner del principi”. La barreja d’ironia, tendresa i elegància de la prosa de Soldado, en efecte, ens brinda una lectura divertida, commovedora i reflexiva sobre la felicitat individual, el plaer de la vida quotidiana i l’atenció en les petites coses, inclosa la sensualitat gastronòmica i l’experiència epifànica de cruspir-se un pollastre rostit.

La Fina viu “atrapada” en la seva rutina diària (mare de dos fills i perruquera), però, tal com diu Soldado, “no està consumida”. D’aquesta manera, basculant “entre la ingenuïtat, la tristesa i la fortalesa”, aconsegueix obrir la porta d’un món inexplorat i terriblement atractiu que comença en la mirada del fornit jovencell del calendari que té penjat a la paret. És el món de la imaginació, “perquè no podem viure només de l’estricta realitat que ens envolta”. Per a la Fina, és una via d’escapament, un goig autèntic de solitud, i per a la narradora és la possibilitat expandida de donar veu a un personatge que no és, ni de bon tros, el seu alter ego.

Soldado, que es confessa més lectora de poesia que no pas de novel·les, no combrega amb l’ús reiterat dels mateixos referents, amb la intel·lectualitat com a recurs i bandera d’una suoposada literatura superior o amb l’excés de seriositat. “No sé si sabria escriure sense l’humor”, reconeix, abans d’afirmar que, per ella, el més important en una novel·la és el ritme, el flux narratiu, l’intangible impuls que imanta la pruïja lectora i que sosté el tremp de l’artefacte literari fins al final.

El títol del llibre, La felicitat d’un pollastre a l’ast, podria ser un enginy pretensiós que ocultés un fons enganyós, tal com passa amb algunes creacions de la cultura hipermoderna amb tendència a la fatxenderia, a l’afectació i a naufragar entre ocurrències que no van més enllà de la façana. Però no és el cas d’aquesta novel·la, i si aneu passant les seves pàgines descobrireu per què aquest pollastre té tanta importància. Metafòrica i banal, matisa l’autora. D’això es tracta, la literatura. I de com n’és, de difícil, construir-se una identitat.

A l’hora de presentar el llibre i l’autora, Broggi explica que a L’Altra reben una trentena de manuscrits al mes a la seva bústia enviats per espaontanis anònims amb esperit narratiu que, en la majoria dels casos, es queden en una temptativa per ser publicats. Soldado va enviar la seva novel·la d’aquesta manera, sense que la conegués ningú i sense estar recomanada per ningú, només armada amb la seva prosa. I va triomfar. Per això La felicitat d’un pollastre a l’ast és el triomf de la literatura.

D’aquí a menys d’un mes, Soldado se n’anirà al Vietnam a treballar de cap de sala en un restaurant, perquè fa temps es va “enamorar” d’aquest país i perquè té ganes de “sortir de la meva zona de confort”. Que el seu pas fugaç pels entramats de la promoció editorial no us distregui del que és essencial; l’autora no és irrellevant -només faltaria-, però el que ens enduem a casa és l’obra, la història de la Fina i els seus dies de benvolguda solitud.

Trobareu el llibre al portal llibreter Libelista