La Lectura Fàcil, un repte global

11.11.2015

“Sent optimistes, un 30% de la població té dificultats lectores”, em diu Elisabet Serra, responsable de projectes de l’Associació Lectura Fàcil. Les dificultats lectores poden ser moltes i diverses: immigració recent, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient, trastorns de l’aprenentatge, educació especial, autisme, analfabetisme funcional, discapacitat intel·lectual, etc.

Club de Lectura Fàcil a Manlleu

Club de Lectura Fàcil a Manlleu

L’Associació Lectura Fàcil té com a objectiu facilitar l’accés a la lectura a través d’uns materials, elaborats especialment per aquestes necessitats. El projecte Lectura Fàcil va arribar a Catalunya l’any 1990, després que Carme Mayol assistís al Congrés de la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) a Estocolm i conegués el projecte, que havia arrencat a Suècia cap als anys quaranta amb l’objectiu de fer accessible la informació a aquelles persones amb dificultats lectores.

A diferència de Suècia, on el projecte Lectura Fàcil va nèixer amb el suport parlamentari, a Catalunya es va materialitzar en l’àmbit associatiu i bibliotecari. L’any 1997, després que Carme Mayol i Eugènia Salvador, directores de l’Associació, elaboressin un estudi, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, sobre la necessitat de materials de Lectura Fàcil, es van posar les bases d’aquest projecte a Catalunya. Amb aquest estudi van aconseguir que la Generalitat els oferís una ajuda a través de la Biblioteca de Catalunya; el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya hi va aportar el local, que és la seu de l’associació. Actualment, l’associació pertany a la xarxa internacional, Easy-to-Read-Network, fundada l’any 2005. “L’associació sempre ha nascut molt lligada a la biblioteca, perquè al final és una de les potes amb què ens basem”, assegura Serra. Durant aquests tretze anys, l’objectiu de l’associació ha estat treballar per generar nous materials i a favor del foment de la lectura, a través de diverses iniciatives: jornades, premis, etc.

Aquest any l’Associació organitza per cinquè any la Jornada professional sobre Lectura Fàcil que, coincidint amb la celebració del centenari de les Biblioteques, tindrà com a eix principal la relació entre les biblioteques i la Lectura Fàcil. La jornada compta amb el suport del Servei de Biblioteques de la Generalitat, la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Biblioteques de Barcelona.

Club de Lectura Fàcil a Sant Camil

Club de Lectura Fàcil a Sant Camil

Què són els materials de Lectura Fàcil?

Després de constatar que a Catalunya hi havia unes necessitats, que hi havia un sector amb dificultats lectores, es van crear uns materials útils per les persones amb aquest dèficit. “La idea és fer-los arribar la lectura, la informació, que al final és un dret i una necessitat per a tothom”, aclareix Serra.

Perquè un material sigui de Lectura Fàcil ha de seguir unes directrius, establertes per la IFLA: pel que fa al contingut, descriure els esdeveniments en ordre cronològic, donar continuïtat lògica a l’acció, explicar les paraules que no es puguin comprendre pel context i relatar accions directes i simples, sense gaires personatges; des del punt de vista del llenguatge, cal evitar les abstraccions i les metàfores, fer un ús del llenguatge senzill però digne —evitar les paraules difícils—; finalment, en relació amb la forma, cal utilitzar un tipus de lletra gran, deixar marges i interlineats generosos, limitar la longitud de les línies a 60 caràcters i tallar-les d’acord amb el ritme natural de la parla, i il·lustrar el text de manera que en faciliti la seva comprensió. A banda d’adaptar el text a les necessitats d’aquests col·lectius, “és també molt important contextualitzar la història, posar-la en antecedents perquè al lector que no coneix la història li sigui més fàcil d’entrar-hi”, apunta Serra.

Actualment, deu editorials editen i elaboren aquest tipus de material: Castellnou Edicions, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Editorial La Mar de Fàcil, Everest, la Galera, Editorial Tàndem, Universidad Internacional de Andalucía, Editorial Gaumin, Libros del Zorro Rojo, Llibre Obert). El catàleg de l’Associació compta amb 160 llibres. “Després de Suècia, nosaltres som el segon país que més llibres de Lectura Fàcil tenim publicats”, afegeix Laia Vidal, responsable de comunicació de l’Associació.

Com funcionen els clubs de lectura?

Actualment a Catalunya hi ha 183 clubs de Lectura Fàcil —a Espanya, en total, n’hi ha uns 300, i és un dels països amb més clubs de lectura de la xarxa internacional—, 150 dels quals es fan a les biblioteques públiques i gràcies als quals més de 10.000 persones han pogut accedir a la lectura. Aquests clubs funcionen de manera autònoma: “Tot i que a vegades és la mateixa biblioteca que fa la crida, sovint és l’entitat que té els usuaris i s’adreça a la biblioteca, la qual els presta els llibres i, a vegades, un espai per fer el club”, segons Laia Vidal. “És també una manera d’incloure aquestes persones a la biblioteca, que d’una altra manera potser no hi entrarien”, continua Vidal.

A diferència dels clubs de lectura convencionals, que la gent llegeix a casa seva, en aquests clubs es fa en veu alta, perquè cal que el lector pugui fer l’esforç d’aprendre a llegir i agafi confiança llegint en veu alta. “Hi ha, també, un component molt fort de socialització: aquests clubs van adreçats a gent que sol estar a casa i d’aquesta manera es reuneixen, surten de casa”, afegeix Serra. També serveixen, en alguns casos, com apunta Laia Vidal, per fer de teràpia, com en el cas de les persones grans.

Les biblioteques, entitats d’atenció a persones amb dificultats lectores, el CPNL, les escoles… interessades a organitzar clubs de lectura amb materials de Lectura Fàcil poden demanar en préstec lots de llibres a la seva biblioteca pública més propera. “Segons els convenis que hem signat amb Biblioteques de la Generalitat, de la Diputació i del Consorci de Barcelona, cada institució disposa de lots d’exemplars múltiples”, explica Serra.

Club de Lectura Fàcil a la biblioteca de Rubí

Club de Lectura Fàcil a la biblioteca de Rubí

Les Biblioteques i l’Associació, eix central de la Jornada

La Jornada d’enguany té com a eix central la col·laboració entre la Lectura Fàcil i les Biblioteques. “Cada any dediquem la jornada a un tema que ens sembla que pot ser interessant: aquest any hem decidit fer-la sobre les biblioteques, que són un dels nostres grans pilars i que a més celebren cent anys”, sosté Laia Vidal.

La jornada s’estructura en dos grans blocs: d’una banda, el divendres 13 a la tarda es farà una formació de quatre hores en què Mireia Estapé, conductora d’un Club LF al CPNL de Cornellà, i Lali Feliu, actriu de teatre social, donaran pautes per organitzar i dinamitzar un club de Lectura Fàcil; de l’altra, el dissabte 14 la jornada s’obrirà amb una conferència inaugural a càrrec d’Empar Moliner, en què abordarà com es poden crear nous lectors, i seguirà amb dues taules rodones —una primera dedicada al futur de la Lectura Fàcil a les biblioteques, en la qual intervindran Carme Fenoll, Marta Cano, Assumpta Bailac, Mònica Baró i Jordi Bosch, i una segona, en la qual testimonis d’aquests clubs explicaran la seva experiència—. Uns vídeos explicatius il·lustraran la tasca que duu a terme l’Associació, les principals xifres i el seu recorregut durant els tretze anys de vida. Per finalitzar la jornada, es lliuraran Premis Bones Pràctiques de Lectura Fàcil i es presentaran les experiències guanyadores: “Aquest premi ens serveix per conèixer quines iniciatives es duen a terme a les escoles, entitats i biblioteques amb els materials de Lectura Fàcil, explicar-los i que es puguin replicar”, aclareix Laia Vidal.