La inauguració de la Biblioteca Carles Rahola desperta passions

“I-Inde-Independència!” és el primer que el President de la Generalitat, Artur Mas, devia sentir en arribar ahir a la nova seu de la Biblioteca Pública de Girona, la Carles Rahola. Quan passaven pocs minuts de dos quarts de set de la tarda, més d’un centenar de persones es van reunir a l’entrada del carrer Emili Grahit per demanar eleccions anticipades i reclamar la independència. Bé, també hi havia un petit col·lectiu de bisbalencs que demanaven inaugurar una biblioteca a La Bisbal de l’Empordà…però aquest és un altre tema, no?

Ja dins, mentre els de seguretat, els departament de premsa de l’Ajuntament de Girona i alguns bibliotecaris preparaven els darrers detalls, una colla d’avis entrava a la Biblioteca. L’objectiu? passar la tarda. “¿Qué? empezamos por arriba?” es deien dos amics mentre dues àvies, possiblement les senyores, xafardejaven pels voltants. El principal tema de conversa, però, era el mateix que el de fora: les (esperades) eleccions anticipades. “A veure si ens diu alguna cosa” afegia una dona.

Dos quarts de vuit del vespre. Els crits d’independència es fan més i més alts, comencen a entrar els mossos i, tot seguit, un grup de càmeres i fotògrafs envaeixen la Biblioteca. El President ja és dins. Després d’una breu salutació, la directora del centre, Lourdes Reyes, comença la visita guiada. És hora d’ensenyar les noves instal·lacions al president, al conseller de Cultura Ferran Mascarell i al secretari d’estat de Cultura, José Maria Lassalle. I és que els gironins han passat de tenir una biblioteca “amb ànima i acollidora” (eufemisme de petita) a disposar d’un nou espai de 8.000 m2, quatre plantes i 350 punts de lectura. “Un espai llargament esperat. Potser massa i tot” admetrà, poc més d’una hora més tard, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont.

Dos quarts de nou del vespre. L’auditori de la biblioteca ple de polítics, periodistes i ciutadans, espera, impacient, l’inici del parlament. Puigdemont trenca el gel: “El d’avui és un dia important per Girona, aquest equipament dignifica la ciutat”. Entre el públic, mirades d’aprovació. L’alcalde, concís i concret, conclou la presentació recordant Carles Rahola, una figura vinculada a la ciutat i a la biblioteca, ja que Rahola sentia autèntica devoció per les biblioteques públiques. Artur Mas s’afegeix a l’homenatge i aprofita per recordar que Rahola era ‘apartidista’: lluitava per una idea de país. Minuts més tard, i ja parlant de la biblioteca, el president afegeix: “Quan hi ha projectes, com aquest, que s’adrecen a l’interès comú, les coses poden funcionar”. Es referia a la relació amb Espanya (el Ministerio ha invertit un total de 15.579.320€)?

I quan faltaven pocs minuts per les nou del vespre van arribar les paraules clau, la frase que va fer trempar a tots els gironins de bé: “La Biblioteca de Girona és una continuïtat de l’esperit modernitzador de la Mancomunitat”. Potser per això, per Mas, donar suport a la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya, que enguany compleix 100 anys, “també és fer país”. Mentre, a fora, els crits començaven a desaparèixer. Eren les nou i tocava sopar. Com a mínim, com deien unes àvies mentre sortien de la Biblioteca, “avui les coses passen aquí, davant de casa. No hem d’encendre la tele”.